El govern de Pedro Sánchez ha patit una significativa derrota parlamentària al Congrés amb el rebuig del decret per prorrogar els contractes de lloguer, una mesura clau impulsada per Sumar. La iniciativa va ser tombada pel vot contrari de Junts per Catalunya i l’abstenció del Partit Nacionalista Basc (PNB), fet que evidencia les creixents tensions dins del bloc d’investidura. Ambdós partits nacionalistes van justificar la seva posició per l’incompliment de pactes previs, com la reforma de l’Estatut basc o la gestió dels aeroports. Malgrat que la votació projecta una imatge de debilitat, algunes anàlisis suggereixen que podria beneficiar el PSOE, que ara podria negociar un nou decret amb bonificacions per als propietaris, més proper a les demandes de Junts i el PNB. Tot i la crisi i les peticions d’eleccions, Sánchez ha reiterat la seva intenció de mantenir la legislatura fins al 2027.

El líder del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, ha exigit responsabilitats polítiques al president de la Generalitat, Salvador Illa, en relació amb el cas mascaretes. Arran de la recent declaració de l’empresari Víctor de Aldama al Tribunal Suprem, Fernández ha instat Illa, que era ministre de Sanitat durant la pandèmia, a demanar disculpes públiques per haver escollit com a mitjancers persones com Koldo García i José Luís Ábalos. En una entrevista al programa “L’hemicicle” de 3Cat, el dirigent popular ha criticat durament l’entorn de Pedro Sánchez, qualificant el grup que el va impulsar al poder d’“absolutament torrentià”. Fernández considera que Illa hauria de fer autocrítica per haver-se envoltat d’aquesta “gent tronada” i assumir les conseqüències polítiques de les seves decisions.

La intercepció de la Global Sumud Flotilla per part d’Israel en aigües internacionals ha provocat la detenció de dos dels seus activistes, Saif Abukeshek i Thiago Ávila, i una onada de reaccions polítiques i socials. Mentre la majoria dels 175 tripulants van ser alliberats a Creta, on van denunciar maltractaments per part de les forces israelianes, Abukeshek, resident a Barcelona, va ser traslladat a Israel sota l’acusació de tenir vincles amb Hamas. Aquest fet va desencadenar una manifestació a Barcelona amb més de 300 persones davant del consolat d’Israel, que va acabar amb càrregues dels Mossos d’Esquadra. Figures polítiques com el president espanyol Pedro Sánchez i el de la Generalitat, Salvador Illa, han condemnat l’acció, qualificant-la de “segrest il·legal” i una violació del dret internacional, exigint l’alliberament immediat dels dos retinguts.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, proposarà formalment a la Unió Europea la suspensió de l’acord d’associació amb Israel durant la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors. Aquesta decisió, anunciada en un acte de precampanya a Andalusia, es fonamenta en l’acusació que el govern de Benjamin Netanyahu viola sistemàticament el dret internacional i els drets humans, contravenint els valors fonamentals de la UE. La iniciativa ja compta amb el suport previ d’Irlanda i Eslovènia, països que van signar una carta conjunta amb Espanya demanant la revisió de l’acord. La proposta espanyola se suma a la pressió d’una Iniciativa Ciutadana Europea que va recollir un milió de signatures amb el mateix objectiu. En resposta, el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, ha qualificat la postura de Sánchez d’hipòcrita.

Barcelona ha acollit una important cimera internacional que ha reunit líders progressistes de tot el món amb l’objectiu de crear un front comú contra l’onada reaccionària i l’autoritarisme. L’esdeveniment, impulsat principalment per Pedro Sánchez i el president del Brasil, Lula da Silva, es va estructurar en diversos actes, incloent-hi la Cimera Bilateral Espanya-Brasil i la Mobilització Global Progressista. Durant les jornades, figures com Cyril Ramaphosa, Bernie Sanders o Hillary Clinton van fer una crida a la unitat per defensar la democràcia, la pau i els drets humans. Els discursos van emfatitzar la necessitat de combatre la desigualtat i van condemnar les guerres, amb Lula da Silva fent una crida explícita per aturar el conflicte a Gaza. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va exercir d’amfitrió, visitant el Barcelona Supercomputing Center amb Lula i reivindicant el “seny català” com a eina política.

