El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.

El Govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez i el ministre d’Exteriors José Manuel Albares, ha rebutjat l’acció militar unilateral dels EUA i Israel a l’Iran, advertint que contribueix a un ordre internacional més hostil. La posició oficial de l’executiu és una crida ferma a la desescalada immediata i al diàleg, subratllant que “la violència no es combat amb violència” i que no es pot permetre una nova guerra a l’Orient Mitjà. Reforçant aquesta línia, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha declarat que la política de defensa espanyola no la dicta Donald Trump, defensant la coherència en l’aplicació del dret internacional en tots els conflictes. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha instat els 158 ciutadans espanyols a abandonar l’Iran i ha activat les seves ambaixades per gestionar la crisi a la regió.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació dels documents relacionats amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb el 45è aniversari de l’esdeveniment. Aquesta mesura permetrà l’accés públic a informació fins ara secreta, com el sumari complet del judici als colpistes, arxius del servei d’intel·ligència de l’època (CESID) i comunicacions de la Casa Reial. La decisió ha estat celebrada pel ministre Ernest Urtasun com un primer pas cap a la reforma de la llei de secrets oficials i per l’escriptor Javier Cercas com una eina per desmentir teories conspiratòries. En canvi, el PP, a través d’Ester Muñoz, ho ha qualificat de “cortina de fum”. En resposta a les crítiques, Sánchez ha acusat la dreta i l’extrema dreta de tenir “por a la veritat” i a la transparència sobre el passat.

L’escalada de tensió al Pròxim Orient ha culminat amb un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel contra objectius estratègics a l’Iran, després del fracàs de les negociacions nuclears i un gran desplegament militar nord-americà a la zona, que inclou el portaavions Gerald R. Ford. El president Donald Trump ha confirmat l’operació “massiva”, justificant-la per eliminar “amenaces imminents” i fent una crida a la població iraniana a prendre el control del seu govern. L’Iran ha respost amb bombardejos sobre Tel Aviv i bases nord-americanes, qualificant l’ofensiva d’agressió. La comunitat internacional, incloent-hi la Unió Europea i l’ONU amb António Guterres, ha condemnat la violència i ha demanat una desescalada. A Espanya, el president Pedro Sánchez ha rebutjat l’acció unilateral, mentre que ministres com Ernest Urtasun l’han titllada d’il·legal.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una fase crítica, centrada en el pols entre el president Salvador Illa i ERC, liderada per Oriol Junqueras. L’escull principal és l’exigència dels republicans de rebre garanties sobre la recaptació íntegra de l’IRPF per part de Catalunya, un compromís de la investidura que depèn del govern de Pedro Sánchez. Després d’una escalada de tensió, on Illa va anunciar que aprovaria els comptes aquest divendres sense el suport lligat i amb el suport de patronals i sindicats, les dues parts han pactat una desescalada. El Govern aprovarà el projecte, però s’ha acordat allargar la tramitació parlamentària fins a l’abril per donar més marge a la negociació. D’aquesta manera, ERC no presentarà un veto immediat, evitant un trencament i mantenint oberta la possibilitat d’un acord que desbloquegi uns comptes que ja tenen el suport dels Comuns.

En el marc del 45è aniversari del cop d’estat del 23-F, el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez ha aprovat la desclassificació de documents classificats relatius a l’intent colpista. Aquesta iniciativa, justificada com un exercici de transparència per saldar un “deute històric”, permetrà la consulta pública d’informes, transcripcions i arxius procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors, així com del CNI. S’espera que la documentació pugui aclarir incògnites històriques, com el paper del rei Joan Carles I o la identitat de l’anomenat “elefant blanc”. No obstant això, el sumari complet del judici no s’inclourà, ja que està custodiat pel Tribunal Suprem. La mesura ha generat reaccions diverses i posa de manifest la necessitat de reformar la llei de secrets oficials de l’època franquista.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt crític, generant la primera gran crisi entre el govern de Salvador Illa (PSC) i ERC. El principal escull és el compliment del traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, un acord d’investidura que el govern de Pedro Sánchez es nega a garantir. Per això, ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat als comptes, tot i que la retiraria si hi ha un acord. Malgrat la tensió, el govern d’Illa aprovarà el projecte de pressupostos aquest divendres amb el suport dels Comuns i ha pactat amb els republicans ampliar el termini de negociació, posposant la votació clau fins a mitjans de març. La manca d’entesa, influïda per interessos electorals a Andalusia que involucren la ministra María Jesús Montero, amenaça amb una pròrroga pressupostària i un possible bloqueig de la legislatura.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat liderats per Salvador Illa s’ha estancat després d’una trobada fallida entre el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El rebuig de Sánchez a oferir garanties públiques per a la cessió de la recaptació de l’IRPF a Catalunya, una condició clau per als republicans, ha provocat que ERC congeli les converses i ha obert una crisi de confiança amb el govern català. Malgrat el compromís explícit d’Illa amb l’acord, Junqueras exigeix un compromís ferm que el PSOE no vol fer públic de moment, arribant a proposar un acord “en diferit” a través de la ministra María Jesús Montero, que va ser rebutjat. Aquest nou obstacle sorgeix tot i els avenços previs en la negociació, com el pacte assolit amb els Comuns i l’acord sobre el consorci d’inversions.

La negociació per aprovar els primers pressupostos del govern de Salvador Illa es troba bloquejada per la manca d’un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Els republicans, liderats per Oriol Junqueras, exigeixen un compromís públic i tangible del govern espanyol per complir el pacte d’investidura que permetria a la Generalitat recaptar el 100% de l’IRPF. Malgrat una reunió secreta a la Moncloa entre Junqueras i Pedro Sánchez, el PSOE es nega a assumir aquest compromís públicament, principalment per la resistència de la ministra María Jesús Montero davant les properes eleccions andaluses. A canvi de posposar la seva pròpia llei sobre l’IRPF al Congrés, ERC també demana accelerar la creació d’un consorci d’inversions Estat-Generalitat per garantir l’execució pressupostària a Catalunya. Mentrestant, Illa ja ha tancat un acord amb els Comuns per als comptes.

El govern espanyol, a instàncies del Consell de Ministres, sol·licitarà a la Fiscalia que investigui les plataformes X, Meta i TikTok per possibles delictes relacionats amb la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant les seves eines d’intel·ligència artificial. El president Pedro Sánchez ha declarat que “la impunitat dels gegants ha d’acabar”, argumentant que aquestes empreses atempten contra la salut mental, la dignitat i els drets dels menors. La portaveu de l’executiu, Elma Saiz, ha reforçat aquesta posició qualificant la pràctica de “violència sexual digital” i ha destacat el compromís del govern per protegir la infància. Aquesta mesura forma part d’una ofensiva més àmplia per regular les xarxes socials, que inclou la proposta de prohibir-ne l’accés a menors de 16 anys i la tipificació dels deepfakes com a delicte contra l’honor.