La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha desencadenat una profunda crisi política i una lluita per la seva successió. Mentre la justícia investiga la seva actuació durant la catàstrofe, amb el focus posat en el dinar al restaurant El Ventorro i la citació del seu entorn proper per part d’un jutjat de Catarroja, dins del Partit Popular valencià s’ha format un bloc de líders provincials. Aquest grup, que inclou Vicente Mompó i Juanfran Pérez Llorca, maniobra per evitar una gestora imposada per la direcció nacional de Gènova i proposa Mompó com a futur candidat. Tanmateix, la clau per a la investidura d’un nou president la té Vox, que aprofitarà la seva posició de soci imprescindible per exigir més concessions ideològiques. Mentrestant, l’oposició, amb veus com Diana Morant i Joan Baldoví, considera la renúncia insuficient i reclama la convocatòria d’eleccions anticipades.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

El Congrés dels Diputats ha aprovat gairebé per unanimitat iniciar la tramitació d’una proposició de llei del Partit Popular (PP) destinada a compensar el sobrecost anual de prop de 1.000 euros que assumeixen les aproximadament 500.000 persones amb celiaquia a Espanya. La iniciativa proposa dues mesures clau: la creació d’un Registre Estatal de Pacients amb Malaltia Celíaca i l’establiment d’una deducció de 600 euros anuals a l’IRPF per a cada persona inscrita. Tot i que aquest és només el primer pas d’un llarg procés parlamentari que inclourà esmenes, l’Associació Celíacs de Catalunya ha celebrat la notícia com una “reivindicació històrica”. No obstant això, l’associació suggereix que una ajuda directa seria més efectiva que una deducció fiscal per arribar a les rendes baixes i recorda que altres demandes essencials del col·lectiu encara no estan cobertes.