Representants de l’escola concertada, incloent-hi el sindicat FEUSOC i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, han lliurat gairebé 78.000 signatures al Parlament de Catalunya per exigir que la nova llei que destinarà el 6% del PIB a l’educació inclogui les seves necessitats. Les seves principals reivindicacions se centren en obtenir finançament suficient per garantir la gratuïtat real de l’ensenyament per a les famílies, així com un increment de les plantilles per equiparar-les a les del sector públic i corregir el que Enrique Gallego de FEUSOC descriu com a “plantilles asimètriques” no actualitzades des de 1995. A més, alerten de la possible pèrdua de 300 llocs de treball en sis anys i demanen un acord per a la reubicació del personal. Coincidint amb aquesta mobilització, el Govern ha aprovat una millora de finançament de 390,87 milions d’euros per al sector, que es desplegarà entre 2026 i 2030.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reprès la seva activitat política després d’una baixa mèdica enmig d’un període de gran tensió per al seu govern. Durant la seva absència, l’executiu ha hagut de gestionar el caos a Rodalies, considerat la pitjor crisi del servei, a més de protestes de la pagesia, el professorat i el personal mèdic. En la seva tornada, Illa ha blindat el seu gabinet, defensant la gestió de la consellera Sílvia Paneque i descartant una qüestió de confiança. Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha reclamat per unanimitat la seva compareixença per donar explicacions sobre el que l’oposició qualifica de “col·lapse” del país. Ara, el president centra els seus esforços a negociar els pressupostos amb els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, una aprovació que considera clau per reforçar la seva posició.

Arran del retorn del president Salvador Illa a l’activitat política, Junts per Catalunya l’ha instat a sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. La petició, liderada per veus com Mònica Sales i Antoni Castellà, sorgeix després que la cambra catalana reprovés per segona vegada la consellera Sílvia Paneque per la seva gestió de la crisi de Rodalies. Junts subratlla que els socis d’investidura d’Illa, ERC i els Comuns, van donar suport a aquesta reprovació, posant en dubte la solidesa del seu suport. El partit opositor critica una “falta de lideratge” i qualifica el govern de “desastrós”, citant altres problemes com la manca de pressupostos i el malestar social de sectors com la pagesia o el professorat. Per la seva banda, els Comuns han rebutjat la proposta, titllant-la de “politiqueria”.

El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei del Govern per gestionar les necessitats financeres del sector públic durant la pròrroga pressupostària. La mesura, defensada per la consellera Alícia Romero, ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts i la CUP s’han abstingut. Aquest decret autoritza l’executiu a realitzar operacions d’endeutament i atorgar avals, a més de garantir l’increment retributiu del personal funcionari i l’actualització de les pensions. Malgrat el seu suport, ERC ha condicionat la negociació dels futurs pressupostos a l’aprovació d’una llei per recaptar tots els impostos a Catalunya. Per la seva banda, els Comuns exigeixen el compliment d’acords previs abans de negociar, i Junts ha criticat la manca de pressupostos, demanant una rebaixa fiscal per oferir el seu suport.

La crisi a Rodalies ha centrat la sessió de control al Parlament, on el conseller Albert Dalmau, en substitució de Salvador Illa, ha defensat la gestió del Govern davant del col·lapse ferroviari. Dalmau ha proposat un gran acord de país per reformar el servei, considerant la crisi un “punt d’inflexió” i ha insistit en la urgència de completar el traspàs de la gestió a la Generalitat. Tot i admetre que la xarxa patia vulnerabilitats prèvies, ha atribuït la fallida a un episodi de pluges intenses. La seva intervenció ha rebut dures crítiques de tota l’oposició (Junts, ERC, PP, CUP i Comuns), que ha acusat l’executiu d’incompetència i submissió al govern espanyol, demanant de forma generalitzada la dimissió de la consellera Sílvia Paneque. Com a resposta a les crítiques, Dalmau ha garantit que es mantindrà la rebaixa dels abonaments del transport públic durant tota la legislatura.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, evoluciona favorablement a l’Hospital Vall d’Hebron després de ser diagnosticat amb una osteomielitis púbica, una infecció bacteriana. Després de ser ingressat, ha estat traslladat de la Unitat de Cures Intensives (UCI) a una habitació de planta i ja ha iniciat la fase de mobilització. Segons l’equip mèdic, encapçalat per Dolors Rodríguez, el tractament consisteix en antibiòtics intravenosos durant dues setmanes, seguits de medicació oral, repòs i rehabilitació, i s’apunta l’exercici intens com un possible factor predisposant. A causa de la seva baixa, que es preveu d’almenys dues setmanes, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les seves funcions de manera provisional, incloent-hi la representació del Govern al Parlament i la rèplica als grups de l’oposició durant el pròxim ple.

L’associació Élite Taxi ha convocat una gran mobilització de taxistes al centre de Barcelona, ocupant la Gran Via per exigir al Parlament que acceleri l’aprovació de la nova llei del taxi. Aquesta normativa busca restringir severament les operacions de les empreses VTC com Uber, Cabify i Bolt, eliminant progressivament la majoria de les seves llicències a l’àrea metropolitana. La protesta, liderada per Tito Álvarez, no compta amb el suport d’altres associacions del sector com ATC, STAC i PakTaxi. Élite Taxi amenaça amb una vaga indefinida a partir del març si la llei no s’aprova abans. A més, l’organització ha denunciat Uber davant l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) per actuar com un “càrtel” i l’acusa d’enganyar el FC Barcelona, amb qui té un acord de col·laboració.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei, impulsada pel PSC, ERC i els Comuns, que transforma la relació entre la ciutadania i l’Administració pública. Aquesta reforma introdueix el dret a l’error, que permetrà a les persones rectificar equivocacions comeses de bona fe sense ser sancionades, canviant el model de desconfiança per un de confiança. A més, l’Administració passarà a ser proactiva, anticipant-se a les necessitats ciutadanes en tràmits clau com el naixement d’un fill, on s’oferiran automàticament ajuts i serveis. La normativa també prohibeix la cita prèvia obligatòria per garantir l’accés als serveis presencials, especialment per a col·lectius vulnerables, i exigeix l’ús d’un llenguatge clar i entenedor. Finalment, s’estableix que no s’hauran de retornar les prestacions essencials rebudes per error administratiu.

El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.

Durant el debat de política general, el govern de Salvador Illa ha rebut dures crítiques per part dels principals grups de l’oposició, que li han retret la manca d’ambició nacional i la supeditació a Madrid. Junts, a través d’Albert Batet, ha acusat el president de ser un “gran anestesista” que porta Catalunya a l’UCI i ha condicionat l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez al suport del PSC als Acords de Brussel·les. Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Josep Maria Jové, ha advertit que el seu suport té data de caducitat i ha qualificat l’executiu de mancat de projecte, exigint un nou model de finançament com a condició per negociar els pressupostos. El PP, amb Alejandro Fernández, ha retret a Illa la seva reunió amb Carles Puigdemont, mentre que els Comuns han proposat un pacte contra els discursos d’odi. La majoria de partits també han qüestionat el pla d’habitatge anunciat pel president.