El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat la pròrroga dels pressupostos per a l’inici del 2026, tot i que es compromet a “deixar-se la pell” per aprovar uns nous comptes. L’èxit de la negociació depèn del suport d’ERC i els Comuns, que han establert condicions clau. Els republicans exigeixen la concreció d’un model de finançament singular per a Catalunya, un acord que Illa considera imminent, afirmant que “al gener passaran coses” i que s’espera una proposta del govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, els Comuns condicionen el seu vot a l’aplicació efectiva de la llei de l’habitatge, incloent-hi les primeres sancions per incompliment dels lloguers i mesures contra la compra especulativa d’habitatges. Malgrat els reptes, Illa projecta el 2026 com un “punt d’inflexió positiu” on també s’hauria de fer efectiva la llei d’amnistia, i reitera la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2028.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una remodelació del seu executiu arran de la marxa de Pilar Alegría per centrar-se en la seva candidatura a les eleccions d’Aragó. La seva cartera d’Educació, Formació Professional i Esports serà assumida per Milagros Tolón, exalcaldessa de Toledo. A més, la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, es converteix en la nova portaveu del govern, una funció que també exercia Alegría. Aquests canvis es produeixen en un moment polític complex per a l’executiu, marcat per casos de corrupció, la derrota socialista a les eleccions d’Extremadura i tensions amb el seu soci de coalició, Sumar. El Partit Popular ha criticat durament els nomenaments, vinculant Saiz a una trama corrupta i l’elecció de Tolón a les males relacions de Sánchez amb Emiliano García-Page.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) afronta una greu crisi interna a causa de múltiples denúncies d’assetjament sexual, un fenomen descrit com el seu propi “Me Too”, que se suma a casos de corrupció. Aquesta situació compromet la imatge del partit, especialment el seu discurs feminista, i amenaça la seva base de vot femení, clau en les darreres eleccions. Mentre el Partit Popular (PP), liderat per Alberto Núñez Feijóo, aprofita l’escàndol per intentar captar aquest electorat, el president Pedro Sánchez ha descartat un avançament electoral i assegura que “aguantarà”, defensant la transparència del seu partit i atacant el passat del PP. Per la seva banda, el seu soci de govern, Sumar, liderat per Yolanda Díaz, ha demanat una reunió urgent per exigir explicacions i canvis a l’executiu, tot i que descarta trencar la coalició per evitar un govern de dretes.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor el gener de 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals, amb una tarifa reduïda de 30 euros per a menors de 26 anys, i cobrirà els serveis de Rodalies, Mitjana Distància i autobusos de competència estatal. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat i els Comuns han arribat a un acord per mantenir la bonificació del 50% en els preus de la T-usual i la T-jove a Catalunya durant tot l’any 2026. Aquest pacte, confirmat per Jéssica Albiach i la consellera Sílvia Paneque, assegura que la mesura autonòmica serà compatible amb el nou abonament estatal, oferint així diverses opcions per abaratir el transport als usuaris.

El govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou abonament de transport públic únic per a tot l’Estat, que entrarà en vigor a mitjans de gener del 2026. Aquest títol tindrà un cost de 60 euros mensuals per a adults i 30 euros per a joves menors de 26 anys. Inicialment, cobrirà els viatges en trens de Rodalies i mitjana distància (excloent l’AVE) i en la xarxa d’autobusos estatals, deixant fora el transport local com el metro o els autobusos urbans. Segons Sánchez, la mesura busca fomentar la mobilitat sostenible i beneficiarà dos milions d’usuaris. A Catalunya, la Generalitat ha confirmat que l’abonament conviurà amb els títols de l’ATM i que la seva integració al sistema T-mobilitat es preveu per al segon semestre del 2026, oferint més opcions als viatgers.

El govern de Pedro Sánchez i el PSOE afronten una greu crisi política a causa d’una acumulació d’escàndols de corrupció i una onada de denúncies internes per assetjament sexual, com el cas de Paco Salazar. Aquesta situació ha provocat una forta pressió per part dels seus socis. El soci de coalició, Sumar, a través del ministre Ernest Urtasun, exigeix una remodelació urgent de l’executiu per evitar el desgast. Mentrestant, els socis d’investidura com ERC, Junts i el PNB adverteixen que la legislatura perilla; Aitor Esteban (PNB) dubta que el govern pugui aguantar fins al 2027. Des de l’oposició, el PP considera l’executiu “KO”. Alberto Núñez Feijóo parla de “degradació total” i Cuca Gamarra acusa directament Sánchez d’“encobrir assetjadors”. Els socialistes, per la seva banda, defensen les mesures preses i reafirmen la seva “tolerància zero”.

El govern de Pedro Sánchez afronta una greu crisi interna i externa a causa de diversos casos de presumpta corrupció i assetjament sexual que afecten el PSOE. Aquesta situació ha provocat durs atacs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i una forta pressió dels seus socis de coalició. Figures clau de Sumar, com la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Ernest Urtasun, han exigit públicament una “remodelació profunda” i un “reset” de l’executiu per garantir la continuïtat de la legislatura, una petició que Sánchez ha rebutjat. Paral·lelament, a Catalunya ha esclatat un conflicte institucional entre el Govern i Junts pel nomenament de Josep Tomàs Salas com a nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). La designació, pactada entre ERC i el PSC sense consens amb l’oposició, ha estat qualificada per Junts com una falta de respecte institucional.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello García, ha afirmat que davant el bloqueig polític i la manca de pressupostos, les úniques sortides constitucionals són una qüestió de confiança, una moció de censura o la convocatòria d’eleccions. Aquesta declaració ha provocat una contundent resposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha defensat que val la pena governar malgrat les circumstàncies complexes. Sánchez ha rebutjat la ingerència de l’Església en la política, ha proposat una quarta via consistent a respectar el resultat electoral i ha reptat Argüello a presentar-se a les eleccions. Aquest enfrontament sorgeix en un context on Sánchez defensa la gestió del seu partit davant de casos de corrupció i assetjament. La posició d’Argüello, però, ha estat qüestionada internament per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui considera que les seves paraules excedeixen les funcions d’un religiós.

El govern de Pedro Sánchez afronta una setmana de gran inestabilitat política, marcada per derrotes parlamentàries i l’avanç de causes judicials. D’una banda, el Congrés ha rebutjat novament el sostre de despesa amb els vots en contra de Junts, el PP i Vox, fet que complica l’aprovació dels pressupostos i redueix la capacitat d’endeutament de Catalunya. Malgrat aquest trencament, Junts ha aconseguit desbloquejar una de les seves principals exigències: la reforma penal contra la multireincidència. Aquesta proposta ha tirat endavant a la Comissió de Justícia gràcies a un acord a tres bandes amb el PSOE i el PP, que endureix les penes per furts i estafes menors. Aquesta dinàmica de pactes puntuals contrasta amb la fragilitat del govern, agreujada per les investigacions de la UCO que afecten el PSOE.