La negociació per aprovar els primers pressupostos del govern de Salvador Illa es troba bloquejada per la manca d’un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Els republicans, liderats per Oriol Junqueras, exigeixen un compromís públic i tangible del govern espanyol per complir el pacte d’investidura que permetria a la Generalitat recaptar el 100% de l’IRPF. Malgrat una reunió secreta a la Moncloa entre Junqueras i Pedro Sánchez, el PSOE es nega a assumir aquest compromís públicament, principalment per la resistència de la ministra María Jesús Montero davant les properes eleccions andaluses. A canvi de posposar la seva pròpia llei sobre l’IRPF al Congrés, ERC també demana accelerar la creació d’un consorci d’inversions Estat-Generalitat per garantir l’execució pressupostària a Catalunya. Mentrestant, Illa ja ha tancat un acord amb els Comuns per als comptes.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol avancen cap a un acord imminent per a la creació d’un consorci d’inversions, un organisme participat per ambdues administracions que ha de garantir l’execució de les inversions estatals a Catalunya. Aquest progrés, impulsat per la necessitat de corregir la desinversió històrica evidenciada en crisis com la de Rodalies, és un pas important però insuficient perquè els republicans s’asseguin a negociar els pressupostos amb el govern de Salvador Illa. El partit liderat per Oriol Junqueras manté com a condició indispensable un compromís ferm per al traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una qüestió que roman estancada per la resistència del Ministeri d’Hisenda. Davant d’aquest bloqueig, ERC ha retirat la seva proposició de llei sobre l’impost i planteja ara introduir la seva demanda mitjançant esmenes al futur model de finançament.

Elisenda Alamany es consolida com la candidata única d’Esquerra Republicana (ERC) a l’alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals del 2027, després que no s’hagi presentat cap alternativa a les primàries del partit. Tot i que el procés intern continuarà fins a la seva proclamació oficial a finals de febrer, la seva candidatura representa el primer gran examen electoral per a la nova direcció del partit, liderada per ella mateixa i Oriol Junqueras. Per afrontar aquest repte i remuntar els resultats del 2023, ERC ha dissenyat una estratègia renovada amb un discurs “amb identitat” centrat en reptes clau com l’habitatge, la gestió del turisme massiu i la protecció del català. Aquesta aposta es complementa amb una nova estratègia de comunicació a les xarxes socials, més directa i informal, que busca connectar amb la ciutadania i aprofitar l’impuls que reflecteix el darrer baròmetre municipal.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente, per la seva “incapacitat manifesta” en la gestió de la greu crisi de mobilitat que afecta Rodalies i l’AP-7. Junqueras atribueix el col·lapse a dècades de desinversió de l’Estat en la infraestructura ferroviària catalana, argumentant que la pluja no n’és la causa fonamental. El líder republicà acusa els responsables polítics d’oferir excuses en lloc de solucions i de protegir el govern espanyol. Per fer front a la situació, ERC reclama accions immediates com la reobertura de les línies afectades, l’aixecament de peatges en vies alternatives, facilitar el teletreball i accelerar la creació d’un consorci d’inversions amb majoria catalana per executar les partides pressupostades i revertir el dèficit històric.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

La política espanyola i catalana es troba marcada per la tensió al voltant del nou model de finançament. A nivell estatal, el president Pedro Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es reuniran per tractar oficialment la política de defensa i la situació a Ucraïna, tot i que la trobada està emmarcada en un fort desacord per l’acord de finançament amb ERC. Feijóo critica durament el pacte, acusant Oriol Junqueras d’actuar com a “ministre d’Hisenda”, mentre que el govern espanyol acusa el PP de no tenir alternativa i d’atacar els serveis públics. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat, amb Albert Dalmau substituint temporalment el president Salvador Illa per motius de salut, pressiona per aprovar els pressupostos durant el primer trimestre, donant per “tancada la carpeta del finançament”. No obstant això, ERC es nega a negociar-los fins que no es concreti el traspàs integral de l’IRPF.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha escenificat un rebuig frontal al nou model de finançament autonòmic pactat entre el PSOE i Esquerra Republicana. En una trobada a Saragossa amb tots els seus presidents autonòmics, els populars han signat la “Declaració de Saragossa”, un document que formalitza la seva oposició i que Feijóo té previst lliurar a Pedro Sánchez. El líder del PP acusa el president del govern espanyol de “comprar la presidència” amb un “finançament a la carta” per a Catalunya, afirmant que es tracta d’una “transacció econòmica” on “el separatisme exigeix i els espanyols paguen”. Segons Feijóo, el pacte amb Oriol Junqueras no busca finançar serveis públics, sinó garantir la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, trencant la igualtat entre espanyols i actuant amb “deslleialtat institucional”.

El nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, ha generat una forta controvèrsia. La proposta, presentada per la ministra María Jesús Montero i defensada per Oriol Junqueras, preveu un increment de 4.700 milions d’euros anuals i el respecte al principi d’ordinalitat. No obstant això, ha rebut el rebuig contundent d’agents clau. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, el considera “clarament insuficient” per resoldre els dèficits històrics i reclama una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Jordi Turull com a portaveu, s’hi oposa frontalment, argumentant que la supervivència política de Sánchez no pot anar en detriment de Catalunya. Turull insta ERC a formar un “front comú” a Madrid per aprofitar la força dels 14 diputats independentistes i aconseguir un acord més ambiciós que posi fi a l’“asfíxia premeditada” del país.

L’acord de finançament assolit entre el govern espanyol i Esquerra Republicana, anunciat per Oriol Junqueras, ha provocat reaccions contraposades en el panorama polític català. El pacte, que preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a Catalunya i garanteix el principi d’ordinalitat, ha estat celebrat pel president Salvador Illa (PSC) com “el millor finançament de la història”, destacant que és un model on “tothom guanya”. En una línia similar, David Cid (Comuns) ha valorat positivament l’arribada d’un “volum ingent de recursos” que s’han de destinar a blindar els serveis públics. En canvi, l’expresident Artur Mas ha qualificat l’acord d’“insuficient”, argumentant que no representa un canvi de model real i ha instat a un “acord de país” per aprofitar la força parlamentària i aconseguir millores substancials, com “la clau de la caixa”.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.