El president de la Generalitat, Salvador Illa, impulsa l’aprovació dels pressupostos del 2026 en un context de negociacions complexes. Després de pactar amb els Comuns la limitació de la compra especulativa d’habitatge, el Govern necessita el suport indispensable d’ERC. No obstant això, els republicans, amb Oriol Junqueras al capdavant, es neguen a negociar mentre no es compleixi el traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una condició que el govern espanyol del PSOE considera inviable. Malgrat aquest bloqueig, Illa ha anunciat que aprovarà el projecte de llei en un Consell Executiu extraordinari per forçar el debat al Parlament, una decisió que compta amb el suport d’agents socials i econòmics. ERC ha advertit que aquesta via podria repetir l’escenari que va obligar Pere Aragonès a convocar eleccions anticipades.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat la pròrroga dels pressupostos del 2023 per a l’any 2026, davant la impossibilitat d’aconseguir un acord per a uns nous comptes. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l'1 de gener, garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics mentre no hi hagi un nou pacte. El govern manté l’objectiu de negociar uns nous pressupostos tan aviat com sigui possible, principalment amb ERC i els Comuns. No obstant això, aquestes formacions han condicionat el seu suport a l’espera d’avenços en temes clau com el finançament singular per a Catalunya i les polítiques d’habitatge. La pròrroga allarga la vigència dels darrers comptes aprovats durant la presidència de Pere Aragonès, ajustant les despeses de personal i mantenint els crèdits inicials per a la resta de partides.

El mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera, considerat un dels pares de la immersió lingüística, ha mort als 87 anys. La seva figura és clau per entendre el model d’escola catalana modern, ja que va ser el principal impulsor d’aquest sistema des del seu càrrec com a cap del Servei d’Ensenyament del Català entre 1983 i 2003. Arenas va dedicar la seva vida a la defensa i promoció de la llengua, una tasca que va començar durant el franquisme per preservar el català i que va consolidar en democràcia amb un model inclusiu. La seva trajectòria va ser reconeguda amb guardons com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor del Parlament. Figures polítiques com el president Salvador Illa i l’expresident Pere Aragonès, juntament amb entitats com Òmnium Cultural, han destacat el seu “compromís insubornable” i el seu llegat fonamental per a la llengua i l’educació a Catalunya.