La negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, impulsada per una reunió clau entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat un intens debat polític. Mentre que ERC i el PSOE avancen cap a un acord que podria aportar prop de 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat, Junts per Catalunya mostra una forta oposició. El partit liderat per Carles Puigdemont exigeix un concert econòmic que tregui Catalunya del règim comú, considerant l’acord actual insuficient i una “estafa” que no resol el dèficit fiscal. Aquesta postura ha provocat una campanya de pressió per part d’altres formacions. Tant el president Salvador Illa com els Comuns, a través de Jéssica Albiach, s’han sumat a ERC per demanar a Junts que no bloquegi l’oportunitat d’obtenir més recursos al Congrés dels Diputats.

L’acord sobre un nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat reaccions polítiques contraposades. L’entesa preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i garanteix el respecte al principi d’ordinalitat, evitant que Catalunya perdi posicions en la recepció de fons. No obstant això, Junts per Catalunya ha rebutjat frontalment el pacte. El seu portaveu, Josep Rius, ha denunciat que no és un canvi de model, sinó que “perpetua el dèficit fiscal” i manté “la clau de la caixa a Madrid”. Per la seva banda, els Comuns celebren l’acord com un avenç per blindar els serveis públics, mentre que la CUP expressa dubtes i el PP i Vox el critiquen durament, considerant-lo una concessió al separatisme. Molts detalls encara no s’han revelat i seran presentats per la ministra Maria Jesús Montero.

La negociació per un nou model de finançament per a Catalunya arriba a un punt decisiu amb la reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. El Govern i ERC consideren l’acord “gairebé imminent”, amb l’objectiu de pactar un model singular que aportaria uns 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, podria presentar la proposta formalment després de la trobada. No obstant això, l’aprovació final al Congrés és molt incerta, ja que Junts per Catalunya ha anunciat que rebutjarà qualsevol pacte que no sigui un concert econòmic i que mantingui Catalunya dins del règim comú. El mateix Junqueras ha admès que l’aprovació serà “dificilíssima” i ha advertit que un vot en contra significaria deixar els recursos en mans de l’Estat. Mentrestant, la Moncloa modera les expectatives i emmarca la reunió com un “seguiment” de les negociacions.

El partit Junts per Catalunya, a través de les seves portaveus Míriam Nogueras i Mònica Sales, ha advertit que rebutjarà qualsevol proposta de nou finançament que no impliqui la sortida de Catalunya del règim comú i l’establiment d’un concert econòmic. La formació considera aquesta mesura l’única via per acabar amb el dèficit fiscal i insta Oriol Junqueras a defensar-la davant Pedro Sánchez, recordant que formava part de l’acord d’investidura de Salvador Illa. A més, exigeixen la publicació prèvia de les balances fiscals, ja que consideren que pactar sense elles seria un “frau”. Els juntaires critiquen durament Illa per la seva “absència” en el debat, acusant-lo d’actuar com a “governador civil” del PSOE. Afirmen que no seran còmplices d’un acord rebaixat, que qualificarien de “fracàs” i “engany”, i busquen aprofitar la debilitat parlamentària de Sánchez.

La reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa, la primera des del procés independentista, marca una setmana clau per a la negociació del nou model de finançament autonòmic. Mentre que ERC i el Govern català consideren l’acord “gairebé imminent”, xifrant-lo en uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya i exigint un model “singular” que respecti el principi d’ordinalitat i la recaptació d’impostos, el govern espanyol refreda les expectatives. La Moncloa emmarca la trobada com un “seguiment” de l’acord d’investidura i subratlla que el futur model haurà de beneficiar totes les comunitats autònomes, una tasca que haurà d’equilibrar la ministra María Jesús Montero. Mentrestant, Junts per Catalunya ja ha anunciat que rebutjarà qualsevol proposta que no sigui equivalent a un concert econòmic.

El Govern de la Generalitat i ERC es troben en la fase final de la negociació amb l’executiu espanyol per tancar un acord de finançament singular per a Catalunya, considerat “gairebé imminent” per figures com el conseller Albert Dalmau. Aquest pacte, que es preveu desbloquejar en una reunió clau entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya, respectaria el principi d’ordinalitat i permetria a la Generalitat recaptar tots els impostos. Aquest model busca corregir una mancança històrica, tot i que no és equiparable al concert econòmic basc i navarrès. Històricament, Catalunya no va aconseguir el concert durant la Transició a causa del seu pes econòmic, que feia inviable el sistema autonòmic, i per l’oposició de forces majoritàries que el consideraven insolidari.

En una reunió a París, la Coalició de Voluntaris per a Ucraïna ha acordat un paquet de garanties de seguretat legalment vinculants per a Ucraïna, amb el suport dels Estats Units. Aquest acord inclou la creació d’un mecanisme de vigilància d’un eventual alto el foc liderat per Washington i el compromís de formar un exèrcit ucraïnès de 800.000 efectius per dissuadir futures agressions. França i el Regne Unit han expressat la intenció d’enviar tropes al país un cop s’assoleixi la pau, mentre que Alemanya les desplegaria en un país veí. En aquest context, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta a la participació de militars espanyols en una missió de pau. Aprofitant la seva compareixença, Sánchez també ha condemnat enèrgicament l’acció militar dels Estats Units a Veneçuela per capturar Nicolás Maduro, qualificant-la de “precedent terrible i perillós”, i ha rebutjat les amenaces de Donald Trump sobre la sobirania de Dinamarca.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat la pròrroga dels pressupostos per a l’inici del 2026, tot i que es compromet a “deixar-se la pell” per aprovar uns nous comptes. L’èxit de la negociació depèn del suport d’ERC i els Comuns, que han establert condicions clau. Els republicans exigeixen la concreció d’un model de finançament singular per a Catalunya, un acord que Illa considera imminent, afirmant que “al gener passaran coses” i que s’espera una proposta del govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, els Comuns condicionen el seu vot a l’aplicació efectiva de la llei de l’habitatge, incloent-hi les primeres sancions per incompliment dels lloguers i mesures contra la compra especulativa d’habitatges. Malgrat els reptes, Illa projecta el 2026 com un “punt d’inflexió positiu” on també s’hauria de fer efectiva la llei d’amnistia, i reitera la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2028.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una remodelació del seu executiu arran de la marxa de Pilar Alegría per centrar-se en la seva candidatura a les eleccions d’Aragó. La seva cartera d’Educació, Formació Professional i Esports serà assumida per Milagros Tolón, exalcaldessa de Toledo. A més, la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, es converteix en la nova portaveu del govern, una funció que també exercia Alegría. Aquests canvis es produeixen en un moment polític complex per a l’executiu, marcat per casos de corrupció, la derrota socialista a les eleccions d’Extremadura i tensions amb el seu soci de coalició, Sumar. El Partit Popular ha criticat durament els nomenaments, vinculant Saiz a una trama corrupta i l’elecció de Tolón a les males relacions de Sánchez amb Emiliano García-Page.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.