La treva política entre el Partit Popular (PP) i el govern espanyol, establerta després del greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), s’ha trencat en menys de 48 hores. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo acusa l’executiu de Pedro Sánchez de manca de transparència i de no facilitar-los informació privada, comparant la situació amb la gestió de la tragèdia d’Angrois. El govern, per la seva banda, defensa que la informació es comparteix de manera transparent amb tota la societat i que hi ha contacte permanent amb la Junta d’Andalusia. La tensió ha augmentat amb un segon accident de tren a Gelida, que el PP ha considerat el detonant definitiu per intensificar les crítiques. Els populars acusen ara el govern d’ocultar informació, de mala gestió i de generar desconfiança en el sistema ferroviari, centrant els seus atacs en el ministre de Transports, Óscar Puente.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.

La dimissió del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, arran de la seva condemna pel Tribunal Suprem per revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una important crisi política. En resposta, el govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato, una fiscal experta en violència masclista, com a successora, en un anunci simbòlic fet el 25N. L’executiu, a través del ministre Félix Bolaños i la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha criticat el retard del Suprem en publicar la sentència completa i ha rebutjat la proposta d’Alberto Núñez Feijóo de fer vinculant l’informe del CGPJ. Aquesta sentència és considerada una victòria estratègica per a Ayuso i el seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, reforçant la seva posició dins del Partit Popular i afeblint el lideratge de Feijóo, mentre les associacions de fiscals esperen que Peramato restauri el prestigi de la institució.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha convocat el Consell de Política Fiscal i Financera per a aquest dilluns amb l’objectiu d’iniciar el debat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, caduc des del 2014. La reunió estarà marcada per la proposta d’un finançament singular per a Catalunya, fruit de l’acord d’investidura entre ERC i el PSC de Salvador Illa. Aquesta proposta, que inclou la recaptació de tots els impostos i el respecte al principi d’ordinalitat per reduir el dèficit fiscal, genera una forta oposició. Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP) preparen un front comú per rebutjar qualsevol tracte preferencial, mentre que figures com el socialista Emiliano García-Page també s’hi mostren crítics. El debat es produeix en un context de negociacions per als pressupostos generals de l’Estat, on el govern de Pedro Sánchez necessita el suport dels partits catalans.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha desencadenat una profunda crisi política i una lluita per la seva successió. Mentre la justícia investiga la seva actuació durant la catàstrofe, amb el focus posat en el dinar al restaurant El Ventorro i la citació del seu entorn proper per part d’un jutjat de Catarroja, dins del Partit Popular valencià s’ha format un bloc de líders provincials. Aquest grup, que inclou Vicente Mompó i Juanfran Pérez Llorca, maniobra per evitar una gestora imposada per la direcció nacional de Gènova i proposa Mompó com a futur candidat. Tanmateix, la clau per a la investidura d’un nou president la té Vox, que aprofitarà la seva posició de soci imprescindible per exigir més concessions ideològiques. Mentrestant, l’oposició, amb veus com Diana Morant i Joan Baldoví, considera la renúncia insuficient i reclama la convocatòria d’eleccions anticipades.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

El Congrés dels Diputats ha aprovat gairebé per unanimitat iniciar la tramitació d’una proposició de llei del Partit Popular (PP) destinada a compensar el sobrecost anual de prop de 1.000 euros que assumeixen les aproximadament 500.000 persones amb celiaquia a Espanya. La iniciativa proposa dues mesures clau: la creació d’un Registre Estatal de Pacients amb Malaltia Celíaca i l’establiment d’una deducció de 600 euros anuals a l’IRPF per a cada persona inscrita. Tot i que aquest és només el primer pas d’un llarg procés parlamentari que inclourà esmenes, l’Associació Celíacs de Catalunya ha celebrat la notícia com una “reivindicació històrica”. No obstant això, l’associació suggereix que una ajuda directa seria més efectiva que una deducció fiscal per arribar a les rendes baixes i recorda que altres demandes essencials del col·lectiu encara no estan cobertes.