El Partit Popular ha iniciat una ofensiva política i institucional contra el govern de Pedro Sánchez en dos fronts principals. D’una banda, les comunitats autònomes governades pel PP, com Castella i Lleó i Múrcia, han rebutjat de manera contundent l’acord de finançament pactat amb Oriol Junqueras, argumentant que trenca els principis d’igualtat i solidaritat entre territoris. Líders com Alfonso Fernández Mañueco han anunciat accions legals per frenar el que consideren privilegis per a Catalunya, i exigeixen que qualsevol reforma es negociï multilateralment al Consell de Política Fiscal i Financera. D’altra banda, el PP utilitza la seva majoria al Senat per impulsar comissions d’investigació. Segons ha anunciat Miguel Tellado, se citarà a comparèixer l’ex-alt càrrec socialista Francisco Salazar per denúncies d’assetjament i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per les seves presumptes vinculacions amb el règim de Veneçuela.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre de 2024. Les converses revelen que, mentre Mazón informava d’una situació “desbordada” i de l’aparició de les primeres víctimes mortals, la principal preocupació de Feijóo era l’estratègia política. En repetides ocasions, el líder popular va aconsellar a Mazón que prengués el control del discurs mediàtic amb frases com “Porta la iniciativa de comunicació. És la clau” i “Lidera informativament com vas fer amb l’incendi”. Aquesta revelació, que es va produir després que Feijóo ometés inicialment els seus propis missatges, ha generat una forta condemna per part del PSOE, que l’acusa de prioritzar “el relat abans que la tragèdia” i de mostrar una gran fredor davant les 230 morts.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre. Aquesta aportació, sol·licitada per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra a instàncies de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O, completa la informació que Feijóo havia enviat inicialment, on només constaven els missatges de Mazón. La conversa revela que Feijóo va aconsellar insistentment a Mazón que liderés la gestió informativa de la catàstrofe, qualificant-la com “la clau”. Per la seva banda, Mazón va transmetre la gravetat de la situació amb expressions com “Un puto desastre serà això, presi” i va confirmar l’aparició de víctimes mortals. Feijóo declararà com a testimoni el pròxim 9 de gener en una causa que ha generat la reacció del PSOE, acusant el PP de prioritzar “el relat abans que la tragèdia”.

La publicació dels missatges de WhatsApp intercanviats entre l’expresident valencià Carlos Mazón i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant la nit de la tràgica DANA del 29 d’octubre ha posat en evidència la gestió de la crisi i ha revelat contradiccions en les seves versions. Aquests missatges, aportats per Feijóo al jutjat de Catarroja, demostren que el líder popular va mentir en afirmar que estava informat “en temps real”, ja que la comunicació es va iniciar a les 20:00 hores a iniciativa seva. Les converses mostren un Mazón desbordat que va qualificar la situació de “puto desastre” i va criticar el gabinet de crisi del govern espanyol, considerant que “no valia per a res”. A més, les comunicacions contradiuen la versió de l’expresident, ja que a les 23:25 hores ja informava Feijóo de l’aparició de morts a Utiel, hores abans del que va admetre públicament. La filtració ha generat una forta polèmica política.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una remodelació del seu executiu arran de la marxa de Pilar Alegría per centrar-se en la seva candidatura a les eleccions d’Aragó. La seva cartera d’Educació, Formació Professional i Esports serà assumida per Milagros Tolón, exalcaldessa de Toledo. A més, la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, es converteix en la nova portaveu del govern, una funció que també exercia Alegría. Aquests canvis es produeixen en un moment polític complex per a l’executiu, marcat per casos de corrupció, la derrota socialista a les eleccions d’Extremadura i tensions amb el seu soci de coalició, Sumar. El Partit Popular ha criticat durament els nomenaments, vinculant Saiz a una trama corrupta i l’elecció de Tolón a les males relacions de Sánchez amb Emiliano García-Page.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa de múltiples denúncies d’assetjament sexual, un fenomen descrit com el seu propi “Me Too”, que se suma a casos de corrupció. Aquesta situació compromet la imatge del partit, especialment el seu discurs feminista, i amenaça la seva base de vot femení, clau en les darreres eleccions. Mentre el Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, aprofita l’escàndol per intentar captar aquest electorat, el president Pedro Sánchez ha descartat un avançament electoral i assegura que “aguantarà”, defensant la transparència del seu partit i atacant el passat del PP. Per la seva banda, el seu soci de govern, Sumar, liderat per Yolanda Díaz, ha demanat una reunió urgent per exigir explicacions i canvis a l’executiu, tot i que descarta trencar la coalició per evitar un govern de dretes.

Juanfran Pérez Llorca ha estat investit nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, gràcies al suport decisiu de Vox a les Corts Valencianes. Per assegurar la investidura, el dirigent del Partit Popular ha hagut d’adoptar punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, malgrat no existir un pacte formal, la qual cosa el deixa dependent de les seves exigències futures. El seu discurs va incloure un rebuig explícit al Pacte Verd Europeu, la promesa de grans obres hidràuliques i l’adopció d’una política dura contra la immigració. No obstant això, va marcar certes distàncies en defensar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En un gest simbòlic que el diferencia del seu predecessor, el seu primer acte com a president va ser demanar perdó a les víctimes de la dana.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García afronten una possible entrada a presó provisional pel cas dels contractes de mascaretes, després que la Fiscalia Anticorrupció hagi sol·licitat aquesta mesura al jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, per un elevat risc de fuga. El ministeri públic demana 24 anys de presó per a l’exministre, mentre que les acusacions populars, liderades pel Partit Popular, eleven la petició a 30 anys per a tots dos, imputant-los delictes com organització criminal, suborn i malversació. Enmig de la pressió judicial, Ábalos ha llançat advertències al govern espanyol, insistint en una suposada reunió entre Pedro Sánchez i Arnaldo Otegi i fent insinuacions sobre Yolanda Díaz. La investigació també s’estén a l’origen de la trama, que es vincula a les primàries del PSOE, i als pagaments en metàl·lic del partit.