Impulsat per un vídeo viral de Flaixbac on un jove el confonia amb Salvador Dalí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha intensificat la seva presència a xarxes socials com TikTok i Instagram amb una estratègia de comunicació més personal i directa. Aquesta nova línia, que també segueixen altres consellers com Albert Dalmau i Alícia Romero, busca augmentar el seu reconeixement entre el públic jove i comunicar l’acció de govern de manera més propera, abandonant els formats institucionals per vídeos curts i un to desenfadat. L’objectiu és ocupar un espai digital on els discursos progressistes puguin contrarestar la desinformació. Aquesta tendència mostra una clara sintonia i “retroalimentació” amb l’estratègia digital del president espanyol, Pedro Sánchez, tot i que experts en comunicació adverteixen que per ser efectiva cal complementar-la amb campanyes segmentades.

Barcelona s’ha convertit en l’epicentre d’un front progressista internacional, impulsat per Pedro Sánchez i el PSOE, per plantar cara a l’onada global de l’extrema dreta. La capital catalana ha acollit diversos esdeveniments clau, com la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, la primera Cimera bilateral Espanya-Brasil i la Global Progressive Mobilisation. Aquestes trobades han reunit líders mundials de 22 països, entre els quals destaquen Lula da Silva (Brasil), Claudia Sheinbaum (Mèxic), Gustavo Petro (Colòmbia) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica). L’objectiu comú ha estat defensar les institucions democràtiques, el multilateralisme i la justícia social com a alternativa a l’autoritarisme. En la cloenda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una crida a l’esquerra a “deixar de queixar-se i actuar”, afirmant que “els demòcrates del món no tenim por”.

El jutge Juan Carlos Peinado ha decidit processar Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, per quatre presumptes delictes: malversació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis i apropiació indeguda de marca, deixant-la a les portes del judici. La decisió, que també afecta l’assessora Cristina Álvarez i l’empresari Carlos Barrabés, arriba després d’una investigació iniciada per una denúncia de Manos Limpias sobre les activitats professionals de Gómez. No obstant això, el procés judicial està marcat per la controvèrsia. La defensa de Gómez, liderada per l’exministre Antonio Camacho, acusa el jutge d’avançar de manera “anormalment accelerada” i de vulnerar el dret de defensa en no resoldre els seus recursos. A més, l’Audiència Provincial de Madrid ja va anul·lar prèviament la decisió de Peinado de sotmetre el cas a un jurat popular, exigint indicis més consistents abans de continuar amb aquest procediment.

El Partit Popular i Vox han formalitzat un acord de govern a Extremadura que atorga a la formació d’extrema dreta una Vicepresidència i dues conselleries. El pacte impulsa una agenda controvertida amb mesures com el rebuig a l’acollida de menors no acompanyats, la prohibició del burca i la supressió de subvencions a ONG que donen suport a la immigració, malgrat que les dades oficials no justifiquen aquestes polítiques a la regió. Una de les propostes més polèmiques és l’aplicació del principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes públiques. Aquesta política ha rebut dures crítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la considera una “retallada de drets”. Sorprenentment, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també ha qüestionat la legalitat de la mesura, advertint que contradiu la llei d’estrangeria espanyola.

Barcelona és l’escenari de la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, liderada pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. La trobada, celebrada al Palau de Pedralbes, té com a objectiu reivindicar les polítiques progressistes i culminarà amb la signatura d’una desena d’acords en matèria econòmica, social, cultural i científica. A més de la relació bilateral, els líders aborden temes geopolítics com el conflicte a l’Orient Mitjà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, actua com a amfitrió i aprofita l’esdeveniment per intensificar la seva agenda exterior, amb reunions previstes amb altres líders internacionals com Claudia Sheinbaum o Gustavo Petro. Aquesta cimera és el preludi d’una reunió en defensa de la democràcia que congregarà a la ciutat una quinzena de líders mundials.