El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea durant la seva intervenció al Congrés del Partit Socialista Europeu (PES), celebrat a Amsterdam. Illa ha qualificat aquesta possibilitat com una “magnífica notícia” i un missatge potent per a Europa. A més de la qüestió lingüística, ha defensat fermament l’aplicació de la llei d’amnistia com una estratègia d’èxit per “enfortir la coexistència” i restituir la normalitat institucional a Catalunya. Segons el president, aquesta via, juntament amb els indults previs, ha permès centrar les energies en problemes socials com l’habitatge o el cost de la vida, en línia amb les polítiques del govern de Pedro Sánchez. És la primera vegada que un líder del PSC intervé davant el plenari d’aquest fòrum europeu.

L’oferta pública d’adquisició (opa) hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha fracassat en no obtenir el suport necessari dels accionistes, un resultat celebrat de manera transversal per la major part de la classe política catalana i espanyola. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha atribuït aquest desenllaç no només a raons econòmiques, sinó també a factors “emocionals i socials”, defensant un sistema bancari adaptat al teixit empresarial català. Líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han coincidit a qualificar-ho de “bona notícia”, instant l’entitat a reforçar els seus vincles amb Catalunya per prevenir futures absorcions. L’operació va comptar amb l’oposició del govern català i de l’executiu de Pedro Sánchez, que va manifestar el seu respecte per la decisió final, mentre que altres membres com Yolanda Díaz van expressar obertament el seu alleujament.

Després de l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha declarat que la pau no pot significar “oblit ni impunitat” per als responsables del “genocidi” a Gaza, fent referència als processos oberts a la Cort Penal Internacional contra figures com Benjamin Netanyahu. Per consolidar la treva, Sánchez ha confirmat que Espanya mantindrà l’embargament d’armes a Israel i ha obert la porta a enviar tropes espanyoles en un futur desplegament internacional per garantir la pau. Paral·lelament, durant la cimera a Egipte, va mantenir una trobada “cordial” amb Donald Trump, on va defensar la postura espanyola sobre la despesa militar. Va reiterar que l’assoliment del 2% del PIB en defensa és suficient per complir amb els compromisos de l’Aliança Atlàntica, rebutjant així la petició del president nord-americà d’augmentar-la al 5%.

La celebració de la Festa Nacional d’Espanya a Madrid ha estat marcada per una alta tensió política, amb la tradicional desfilada militar presidida pel rei Felip VI com a acte central. L’esdeveniment es produeix en un context de crispació per diverses polèmiques judicials que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, qui ha aprofitat l’efemèride per impulsar iniciatives com la Setmana de la Hispanitat. La presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, per segon any consecutiu, ha contrastat amb l’absència continuada del lehendakari, Imanol Pradales. Paral·lelament, la jornada ha generat rebuig en sectors que la consideren un símbol del colonialisme, amb manifestacions a Madrid sota el lema “No hi ha res a celebrar” i crítiques de líders llatinoamericans i partits com EH Bildu i el BNG, que denuncien el seu passat opressor.

Unes 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona, convocada per entitats com Catalunya Suma i Espanya i Catalans amb el suport de partits com el PP, Vox i Ciutadans. La marxa, que va transcórrer des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, es va centrar en la crítica al govern de Pedro Sánchez i a l’independentisme, especialment a Carles Puigdemont. El manifest final va acusar el president espanyol de convertir Espanya en “ostatge de set vots separatistes”. Tot i un ambient majoritàriament festiu, amb danses folklòriques, la jornada va registrar incidents menors, com la presència de banderes franquistes i falangistes que l’organització no va poder expulsar i un intent de membres de Tabàrnia de situar-se a la capçalera. A l’acte hi van assistir líders com Alejandro Fernández (PPC) i Ignacio Garriga (Vox).

La Unió Europea ha celebrat l’anunci d’un acord per a un alto el foc i l’alliberament d’ostatges a Gaza, basat en una proposta presentada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Figures clau com Ursula von der Leyen han lloat els esforços diplomàtics dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia, i han ofert el suport del bloc per a la implementació, l’ajuda humanitària i la reconstrucció, assenyalant la solució de dos estats com l’objectiu final. Per formalitzar la fi del conflicte de dos anys, se celebrarà una cerimònia de signatura a Sharm al-Sheikh, a la qual assistirà el president espanyol, Pedro Sánchez, juntament amb el mateix Trump i altres líders. Aquest pacte arriba en un moment en què l’exèrcit israelià ha iniciat una retirada parcial de la Franja i la població palestina comença a tornar a les zones devastades.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit la possible expulsió d’Espanya de l’OTAN per la seva negativa a incrementar la despesa militar fins al 5% del PIB. Durant una trobada amb el seu homòleg de Finlàndia, Alexander Stubb, Trump ha afirmat que Espanya “no té excusa” i és l’únic membre de l’Aliança Atlàntica que es nega públicament a complir amb aquest objectiu, una proposta també defensada pel secretari general de l’organització, Mark Rutte. Aquesta amenaça representa una escalada en la pressió sobre el govern espanyol. No obstant això, l’executiu de Pedro Sánchez ha comunicat que està “tranquil” i manté la seva posició, considerant la xifra “inraonable” i “incompatible amb l’estat del benestar”, defensant en canvi una inversió del 2,1% del PIB.

El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit convalidar al Congrés dels Diputats el decret llei per a l’embargament total d’armes a Israel, una mesura que prohibeix la compravenda de material de defensa i el trànsit de combustible militar. L’aprovació va ser incerta fins a l’últim moment a causa de la postura crítica de Podem, que finalment va votar a favor malgrat considerar el text un “embargament fake” i insuficient. La formació liderada per Ione Belarra va justificar el seu canvi de posició per no convertir-se en “l’excusa” del PSOE per a la inacció, cedint a la pressió d’altres grups i col·lectius socials. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria dels socis d’investidura, com Junts, ERC i el PNB, i va rebre el vot en contra del PP i Vox.

El president Salvador Illa encara el seu segon Debat de Política General al Parlament de Catalunya amb el repte principal d’aconseguir l’aprovació dels pressupostos del 2026. Durant la seva intervenció, s’espera que anunciï una nova proposta en matèria d’habitatge per fomentar la col·laboració publicoprivada i la construcció d’habitatges privats. El debat posarà a prova la relació amb els seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, que el pressionaran per complir els acords signats. ERC condiciona qualsevol negociació pressupostària a avenços concrets en el finançament singular, mentre que els Comuns reclamen més acció en polítiques d’habitatge. Mentrestant, Junts per Catalunya, principal partit de l’oposició, utilitzarà el debat per vincular la política catalana a l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez a Madrid. La immigració i les infraestructures seran altres temes destacats.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.