La tensió entre els Estats Units i l’Iran augmenta arran del conflicte a l’Orient Mitjà, marcat per l’ofensiva militar nord-americana i israeliana. El president Donald Trump ha emès diversos ultimàtums a Teheran per reobrir l’estratègic Estret d’Ormuz, amenaçant amb atacs devastadors. Aquesta escalada inclou l’abatiment d’un caça F-15 nord-americà per part de l’Iran, que va provocar una gran operació de rescat, i bombardejos de la coalició sobre objectius iranians, com la planta nuclear de Bushehr. Paral·lelament, Trump ha criticat durament l’OTAN per la seva manca de suport, una qüestió que abordarà en una reunió imminent a la Casa Blanca amb el secretari general Mark Rutte. Malgrat les amenaces, les negociacions continuen, tot i que una proposta de pau iraniana ha estat qualificada d’insuficient. El conflicte ja ha causat més de 2.000 morts a l’Iran.

El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha ordenat la destitució immediata del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Randy George, en ple conflicte bèl·lic amb l’Iran. Aquesta decisió s’atribueix a les tensions i desacords constants entre tots dos sobre la gestió estratègica de la guerra. La sortida de George, que serà rellevat interinament pel general Christopher LaNeve, no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una àmplia reestructuració de la cúpula militar impulsada per l’administració de Donald Trump per alinear el comandament amb les directrius de la Casa Blanca. Aquesta purga també ha inclòs el relleu d’altres alts càrrecs com el general David Hodne i el general William Green Jr., i se suma a la dimissió prèvia del director de Contraterrorisme, Joe Kent, per discrepàncies amb el conflicte.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat amb declaracions creuades. El president nord-americà, Donald Trump, ha afirmat que continuarà la guerra fins a aconseguir una “rendició incondicional” de l’Iran, assegurant que el seu exèrcit està pràcticament delmat i que els EUA estan guanyant de manera contundent. A més, Trump ha culpat directament l’Iran d’un bombardeig a una escola de nenes que va causar 175 morts, una acusació que el seu secretari de Guerra, Pete Hegseth, ha secundat. Per la seva banda, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran ha respost amb contundència, rebutjant les paraules de Trump i advertint que tenen la capacitat d’“expandir” el conflicte. L’organisme militar iranià sosté que els seus míssils són ara més potents i amenaça de bloquejar el pas de petroli per l’estratègic estret d’Ormuz, demostrant una postura de desafiament davant les declaracions de victòria nord-americanes.

Els Estats Units han llançat una segona onada d’atacs a gran escala contra objectius de l’Estat Islàmic a Síria, sota l’ordre del president Donald Trump. Aquesta acció militar forma part de l’Operació Ull de Falcó, una campanya de represàlia per l’atemptat del 13 de desembre a Palmira, on van morir tres ciutadans nord-americans: dos soldats i un intèrpret civil. El Comandament Central dels Estats Units (Centcom) ha afirmat que els bombardejos, realitzats amb el suport de forces aliades, tenen com a objectiu erradicar el terrorisme i protegir les forces nord-americanes a la regió. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha qualificat l’operació no com l’inici d’una guerra, sinó com una “declaració de venjança”, subratllant que perseguiran i eliminaran sense pietat aquells que ataquin els seus ciutadans arreu del món.

L’administració de Donald Trump ha expandit la seva campanya militar contra suposades narcollanxes a l’oceà Pacífic, després de cinquanta dies d’operacions concentrades al Carib. En una nova acció davant les costes de Colòmbia, l’exèrcit nord-americà va destruir una embarcació, provocant la mort de les dues persones que hi anaven a bord. Aquest és el vuitè atac d’aquest tipus, elevant el total de víctimes a més d’una trentena. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va confirmar l’operació i la va justificar comparant els càrtels de la droga amb l’organització terrorista Al-Qaeda. Aquests atacs letals, autoritzats per Trump i executats sense presentar proves públiques, han generat seriosos dubtes legals i han incrementat la tensió diplomàtica amb països llatinoamericans com Veneçuela i ara Colòmbia.