Les eleccions andaluses han donat la victòria al Partit Popular de Juanma Moreno Bonilla, però sense la majoria absoluta que ostentava, fet que el deixa dependent de Vox per governar. Aquest escenari, ja anticipat per les enquestes preelectorals que mostraven un electorat dividit sobre els pactes, suposa una derrota per a l’estratègia de Pedro Sánchez, ja que la seva candidata i ministra, María Jesús Montero, ha portat el PSOE al seu pitjor resultat històric a la regió. Per a Alberto Núñez Feijóo, la victòria té un regust agredolç, ja que incrementa la dependència del seu partit de l’extrema dreta i reobre el debat intern sobre l’estratègia a seguir. Els comicis reflecteixen un càstig al bipartidisme, amb pèrdua d’escons tant per al PP com per al PSOE, i un enfortiment dels extrems, amb guanys per a Vox i Endavant Andalusia.

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.