La treva a la Franja de Gaza s’ha trencat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés la represa d’atacs contundents contra l’enclavament, que ja han causat una vintena de morts. Aquesta decisió arriba després d’acusacions mútues de violacions de l’alto el foc, principalment arran d’un atac contra tropes israelianes a Rafah, del qual Hamàs nega la responsabilitat. La tensió també ha escalat per la gestió dels cossos de 13 ostatges israelians. Israel i els Estats Units acusen Hamàs de mentir i ocultar-ne la ubicació, mentre que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha qualificat d’inacceptable una “falsa recuperació” d’un cos per part del grup palestí. Com a resposta als nous bombardejos, Hamàs ha posposat l’entrega d’un altre cadàver i col·labora amb equips egipcis i de la Creu Roja en la cerca de les despulles.

La treva entre Israel i Hamas es troba en un punt crític, amb acusacions creuades de violació que han escalat la tensió. Després d’un incident a Rafah, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar nous atacs contra Gaza, que van causar almenys 15 morts, mentre que Israel va realitzar un altre bombardeig al centre de la Franja malgrat l’alto el foc. En aquest context, els Estats Units han intervingut de manera decisiva: el president Donald Trump ha llançat un ultimàtum de 48 hores a Hamas per al lliurament dels cossos dels 13 ostatges restants. Al mateix temps, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat la UNRWA de ser una “subsidiària de Hamas”, buscant excloure-la del repartiment d’ajuda humanitària, i ha plantejat una resolució a l’ONU per desplegar una força internacional. Per la seva banda, el negociador de Hamas, Khalil al-Haia, ha reafirmat el seu compromís de continuar la recerca dels cossos per evitar una nova escalada bèl·lica.

El vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, ha viatjat a Israel per consolidar el fràgil alto el foc amb Hamàs, negociat per l’administració de Donald Trump. Durant la seva visita, es reuneix amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i altres enviats nord-americans com Jared Kushner. Vance s’ha mostrat optimista sobre l’èxit de la treva, però ha llançat una advertència contundent a Hamàs: “passaran coses molt dolentes” si no compleixen l’acord. Per supervisar el procés, s’ha establert un Centre de Coordinació Civil Militar a Qiryat Gat, liderat pels EUA, que no desplegarà tropes a Gaza. A més, la reconstrucció de la Franja es condicionarà a l’absència de la milícia islamista. Enmig d’aquestes gestions diplomàtiques, l’exèrcit israelià ha identificat els cossos de dos ostatges lliurats per Hamàs, Tamir Adar i Aryeh Zalmanovich.

Just dos anys després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 al quibuts de Nir Oz, s’ha assolit un acord de pau a Gaza que ha permès l’alliberament dels ostatges israelians. Aquest esdeveniment compleix la principal condició que les famílies de les víctimes consideraven necessària per començar a tancar les ferides. L’acord, mediat pel president dels Estats Units, Donald Trump, estableix un intercanvi en què Israel alliberarà centenars de presos palestins. Mentre els ostatges ja han començat a tornar a casa després d’un alto el foc iniciat divendres, Trump es troba a Tel-Aviv per intervenir al parlament israelià. Paral·lelament, se celebrarà una cimera de líders mundials a Sharm al-Sheikh (Egipte) per certificar formalment el pla de pau.

Després de dos anys de guerra iniciada el 7 d’octubre de 2023, Israel i Hamàs han assolit un acord d’alto el foc que posa fi a una ofensiva que ha causat més de 67.000 morts palestins a Gaza. El pacte, fruit de la mediació de Qatar, Turquia i Egipte, ha estat celebrat per líders regionals com Recep Tayyip Erdogan i compta amb el suport clau del president nord-americà Donald Trump. L’element central de l’acord és un intercanvi a gran escala: Hamàs ha alliberat els 20 ostatges israelians que quedaven vius, mentre que Israel ha començat l’alliberament de prop de 2.000 palestins, entre presoners condemnats i civils detinguts a Gaza. Aquest esdeveniment obre una porta a l’esperança, tot i que una delegació de líders palestins a Barcelona ha recordat que l’ocupació i la repressió a Cisjordània continuen.

Després de més de dos anys de guerra, el govern israelià i Hamas han ratificat la primera fase d’un acord de pau impulsat pels Estats Units, establint un alto el foc permanent. En compliment del pacte, Hamas ja ha alliberat els 20 ostatges que mantenia amb vida, lliurant-los a la Creu Roja. Com a contrapartida, Israel alliberarà prop de 2.000 presos palestins, entre els quals hi ha 250 condemnats a cadena perpètua, encara que la llista final exclou figures clau com Marwan Barghouti. El president nord-americà, Donald Trump, ha viatjat a la regió per supervisar l’intercanvi i participarà en una cimera a Egipte amb Abdel Fattah al-Sissi i Pedro Sánchez per a la signatura formal. L’acord també inclou l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i una retirada parcial de les tropes, mentre planteja un futur polític incert per a Benjamin Netanyahu.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.