La jutgessa del Tribunal d’Instància de Catarroja que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià ha citat a declarar com a testimoni l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón. Aquesta decisió es produeix després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) descartés la seva imputació en excloure la seva responsabilitat penal per omissió. La magistrada, Nuria Ruiz Tobarra, considera que la declaració de Mazón és clau per aclarir el procés de presa de decisions al centre de coordinació d’emergències (Cecopi) i pot ser determinant en la instrucció contra l’exconsellera Salomé Pradas i el seu equip. A més de la citació, la jutgessa ha sol·licitat a Mazón que aporti de manera voluntària el registre de les seves trucades i missatges del dia de la tragèdia.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) ha rebutjat per unanimitat la petició de la jutgessa de Catarroja d’investigar l’expresident Carlos Mazón per la seva gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024. Els magistrats argumenten que els fets descrits no constitueixen un delicte, principalment perquè la legislació no atorga a Mazón la posició de “garant d’un deure”, un requisit per a un possible delicte d’homicidi per omissió. Aquesta decisió s’alinea amb la postura de la Fiscalia del País Valencià, que ja havia considerat que no existien “indicis prou sòlids” per a la seva imputació. Tot i que la jutgessa instructora apreciava una “absoluta negligència” en la coordinació de l’emergència, el tribunal distingeix la responsabilitat penal de la moral o política. La causa retorna al jutjat de Catarroja, on la instrucció continuarà per a altres investigats, com l’exconsellera Salomé Pradas, però no contra Mazón per la seva condició d’aforat.

La Conselleria d’Educació del País Valencià, dirigida pel PP, ha generat una forta polèmica amb la seva proposta de modificació del currículum de batxillerat, que inicialment pretenia limitar l’estudi de la literatura en llengua catalana exclusivament a autors valencians. Aquesta mesura hauria exclòs figures canòniques com Mercè Rodoreda o Ramon Llull i també les variants dialectals de Catalunya i les Balears. La iniciativa va rebre dures crítiques de sindicats com l’STEPV, amb Marc Candela com a portaveu, i entitats com Acció Cultural, que la van qualificar de decisió ideològica i sense rigor científic. Com a resposta a la pressió, el govern valencià ha fet un mig pas enrere i ha anunciat que finalment deixarà en mans dels docents la decisió d’incloure autors no valencians, atorgant-los autonomia a través de la “concreció curricular”.

Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població de Catalunya ha superat per primer cop els 8,2 milions d’habitants, un creixement impulsat principalment per la immigració malgrat una desacceleració general. El nombre de residents amb nacionalitat estrangera ha assolit un màxim històric d’1,58 milions, la qual cosa representa el 19,3% del total. De manera similar, la xifra de persones nascudes a l’estranger s’eleva a 2,14 milions, equivalent al 26,1% de la població. Aquest fenomen demogràfic es concentra especialment en la franja d’edat de 25 a 44 anys; de fet, gairebé la meitat dels residents d’entre 30 i 34 anys no van néixer a Espanya. Amb aquestes xifres, Catalunya es posiciona com la tercera comunitat autònoma amb més pes de població estrangera, per darrere de les Illes Balears i el País Valencià.

En la seva declaració com a testimoni per la gestió de la DANA, José Miguel Basset, l’aleshores cap del Consorci Provincial de Bombers de València, s’ha desvinculat de decisions clau. Basset ha afirmat que va proposar un missatge ES-Alert a les 18:13 hores instant la població a romandre als seus domicilis, després de descartar-ne un de previ per “alarmista”. Tanmateix, l’alerta final, enviada a les 20:11 hores, va ser modificada per només demanar que s’evitessin desplaçaments, un canvi que es va produir després d’una intervenció de la consellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic Emilio Argüeso. Basset ha negat que el retard fos per una discussió seva amb Jorge Suárez o per un debat sobre la paraula “confinament”. A més, ha assegurat que va ser totalment aliè a la retirada dels efectius que vigilaven el barranc de Poio, de la qual es va assabentar “dies després per la premsa”.

