Les negociacions per posar fi a la guerra entre l’Iran i els Estats Units avancen amb el Pakistan com a mediador, amb un intercanvi de propostes entre ambdues parts. Washington, sota la presidència de Donald Trump, ha enviat un pla de pau de 14 punts que Teheran està estudiant, i al seu torn, la República Islàmica ha presentat una nova proposta. L’acord se centra a finalitzar el conflicte i garantir el lliure pas per l’estratègic Estret d’Hormuz a canvi de l’aixecament de sancions. Tot i aquests avenços, el principal escull continua sent el programa nuclear iranià. La proposta nord-americana suggereix ajornar aquest debat durant 30 dies, però les seves exigències de desmantellament total i l’entrega de tot l’urani enriquit xoquen amb la posició iraniana, que el considera un “dret sobirà”. Les converses es produeixen sota un fràgil alto el foc, després del fracàs de reunions prèvies d’alt nivell.

Les negociacions per a un acord de pau a l’Orient Mitjà entre els Estats Units i l’Iran es reactiven al Pakistan amb l’enviament de noves delegacions per a una segona ronda de diàleg. Per part de l’Iran, hi assisteix el ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, mentre que la delegació nord-americana està encapçalada pels enviats especials Steve Witkoff i Jared Kushner. Aquesta trobada es produeix després que el president Donald Trump prorrogués l’alto el foc per facilitar una solució diplomàtica. Malgrat que la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, ha detectat “certs avenços” per part de Teheran, el govern iranià ha matisat que el viatge d’Araghchi és oficialment per a “qüestions bilaterals”. Aquesta nova temptativa de negociació té lloc sense la presència del vicepresident JD Vance ni del president del parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, que van liderar la primera ronda de converses, la qual va acabar sense acord.

Després d’una greu escalada de tensions i un ultimàtum del president Donald Trump, els Estats Units, Israel i l’Iran han pactat un alto el foc de dues setmanes. L’acord, assolit in extremis gràcies a la mediació del primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, implica la reobertura de l’estratègic estret d’Ormuz per part de l’Iran a canvi de la suspensió dels atacs. Teheran ha presentat una proposta de 10 punts per a una pau a llarg termini, que Washington considera una base “viable” per a les negociacions que començaran a Islamabad. Aquesta treva arriba en un context on la Xina, juntament amb el Pakistan, també s’havia postulat com a mediadora per protegir els seus interessos econòmics a la regió. L’anunci ha provocat una caiguda immediata del preu del petroli i una pujada de les borses asiàtiques.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ajornat en dues ocasions el seu ultimàtum per bombardejar instal·lacions energètiques a l’Iran, primer per cinc dies i després per deu més, fins al 6 d’abril, al·legant que les negociacions per resoldre el conflicte “van bé”. Malgrat que Trump assegura mantenir converses directes i profitoses, el govern iranià ho nega, tot i que el seu ministre d’Exteriors, Abás Araqchí, ha confirmat l’existència de contactes indirectes a través del Pakistan com a intermediari. Teheran estaria estudiant una proposta de 15 punts de Washington per posar fi a la crisi centrada en el control de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, la tensió militar persisteix: el Pentàgon prepara opcions que inclouen un possible desplegament terrestre, mentre que l’Iran ha mobilitzat les seves forces i Israel continua els seus atacs a la regió.

Uns atacs aeris del Pakistan sobre Kabul dilluns a la nit van causar centenars de morts i ferits, segons el règim talibà. Un dels principals objectius bombardejats va ser un centre de rehabilitació per a drogodependents, on testimonis van relatar que la majoria de les víctimes eren pacients i civils. El govern afganès acusa el Pakistan d’un atac brutal, mentre que les autoritats pakistaneses neguen rotundament aquestes afirmacions. Islamabad assegura que els seus objectius eren exclusivament militars i terroristes, concretament magatzems del grup insurgent Tehreek-e-Taliban Pakistan (TTP), i qualifica la versió talibana de “tergiversació dels fets”. Aquests bombardejos s’emmarquen en el conflicte obert que enfronta els dos països des de fa setmanes.

L’escalada de tensió entre el Pakistan i l’Afganistan ha culminat amb una declaració de “guerra oberta” per part d’Islamabad, que ha llançat bombardejos sobre diverses ciutats afganeses, incloent-hi Kabul, Paktia i Kandahar. Aquesta ofensiva és una represàlia directa per una sèrie d’atemptats en territori pakistanès, com el que va causar una trentena de morts en una mesquita a Islamabad, atribuïts a grups talibans pakistanesos que operen des de l’Afganistan. El ministre de Defensa pakistanès, Khawaja Asif, ha acusat el govern talibà de ser un “intermediari de l’Índia”. Per la seva banda, les autoritats afganeses neguen les acusacions i denuncien la mort de civils en els atacs, amb un balanç inicial de 17 víctimes mortals, entre elles nens. El conflicte, que trenca un fràgil alto el foc, té arrels històriques en la disputada Línia Durand i la complexa relació entre ambdós països des del retorn dels talibans al poder el 2021.