L’Audiència Provincial de Barcelona ha decidit reobrir la investigació sobre l’espionatge amb el programari Pegasus a tres membres d’Òmnium Cultural: l’exvicepresident Marcel Mauri, la responsable legal Elena Jiménez i la periodista Txell Bonet. Després d’un recurs de l’entitat, el tribunal considera que hi ha indicis de delicte i ha emprès dues accions clau: ha sol·licitat al Consell de Ministres que desclassifiqui la documentació del CNI relacionada amb el cas, al qual s’apunta com a possible autor, i ha ordenat una comissió rogatòria a Israel per obtenir dades de les empreses propietàries del programari. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha valorat la decisió com la “confirmació de l’espionatge polític” contra l’independentisme, emmarcant-ho en l’escàndol del “Catalangate” i afirmant que això és només “la punta de l’iceberg” d’una persecució que vulnera drets fonamentals.

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.