El Partit Popular i Vox han intensificat la seva ofensiva política contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A Extremadura, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha donat suport a la candidata María Guardiola presentant la regió com la “zona zero de la decadència sanchista” i ha afirmat que les eleccions extremenyes són clau per iniciar un canvi a Espanya, criticant Sánchez per afavorir els independentistes. Paral·lelament, a les Balears, l’Ajuntament de Palma ha aprovat declarar Pedro Sánchez persona non grata gràcies a una moció de Vox, liderada per Fulgencio Coll, que ha comptat amb el suport del PP. Aquesta iniciativa acusa el president de controlar institucions i mitjans, afeblir l’Estat i dur a terme una política exterior contrària als interessos nacionals, exigint la seva dimissió immediata.
La Mesa del Congrés ha suspès José Luis Ábalos dels seus drets i deures com a diputat, incloent-hi el vot i el sou, després que el Tribunal Suprem confirmés el seu processament per la trama de corrupció en la compra de mascaretes. L’exministre, que es troba en presó preventiva a l’espera de judici, s’enfronta a una petició de 24 anys de presó per part de la Fiscalia per delictes com organització criminal, suborn i malversació. Aquesta suspensió altera significativament els equilibris parlamentaris, ja que el govern de Pedro Sánchez perd un vot crucial. Sense Ábalos, el bloc de suport al govern i l’oposició queden en un empat tècnic a 172 vots, fet que obliga l’executiu a necessitar el vot favorable de partits com Junts en lloc de ser-li suficient la seva abstenció per aprovar iniciatives.
El PSOE ha decidit cessar Antonio Hernández, director de Coordinació Política del Gabinet de la Presidència i estret col·laborador de Francisco Salazar, l’exassessor de Pedro Sánchez acusat d’assetjament sexual. La destitució es produeix després que Hernández fos assenyalat per diverses dones del partit com a presumpte “còmplice” i “encobridor” dels comportaments inadequats de Salazar, de qui era amic i subordinat a La Moncloa. A més del seu càrrec governamental, Hernández també ha estat expulsat de l’executiva del PSOE d’Andalusia per decisió de María Jesús Montero. Aquesta crisi ha generat un fort malestar intern al partit per la gestió del cas, fet que ha portat Pedro Sánchez a admetre un retard en l’atenció a les víctimes, atribuint-ho a la manca de personal a l’oficina antiassetjament del partit.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.
El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.
El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.
L’ingrés a presó preventiva de l’exministre i diputat José Luis Ábalos ha generat un cas inèdit al Congrés i ha desestabilitzat la ja fràgil majoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez. Tot i que manté l’escó, Ábalos ha estat suspès de les seves funcions, la qual cosa li impedeix votar. Aquesta absència resulta crítica, ja que sense el seu vot, el bloc de govern no pot tirar endavant iniciatives amb majoria simple si compta només amb l’abstenció de Junts. En aquest escenari, es produiria un empat en les votacions, que equival a una derrota per a l’executiu. Aquesta nova aritmètica parlamentària atorga un poder decisiu a Junts, el vot favorable del qual esdevé imprescindible. La situació ha intensificat la pressió del PP, que demana la dimissió de Sánchez, mentre que el PSOE defensa la seva gestió contundent contra la corrupció.