El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.

El Partit Popular, encapçalat per Alfonso Fernández Mañueco, ha guanyat les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó obtenint 33 escons, una millora respecte als comicis anteriors però insuficient per assolir la majoria absoluta. Aquest resultat obliga el PP a pactar amb Vox, que creix fins als 14 representants i esdevé decisiu per a la governabilitat de la regió. Per la seva banda, el PSOE millora els seus resultats en comparació amb altres derrotes autonòmiques recents, aconseguint 30 escons, però no aconsegueix superar els populars. Mañueco ha celebrat la victòria descartant qualsevol acord amb el “sanxisme” de Pedro Sánchez. Des de la direcció nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo interpreta aquests resultats com una nova victòria sobre el socialisme, malgrat la dependència de l’extrema dreta, que ha sabut capitalitzar el descontentament del vot rural de l’Espanya Buidada.

Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular de Jorge Azcón, que, tot i ser la força més votada, ha perdut dos escons i ha quedat amb 26. Aquesta situació frustra el seu objectiu d’aconseguir una majoria per governar en solitari i l’obliga a dependre de Vox, el gran guanyador de la jornada. La formació d’extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha duplicat la seva representació fins als 14 diputats, fet que li atorga una posició de força decisiva per a la formació del govern. Per la seva banda, el PSOE de Pilar Alegría ha patit una severa desfeta, perdent cinc diputats i igualant el seu pitjor resultat històric a la comunitat. Aquests resultats confirmen un canvi de cicle polític, posen en qüestió l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar ministres com a candidats i es perfilen com un indicador del panorama polític espanyol.

L’accident ferroviari d’Adamuz, provocat per la ruptura d’una soldadura, ha desencadenat una crisi sobre l’estat de la infraestructura ferroviària a Espanya. El president de la CIAF, Iñaki Barrón, ha responsabilitzat Adif de prioritzar la construcció de noves línies en detriment del manteniment de la xarxa existent, suggerint la seva reunificació amb Renfe. Aquesta crítica tècnica ha tingut una resposta política immediata per part del Partit Popular, que, a través d’Alberto Núñez Feijóo, ha impulsat una comissió d’investigació al Senat per depurar responsabilitats i denunciar la “negligència” del govern. El debat se sustenta en dades que mostren un estancament de la inversió pública des del 2012, la qual, sense ajustar-se a la inflació, ha generat un significatiu “deute tècnic” en el manteniment de les vies, malgrat la recent recuperació de la despesa.

L’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) ha conclòs amb un balanç final de 45 víctimes mortals i desenes de ferits, un cop finalitzades les tasques de rescat elogiades pel president andalús, Juanma Moreno. La tragèdia ha desencadenat una forta crisi política, amb el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, exigint la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, a qui acusen de “mentir” sobre el manteniment de les vies, suggerint que es van barrejar materials antics amb nous. Puente ha negat les acusacions, qualificant-les de “notícia falsa”, i ha rebut el suport del president Pedro Sánchez. Com a resposta a la catàstrofe, el govern espanyol ha aprovat un fons de 20 milions d’euros en indemnitzacions per a les víctimes d’Adamuz i de l’accident de Gelida, garantint ajudes ràpides que podrien arribar als 210.000 euros per cada defunció.

El govern de Pedro Sánchez ha patit la seva primera gran derrota parlamentària del 2026 després que el Congrés dels Diputats hagi tombat el seu decret llei òmnibus. La iniciativa, que preveia una revalorització de les pensions del 2,7%, va ser rebutjada pels vots en contra de Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox. L’oposició d’ambdós partits es va centrar en el fet que el decret barrejava la pujada de les pensions amb altres mesures, com la pròrroga de la suspensió dels desnonaments, una pràctica que van qualificar de “xantatge”. Junts, a través de la seva portaveu Míriam Nogueras, va argumentar que aquesta mesura perjudica els petits propietaris i, en resposta, ha registrat una proposició de llei pròpia que proposa adequar les pensions al cost de la vida de cada comunitat autònoma. Malgrat aquest revés, un altre decret sobre ajudes al transport sí que va ser aprovat amb el suport de Junts i l’abstenció del PP.

La tragèdia ferroviària d’Adamuz, on van morir 45 persones, i l’accident mortal de Gelida, que va elevar la xifra total de víctimes a 46, han desencadenat una intensa ofensiva política del Partit Popular contra el govern espanyol. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, mentre que Isabel Díaz Ayuso ha demanat també la del president Pedro Sánchez. Els populars han forçat una compareixença al Senat, on tenen majoria, però Sánchez hi ha delegat Puente, que hi anirà aquest dijous. El president, per la seva banda, compareixerà al Congrés l’11 de febrer, una data que el PP considera massa tardana i critica per no ser monotemàtica. Mentrestant, els socis de govern mostren matisos: Moviment Sumar defensa l’actuació de Puente, mentre que Podem apunta a una falta de manteniment de la xarxa.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha escenificat un rebuig frontal al nou model de finançament autonòmic pactat entre el PSOE i Esquerra Republicana. En una trobada a Saragossa amb tots els seus presidents autonòmics, els populars han signat la “Declaració de Saragossa”, un document que formalitza la seva oposició i que Feijóo té previst lliurar a Pedro Sánchez. El líder del PP acusa el president del govern espanyol de “comprar la presidència” amb un “finançament a la carta” per a Catalunya, afirmant que es tracta d’una “transacció econòmica” on “el separatisme exigeix i els espanyols paguen”. Segons Feijóo, el pacte amb Oriol Junqueras no busca finançar serveis públics, sinó garantir la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, trencant la igualtat entre espanyols i actuant amb “deslleialtat institucional”.

La proposta de reforma del finançament autonòmic del Govern espanyol, fruit d’un acord amb ERC, ha generat un rebuig gairebé unànime per part de les comunitats autònomes. Liderades per les regions del Partit Popular com Madrid i Andalusia, però també amb l’oposició de socialistes com Emiliano García-Page de Castella-la Manxa, la majoria de governs autonòmics consideren que el model és injust, trenca la solidaritat territorial i beneficia l’independentisme català. Diverses comunitats, com Madrid, Aragó i les Balears, han amenaçat amb accions legals per impedir-lo. En resposta, el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, ha presentat una proposta alternativa basada en l’“infrafinançament zero” i la creació d’un fons per a les regions més perjudicades, alhora que defensa la competència fiscal. La cimera entre la ministra María Jesús Montero i els consellers autonòmics va confirmar aquesta oposició frontal, amb només Catalunya veient-hi una “finestra d’oportunitat”.