El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat la seva intenció de prendre el control de Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, afirmant que actuarà “sigui de grat o per força”. Trump justifica aquesta amenaça per motius de seguretat nacional, argumentant que és necessari per impedir que Rússia o la Xina ocupin l’estratègica illa àrtica i qüestionant la sobirania danesa. Les seves declaracions han generat una contundent resposta internacional. Els líders polítics de Groenlàndia, encapçalats pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, han rebutjat el “menyspreu” nord-americà, han defensat la via diplomàtica i han reivindicat el seu dret a l’autodeterminació. Paral·lelament, un front comú de set països europeus, incloent-hi França, Alemanya i Espanya, ha emès una declaració conjunta de suport a Dinamarca, mentre Trump ha minimitzat les implicacions per a l’OTAN.

L’interès estratègic del president dels Estats Units, Donald Trump, per Groenlàndia ha escalat fins a generar una crisi diplomàtica. Trump ha justificat la seva voluntat de controlar l’illa per la seva importància per a la defensa nord-americana davant de Rússia i la Xina, i la Casa Blanca ha confirmat que entre les opcions que s’estudien s’inclou l’ús de les Forces Armades. Aquesta amenaça ha provocat una resposta contundent de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que ha assegurat que el territori “no està en venda” i ha advertit que un atac a un aliat suposaria la fi de l’OTAN. En un front comú, set líders europeus, incloent-hi els d’Espanya, França i Alemanya, han signat una declaració conjunta en suport de la sobirania danesa. La tensió ha estat alimentada per l’entorn del president, amb publicacions de Katie Miller i declaracions del seu assessor Stephen Miller.

L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit la possible expulsió d’Espanya de l’OTAN per la seva negativa a incrementar la despesa militar fins al 5% del PIB. Durant una trobada amb el seu homòleg de Finlàndia, Alexander Stubb, Trump ha afirmat que Espanya “no té excusa” i és l’únic membre de l’Aliança Atlàntica que es nega públicament a complir amb aquest objectiu, una proposta també defensada pel secretari general de l’organització, Mark Rutte. Aquesta amenaça representa una escalada en la pressió sobre el govern espanyol. No obstant això, l’executiu de Pedro Sánchez ha comunicat que està “tranquil” i manté la seva posició, considerant la xifra “inraonable” i “incompatible amb l’estat del benestar”, defensant en canvi una inversió del 2,1% del PIB.