El judici de l’Operació Kitchen avança amb declaracions clau que revelen una presumpta trama parapolicial orquestrada des del Ministeri de l’Interior del govern de Mariano Rajoy. L’objectiu era espiar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, per sostreure-li documentació comprometedora sobre la “caixa B” del partit. Les anotacions de l’excomissari José Manuel Villarejo detallen l’operatiu, incloent-hi la captació del xofer Sergio Ríos i la implicació del secretari d’Estat Francisco Martínez. En contrast, exdirigents com Soraya Sáenz de Santamaría i Javier Arenas han negat al judici tenir coneixement de l’operació o de la participació del CNI. El fill de l’extresorer, Guillermo Bárcenas, ha corroborat els seguiments i ha declarat que el seu pare li va parlar d’una gravació d’una reunió amb Rajoy i Arenas sobre el finançament il·legal del partit.

L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, han testificat com a testimonis a l’Audiència Nacional en el judici del cas Kitchen, la presumpta trama d’espionatge contra l’extresorer Luis Bárcenas. Durant la seva declaració, Rajoy ha negat rotundament tenir coneixement de l’operatiu parapolicial per sostreure informació sensible sobre la caixa B del partit, així com haver destruït proves o saber que l’anomenaven “El barbes”. Per la seva banda, Cospedal ha admès diverses reunions amb l’excomissari José Manuel Villarejo, però ha negat haver-li fet cap encàrrec o pagament, limitant la seva interacció a preguntes sobre filtracions a la premsa. Tot i que les declaracions tenen un recorregut jurídic pràcticament nul per a ells, el judici posa de nou el focus polític sobre la gestió del Partit Popular en aquella etapa.

El Partit Popular i Vox han tancat un acord de govern a Extremadura per investir María Guardiola com a presidenta i evitar una repetició electoral, el termini per a la qual expirava el 4 de maig. Després de llargues negociacions i una investidura fallida prèvia, les dues formacions, liderades a la regió per Guardiola i Óscar Fernández Calle, han pactat un programa de 61 punts. Com a part de l’acord, Vox assumirà la Vicepresidència de Serveis Socials i Família i la Conselleria d’Agricultura i Ramaderia, a més d’un senador autonòmic. Aquest pacte, que segons els seus protagonistes prioritza el diàleg per sobre de les diferències ideològiques, és el primer que es tanca entre ambdós partits després de les eleccions, mentre continuen les negociacions en altres comunitats autònomes com l’Aragó.

Ha començat a l’Audiència Nacional el judici pel cas Kitchen, l’operació d’espionatge presumptament orquestrada per la cúpula del Ministeri de l’Interior del Partit Popular (PP) l’any 2013. Els principals acusats són l’exministre Jorge Fernández Díaz, el seu número dos Francisco Martínez i l’excomissari José Manuel Villarejo, que s’enfronten a penes de fins a 19 anys de presó per delictes com malversació i revelació de secrets. La trama, finançada amb fons reservats, tenia com a objectiu sostreure documentació comprometedora a l’extresorer del partit, Luis Bárcenas, per tal d’obstaculitzar la investigació judicial de la trama Gürtel. Per aconseguir-ho, van captar el seu xofer, Sergio Ríos, com a confident. Malgrat les acusacions creuades, Villarejo es mostra confiat en la seva absolució. Figures clau com l’expresident Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal no seuen al banc dels acusats i només declararan com a testimonis.

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.

El Partit Popular, encapçalat per Alfonso Fernández Mañueco, ha guanyat les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó obtenint 33 escons, una millora respecte als comicis anteriors però insuficient per assolir la majoria absoluta. Aquest resultat obliga el PP a pactar amb Vox, que creix fins als 14 representants i esdevé decisiu per a la governabilitat de la regió. Per la seva banda, el PSOE millora els seus resultats en comparació amb altres derrotes autonòmiques recents, aconseguint 30 escons, però no aconsegueix superar els populars. Mañueco ha celebrat la victòria descartant qualsevol acord amb el “sanxisme” de Pedro Sánchez. Des de la direcció nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo interpreta aquests resultats com una nova victòria sobre el socialisme, malgrat la dependència de l’extrema dreta, que ha sabut capitalitzar el descontentament del vot rural de l’Espanya Buidada.

Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular de Jorge Azcón, que, tot i ser la força més votada, ha perdut dos escons i ha quedat amb 26. Aquesta situació frustra el seu objectiu d’aconseguir una majoria per governar en solitari i l’obliga a dependre de Vox, el gran guanyador de la jornada. La formació d’extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha duplicat la seva representació fins als 14 diputats, fet que li atorga una posició de força decisiva per a la formació del govern. Per la seva banda, el PSOE de Pilar Alegría ha patit una severa desfeta, perdent cinc diputats i igualant el seu pitjor resultat històric a la comunitat. Aquests resultats confirmen un canvi de cicle polític, posen en qüestió l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar ministres com a candidats i es perfilen com un indicador del panorama polític espanyol.

L’accident ferroviari d’Adamuz, provocat per la ruptura d’una soldadura, ha desencadenat una crisi sobre l’estat de la infraestructura ferroviària a Espanya. El president de la CIAF, Iñaki Barrón, ha responsabilitzat Adif de prioritzar la construcció de noves línies en detriment del manteniment de la xarxa existent, suggerint la seva reunificació amb Renfe. Aquesta crítica tècnica ha tingut una resposta política immediata per part del Partit Popular, que, a través d’Alberto Núñez Feijóo, ha impulsat una comissió d’investigació al Senat per depurar responsabilitats i denunciar la “negligència” del govern. El debat se sustenta en dades que mostren un estancament de la inversió pública des del 2012, la qual, sense ajustar-se a la inflació, ha generat un significatiu “deute tècnic” en el manteniment de les vies, malgrat la recent recuperació de la despesa.

L’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova) ha conclòs amb un balanç final de 45 víctimes mortals i desenes de ferits, un cop finalitzades les tasques de rescat elogiades pel president andalús, Juanma Moreno. La tragèdia ha desencadenat una forta crisi política, amb el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, exigint la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, a qui acusen de “mentir” sobre el manteniment de les vies, suggerint que es van barrejar materials antics amb nous. Puente ha negat les acusacions, qualificant-les de “notícia falsa”, i ha rebut el suport del president Pedro Sánchez. Com a resposta a la catàstrofe, el govern espanyol ha aprovat un fons de 20 milions d’euros en indemnitzacions per a les víctimes d’Adamuz i de l’accident de Gelida, garantint ajudes ràpides que podrien arribar als 210.000 euros per cada defunció.