La publicació dels missatges de WhatsApp intercanviats entre l’expresident valencià Carlos Mazón i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant la nit de la tràgica DANA del 29 d’octubre ha posat en evidència la gestió de la crisi i ha revelat contradiccions en les seves versions. Aquests missatges, aportats per Feijóo al jutjat de Catarroja, demostren que el líder popular va mentir en afirmar que estava informat “en temps real”, ja que la comunicació es va iniciar a les 20:00 hores a iniciativa seva. Les converses mostren un Mazón desbordat que va qualificar la situació de “puto desastre” i va criticar el gabinet de crisi del govern espanyol, considerant que “no valia per a res”. A més, les comunicacions contradiuen la versió de l’expresident, ja que a les 23:25 hores ja informava Feijóo de l’aparició de morts a Utiel, hores abans del que va admetre públicament. La filtració ha generat una forta polèmica política.

L’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha trencat el seu silenci un any després de la DANA que va provocar 229 morts, responsabilitzant directament l’expresident Carlos Mazón de la gestió de la catàstrofe. En una entrevista al programa Salvados i a través de missatges de WhatsApp aportats a la investigació judicial, Pradas assegura que va intentar informar Mazón de la gravetat de la situació des del matí del 29 d’octubre, però que aquest va estar il·localitzable durant hores crítiques. A més, revela que el cap de gabinet de Presidència, José Manuel Cuenca, li va ordenar explícitament que descartés l’opció de confinar la població. Pradas atribueix el retard de més d’una hora en l’enviament de l’ES-Alert a debats interns i a la manca de protocols clars. L’exconsellera, imputada en la causa, sosté que el seu posterior cessament va ser una decisió política per convertir-la en un “cap de turc” i ocultar altres responsabilitats.

La investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana depèn del suport de Vox, que ha condicionat el seu vot a l’adopció pública de la seva agenda per part del candidat del PP. Durant el debat d’investidura, Pérez Llorca ha buscat garantir-se els vots de l’extrema dreta sense un pacte previ per escrit, assumint en el seu discurs postulats clau de la formació ultra. Concretament, ha criticat la “immigració mal gestionada” i s’ha compromès a eliminar les càrregues derivades del Pacte Verd europeu, qualificant-lo d’“impostura ecologista”. Aquesta cessió a les exigències de Vox, que inclouen una agenda racista i negacionista del canvi climàtic, es produeix en un context marcat per l’absència del president sortint, Carlos Mazón, qui es troba sota pressió per la seva gestió de la DANA i la investigació judicial de Catarroja.

L’expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut davant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 víctimes mortals. Una setmana després de la seva dimissió, Mazón ha defensat la seva actuació, assegurant haver assumit les responsabilitats polítiques i presentant-se com una “gran excusa” per tapar les causes de la catàstrofe. En la seva intervenció, ha retret la gestió d’altres administracions, especialment les controlades pel PSOE. La compareixença, la primera d’un polític en aquesta comissió, ha estat marcada per les protestes de familiars de les víctimes a l’exterior, que han titllat Mazón d’“assassí” i consideren la seva dimissió insuficient. Altres citats, com Pedro Sánchez, no hi han assistit.

Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts. La seva renúncia és el resultat de la intensa pressió pública, judicial i política per la seva gestió de la catàstrofe, marcada per l’activació tardana de les alertes mòbils, les seves constants contradiccions i la seva actuació durant les hores crítiques. La investigació judicial i les informacions sobre el seu llarg dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana i la seva arribada tardana al centre d’emergències (CECOPI) van erosionar la seva credibilitat. Tot i admetre errors, Mazón va culpar el govern espanyol, però finalment va perdre el suport del seu propi partit, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo. La pressió ciutadana continua, i ara el PP i Vox negocien la seva successió.