El jutge Juan Carlos Peinado ha decidit processar Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, per quatre presumptes delictes: malversació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis i apropiació indeguda de marca, deixant-la a les portes del judici. La decisió, que també afecta l’assessora Cristina Álvarez i l’empresari Carlos Barrabés, arriba després d’una investigació iniciada per una denúncia de Manos Limpias sobre les activitats professionals de Gómez. No obstant això, el procés judicial està marcat per la controvèrsia. La defensa de Gómez, liderada per l’exministre Antonio Camacho, acusa el jutge d’avançar de manera “anormalment accelerada” i de vulnerar el dret de defensa en no resoldre els seus recursos. A més, l’Audiència Provincial de Madrid ja va anul·lar prèviament la decisió de Peinado de sotmetre el cas a un jurat popular, exigint indicis més consistents abans de continuar amb aquest procediment.

El Partit Popular i Vox han formalitzat un acord de govern a Extremadura que atorga a la formació d’extrema dreta una Vicepresidència i dues conselleries. El pacte impulsa una agenda controvertida amb mesures com el rebuig a l’acollida de menors no acompanyats, la prohibició del burca i la supressió de subvencions a ONG que donen suport a la immigració, malgrat que les dades oficials no justifiquen aquestes polítiques a la regió. Una de les propostes més polèmiques és l’aplicació del principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes públiques. Aquesta política ha rebut dures crítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la considera una “retallada de drets”. Sorprenentment, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també ha qüestionat la legalitat de la mesura, advertint que contradiu la llei d’estrangeria espanyola.

Barcelona és l’escenari de la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, liderada pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. La trobada, celebrada al Palau de Pedralbes, té com a objectiu reivindicar les polítiques progressistes i culminarà amb la signatura d’una desena d’acords en matèria econòmica, social, cultural i científica. A més de la relació bilateral, els líders aborden temes geopolítics com el conflicte a l’Orient Mitjà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, actua com a amfitrió i aprofita l’esdeveniment per intensificar la seva agenda exterior, amb reunions previstes amb altres líders internacionals com Claudia Sheinbaum o Gustavo Petro. Aquesta cimera és el preludi d’una reunió en defensa de la democràcia que congregarà a la ciutat una quinzena de líders mundials.

Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

La marxa de María Jesús Montero per ser candidata del PSOE a Andalusia ha provocat una remodelació del govern de Pedro Sánchez, que situa Carlos Cuerpo com a nou vicepresident primer i ministre d’Economia, i Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda. Aquesta reestructuració atorga a Cuerpo, un perfil tècnic sense afiliació al partit, el repte de guanyar pes polític i traslladar les bones dades macroeconòmiques a la ciutadania. Per la seva banda, España, amb una trajectòria més política, haurà d’abordar qüestions clau com la reforma del finançament autonòmic i la negociació sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. La sortida de Montero, considerada la successora natural, deixa Sánchez sense un relleu clar i consolida una tendència de descapitalització de les vicepresidències socialistes durant la seva presidència.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat un intens debat parlamentari amb els líders del PP, Alberto Núñez Feijóo, i de Vox, Santiago Abascal, sobre la posició d’Espanya davant la guerra a l’Iran. Sánchez ha defensat un ferm “no a la guerra”, comparant la situació amb el conflicte de l’Iraq del 2003 sota José María Aznar, i ha destacat la negativa a cedir les bases militars per a atacs. A més, ha xifrat l’impacte econòmic del conflicte en 5.000 milions d’euros diaris per a les empreses espanyoles, acusant l’oposició de “complicitat” i “covardia”. En resposta, Feijóo ha replicat amb un “no a la guerra i no a vostè”, acusant Sánchez d’hipocresia per haver triplicat la despesa militar. Abascal, per la seva banda, ha titllat la postura del president de “No a la veritat”, afirmant que aprofita les crisis per benefici propi.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el lehendakari, Imanol Pradales, han acordat la creació d’un òrgan bilateral aeroportuari que permetrà al govern basc participar en la gestió dels aeroports de Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià. Aquest pacte atorga a Euskadi veu en les decisions estratègiques i en els plans d’inversió d’Aena, una demanda històrica que també reclama Catalunya, on la situació es manté bloquejada per l’oposició de l’ens gestor. La trobada bilateral també ha servit per avançar en el traspàs de competències per completar l’Estatut de Gernika, incloent-hi una major participació de l’Ertzaintza en matèria d’estrangeria i accés a bases de dades europees contra el crim organitzat, a més de la gestió de la inspecció pesquera i la seguretat privada, reforçant així l’autogovern basc.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha nomenat el valencià Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda, en substitució de María Jesús Montero, que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya electoral andalusa. Aquest canvi també implica l’ascens de Carlos Cuerpo a vicepresident primer de l’executiu. España, exconseller del govern de Ximo Puig i fins ara secretari d’Estat de Política Territorial, és percebut com un perfil dialogant i negociador, en contrast amb la seva predecessora. La seva arribada genera expectatives per desencallar diverses carpetes clau, com l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la reforma del model de finançament autonòmic —caducat des de fa 14 anys— i la condonació del deute del FLA. Especialment rellevant és la negociació amb Catalunya, on s’espera que pugui avançar en el traspàs de l’IRPF i un finançament singular, qüestions en què Montero era considerada el principal escull.

El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, ha convocat eleccions autonòmiques per al pròxim 17 de maig, una decisió que marca un moment decisiu per al panorama polític espanyol. L’objectiu principal del Partit Popular és revalidar la majoria absoluta obtinguda el 2022 per governar en solitari i evitar la dependència de Vox, amb qui la relació a la regió és actualment tensa. Moreno justifica l’avançament per la necessitat de garantir “estabilitat i anticipació” davant un context econòmic complex. Per la seva banda, el PSOE, amb la vicepresidenta María Jesús Montero com a candidata, afronta el repte d’obtenir un resultat digne que no debiliti el govern de Pedro Sánchez. Aquests comicis són considerats un termòmetre nacional en un context d’inestabilitat parlamentària a Madrid i amb la mirada posada en un possible avançament de les eleccions generals.

El govern espanyol ha aprovat un nou pla anticrisi per mitigar els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Mitjà, en un procés marcat per les tensions entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. La reunió del Consell de Ministres va patir un retard considerable perquè Sumar exigia incloure mesures sobre habitatge, com la pròrroga automàtica dels lloguers, i un límit als beneficis empresarials. El president Pedro Sánchez es va resistir a aquestes propostes per garantir els suports necessaris al Congrés. El pla final se centra en ajudes fiscals, destacant la rebaixa de l’IVA dels carburants, l’electricitat i el gas del 21% al 10%, a més de l’eliminació temporal de l’impost especial sobre l’electricitat. Aquestes mesures, que ja han entrat en vigor, estaran vigents fins a finals de juny i inclouen una clàusula de desactivació si els preus baixen substancialment.