La investigació sobre el robatori de joies al Museu del Louvre, valorades en 88 milions d’euros, ha fet un pas decisiu amb la detenció de dos sospitosos. Un d’ells va ser arrestat a l’aeroport Charles-de-Gaulle quan intentava fugir a Algèria, mentre que el segon va ser detingut a Seine-Saint-Denis. Ambdós, amb antecedents penals, van ser identificats gràcies a proves d’ADN recollides a l’escena del crim i es creu que formaven part del grup de quatre lladres. La principal hipòtesi de la Brigada de Repressió del Crim organitzat és que es va tractar d’un robatori per encàrrec amb vincles internacionals. La fiscal Laure Beccuau ha lamentat la filtració de les detencions per possibles perjudicis a la investigació. Paral·lelament, la ministra de Cultura, Rachida Dati, ha iniciat una investigació administrativa sobre les fallades de seguretat del museu, com les alarmes de baix volum.

Un audaç robatori al Museu del Louvre ha resultat en la sostracció de nou joies històriques de Napoleó i l’emperadriu Eugènia de Montijo, amb un valor estimat de 88 milions d’euros. L’operació, executada per quatre individus en pocs minuts, va consistir a accedir a la Galeria Apolo a través d’una façana amb un muntacàrregues robat i fugir posteriorment en moto. Durant la fugida es va recuperar la corona de l’emperadriu Eugènia, tot i que va patir danys. La presidenta del museu, Laurence des Cars, ha assumit la responsabilitat davant el Senat, qualificant el fet de “fracàs” i revelant greus deficiències de seguretat que ja havia denunciat prèviament, com un sistema de vídeo deficient i una infraestructura obsoleta. Després que la seva dimissió fos rebutjada, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria de policia permanent dins de l’edifici per reforçar la vigilància.

El Museu del Louvre ha estat l’escenari d’un audaç robatori on quatre lladres van sostreure vuit joies de l’època napoleònica, valorades en 88 milions d’euros. L’operació, executada en set minuts a plena llum del dia amb una grua per accedir a un balcó, ha destapat greus deficiències de seguretat que ja havien estat denunciades. La directora del museu, Laurence des Cars, ha admès que el sistema de vigilància exterior era “molt insuficient”, amb càmeres mal orientades que no cobrien l’accés dels lladres. Aquest incident posa de manifest problemes estructurals, com la reducció de 200 llocs de treball en vigilància denunciada pels sindicats i la lenta aplicació de les recomanacions d’una auditoria de seguretat del 2021. Com a resposta, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria dins del museu i va presentar la seva dimissió, que va ser rebutjada pel president Emmanuel Macron.

Un grup de quatre individus ha perpetrat un robatori al Museu del Louvre, sostraient diverses joies de la corona francesa de la Galeria d’Apol·lo. La fiscal de París, Laure Beccuau, ha confirmat que el valor de les peces robades ascendeix a 88 milions d’euros. Entre els objectes sostrets hi ha la diadema de la reina Hortènsia i collarets que Napoleó va regalar a les seves esposes, tot i que el famós diamant Regenti no va ser robat. Aquest incident ha desencadenat una forta polèmica sobre les deficiències de seguretat del museu. Com a conseqüència, la presidenta del Louvre, Laurence de Cars, haurà de comparèixer al Senat, mentre que la ministra de Cultura, Rachida Dati, ha admès que hi havia millores de seguretat pendents d’implementar, com la modernització de la videovigilància, que s’han vist retardades per processos administratius.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ingressarà a la presó de La Santé de París el pròxim 21 d’octubre per complir una condemna per associació de malfactors en el marc del cas Gaddafi. La sentència està relacionada amb el finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007 amb fons del règim libi de Muamar Gaddafi. Tot i que la condemna no és ferma i la seva defensa presentarà un recurs d’apel·lació i sol·licitarà la seva llibertat immediata, el tribunal va ordenar el seu ingrés a presó per la “gravetat excepcional dels delictes”. Sarkozy, que es convertirà en el primer expresident francès empresonat per un delicte comès durant el seu mandat, ha negat sempre les acusacions, al·legant una persecució política. A més d’aquesta causa, l’exmandatari té altres fronts judicials oberts, com una condemna pel cas Bygmalion.