El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha ordenat la destitució immediata del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Randy George, en ple conflicte bèl·lic amb l’Iran. Aquesta decisió s’atribueix a les tensions i desacords constants entre tots dos sobre la gestió estratègica de la guerra. La sortida de George, que serà rellevat interinament pel general Christopher LaNeve, no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una àmplia reestructuració de la cúpula militar impulsada per l’administració de Donald Trump per alinear el comandament amb les directrius de la Casa Blanca. Aquesta purga també ha inclòs el relleu d’altres alts càrrecs com el general David Hodne i el general William Green Jr., i se suma a la dimissió prèvia del director de Contraterrorisme, Joe Kent, per discrepàncies amb el conflicte.

El president dels Estats Units, Donald Trump, manté una estratègia ambivalent respecte a l’Iran, afirmant que existeixen “converses serioses” amb un “règim nou i més raonable”. No obstant això, aquesta via diplomàtica, que el govern iranià nega a través del seu portaveu Esmaeil Baqaei, es combina amb dures amenaces. Trump adverteix que si no s’arriba a un acord ràpid i no es reobre l’estret d’Ormuz, destruirà les infraestructures energètiques restants del país, incloent-hi centrals elèctriques, pous de petroli i l’estratègica illa de Kharg. Aquesta retòrica coincideix amb els preparatius militars del Pentàgon, que té uns 3.500 soldats a punt per a una possible operació terrestre per ocupar l’illa, mentre el president nord-americà expressa el seu desig de controlar el petroli iranià. Mentrestant, Israel continua la seva pròpia campanya de bombardejos, evidenciant interessos divergents als de Washington.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ajornat en dues ocasions el seu ultimàtum per bombardejar instal·lacions energètiques a l’Iran, primer per cinc dies i després per deu més, fins al 6 d’abril, al·legant que les negociacions per resoldre el conflicte “van bé”. Malgrat que Trump assegura mantenir converses directes i profitoses, el govern iranià ho nega, tot i que el seu ministre d’Exteriors, Abás Araqchí, ha confirmat l’existència de contactes indirectes a través del Pakistan com a intermediari. Teheran estaria estudiant una proposta de 15 punts de Washington per posar fi a la crisi centrada en el control de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, la tensió militar persisteix: el Pentàgon prepara opcions que inclouen un possible desplegament terrestre, mentre que l’Iran ha mobilitzat les seves forces i Israel continua els seus atacs a la regió.

Els Estats Units i Israel han iniciat una operació militar a gran escala contra l’Iran amb l’objectiu declarat d’aconseguir un canvi de règim, segons han confirmat el president Donald Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu. L’ofensiva busca destruir la indústria balística i el programa nuclear iranià, i ambdós líders han instat la població a prendre el poder, alhora que han amenaçat la Guàrdia Revolucionària. Tanmateix, aquesta campanya militar ha generat una gran inquietud al Pentàgon per l’esgotament accelerat de municions de defensa antiaèria, com els sistemes THAAD, que són cars i lents de produir. Malgrat una oferta de desescalada del president iranià, Masoud Pezeshkian, que Trump va desestimar com un senyal de debilitat, la Guàrdia Revolucionària va continuar els seus atacs, fet que va provocar l’amenaça de Trump d’intensificar l’ofensiva amb un “cop molt dur” i expandir els objectius.

L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’ordenar la represa dels assajos nuclears després de més de tres dècades de moratòria ha generat una gran incertesa global. Aquesta decisió sorgeix com a resposta directa a les recents demostracions de força de Vladímir Putin, qui ha presentat proves exitoses de noves armes com el dron submarí Posidó i el míssil Burevéstnik, ambdós de propulsió nuclear i dissenyats per ser indetectables. Tot i que el Kremlin aclareix que les seves proves no van ser detonacions, l’ordre de Trump és ambigua i podria referir-se tant a explosions reals —considerades innecessàries pels experts gràcies a les simulacions modernes— com a la modernització de míssils. Aquesta escalada armamentística contrasta amb l’acostament diplomàtic entre Trump i el líder xinès, Xi Jinping, materialitzat en una cimera a Corea del Sud amb acords comercials significatius, en un context marcat per l’expiració de tractats clau com el Nou Start.

S’ha iniciat l’aplicació del pla de pau per a Gaza, impulsat pels Estats Units, amb l’entrada de 170 camions d’ajuda humanitària i la preparació per a l’alliberament de 48 ostatges per part de Hamàs. Aquest primer pas, que inclou la retirada parcial de tropes israelianes, donarà lloc a l’excarceració de presoners palestins. Posteriorment, s’establirà una Força Internacional d’Estabilització (ISF) per garantir la seguretat a llarg termini. Aquesta força, que no serà una missió de l’ONU, estarà liderada pel Pentàgon i tindrà un nucli de 200 soldats nord-americans a Israel per coordinar la logística i la seguretat, amb la participació de països àrabs com Egipte i Qatar. L’objectiu final, supervisat per un “Consell de Pau” presidit per Donald Trump, és la desmilitarització de la Franja, un objectiu que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha subratllat amb l’ordre de destruir els túnels de Hamàs.