El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.

La treva política entre el Partit Popular (PP) i el govern espanyol, establerta després del greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), s’ha trencat en menys de 48 hores. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo acusa l’executiu de Pedro Sánchez de manca de transparència i de no facilitar-los informació privada, comparant la situació amb la gestió de la tragèdia d’Angrois. El govern, per la seva banda, defensa que la informació es comparteix de manera transparent amb tota la societat i que hi ha contacte permanent amb la Junta d’Andalusia. La tensió ha augmentat amb un segon accident de tren a Gelida, que el PP ha considerat el detonant definitiu per intensificar les crítiques. Els populars acusen ara el govern d’ocultar informació, de mala gestió i de generar desconfiança en el sistema ferroviari, centrant els seus atacs en el ministre de Transports, Óscar Puente.

La política espanyola i catalana es troba marcada per la tensió al voltant del nou model de finançament. A nivell estatal, el president Pedro Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es reuniran per tractar oficialment la política de defensa i la situació a Ucraïna, tot i que la trobada està emmarcada en un fort desacord per l’acord de finançament amb ERC. Feijóo critica durament el pacte, acusant Oriol Junqueras d’actuar com a “ministre d’Hisenda”, mentre que el govern espanyol acusa el PP de no tenir alternativa i d’atacar els serveis públics. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat, amb Albert Dalmau substituint temporalment el president Salvador Illa per motius de salut, pressiona per aprovar els pressupostos durant el primer trimestre, donant per “tancada la carpeta del finançament”. No obstant això, ERC es nega a negociar-los fins que no es concreti el traspàs integral de l’IRPF.

Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova), que ha implicat la col·lisió d’un tren Iryo i un Alvia de Renfe, ha causat almenys 39 morts i 122 ferits. Com a resposta, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha decretat tres dies de dol oficial i ha promès “absoluta transparència” en la investigació per esclarir els fets. Tant el ministre de Transports, Óscar Puente, com el president d’Iryo, Carlos Bertomeu, han qualificat el sinistre de “molt estrany”, ja que va ocórrer en un tram recte i recentment renovat. La investigació, a càrrec de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), explorarà totes les causes possibles. Tot i que Renfe descarta un error humà, el sindicat de maquinistes SEMAF havia alertat prèviament del deteriorament de les vies en aquella zona.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat ingressat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a causa d’un quadre de dolor agut i un “dèficit motor” a les extremitats inferiors. L’equip mèdic, tot i que ha descartat patologies greus d’origen vascular o tumoral i apunta a una possible causa inflamatòria, encara investiga l’origen concret de la seva condició. Illa romandrà hospitalitzat durant aproximadament dues setmanes per sotmetre’s a més proves i iniciar un procés de rehabilitació intensiva. Durant aquest període, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assumirà les funcions del president mitjançant un “encàrrec de despatx”, un mecanisme de suplència amb atribucions limitades per llei. El president ha rebut nombroses mostres de suport de líders polítics, com Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i ha comunicat a través de les xarxes socials que es troba “bé i amb ànims”.

Un greu accident ferroviari a Adamuz (Còrdova) ha provocat el descarrilament de dos trens d’alta velocitat, un Iryo i un Alvia, deixant un balanç provisional d’almenys 21 morts i més de 70 ferits, alguns d’ells en estat greu. El sinistre es va produir diumenge al vespre quan el comboi de la companyia Iryo, que feia el trajecte Màlaga-Madrid, va sortir de la via en un desviament i va envair la contigua, per on circulava el tren Alvia, que va impactar-hi i també va descarrilar. Les causes encara es desconeixen i seran investigades per la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris. Un ampli dispositiu d’emergències, incloent-hi la Unitat Militar d’Emergències (UME), treballa a la zona, on s’ha instal·lat un Punt Mèdic Avançat. Com a conseqüència, Adif ha suspès la circulació ferroviària entre Madrid i Andalusia, i el president Pedro Sánchez ha cancel·lat la seva agenda política.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha escenificat un rebuig frontal al nou model de finançament autonòmic pactat entre el PSOE i Esquerra Republicana. En una trobada a Saragossa amb tots els seus presidents autonòmics, els populars han signat la “Declaració de Saragossa”, un document que formalitza la seva oposició i que Feijóo té previst lliurar a Pedro Sánchez. El líder del PP acusa el president del govern espanyol de “comprar la presidència” amb un “finançament a la carta” per a Catalunya, afirmant que es tracta d’una “transacció econòmica” on “el separatisme exigeix i els espanyols paguen”. Segons Feijóo, el pacte amb Oriol Junqueras no busca finançar serveis públics, sinó garantir la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, trencant la igualtat entre espanyols i actuant amb “deslleialtat institucional”.

En el primer aniversari del seu segon mandat, la presidència de Donald Trump ha generat una profunda tensió tant als Estats Units com a l’escena internacional. Diversos analistes i mitjans de comunicació destaquen el deteriorament de la democràcia nord-americana, amb polítiques immigratòries dures que han provocat centenars de milers de deportacions i un estil de govern cada cop més autoritari. En l’àmbit exterior, la seva administració ha estat marcada per un menyspreu cap als aliats tradicionals, com l’OTAN i la Unió Europea, i una política exterior agressiva. Exemples clau inclouen l’amenaça d’annexionar Groenlàndia, la imposició d’aranzels a països europeus i la captura de líders com Nicolás Maduro. Aquesta situació ha portat líders com Pedro Sánchez a demanar una defensa europea comuna, mentre que les properes eleccions de mig mandat es veuen com un possible fre al seu poder.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d’un nou fons sobirà anomenat “Fons Espanya Creix”, dissenyat per donar continuïtat a l’impuls dels fons Next Generation EU que finalitzen enguany. Aquest nou instrument, que Sánchez ha qualificat d’“exercici de sobirania nacional”, arrencarà amb una dotació inicial de 10.500 milions d’euros provinents del pla de recuperació, amb l’objectiu de mobilitzar fins a 120.000 milions d’euros en col·laboració amb el sector privat. La gestió anirà a càrrec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), que coinvertirà mitjançant préstecs i avals. Les inversions es focalitzaran en sectors estratègics com l’habitatge, l’energia, la digitalització, la reindustrialització i la seguretat. L’anunci es va fer durant la cloenda de l’Spain Investors Day, i els detalls seran presentats pròximament pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.