El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat Cuba amb tallar el subministrament de petroli i diners provinents de Veneçuela, al·legant que els EUA ara controlen el país sud-americà i que l’illa ja no ha de proveir “serveis de seguretat” a canvi d’aquests recursos. La resposta cubana ha estat contundent: el president Miguel Díaz-Canel ha qualificat l’actitud de Trump de criminal, mentre que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha negat les acusacions i ha defensat el dret sobirà de l’illa a importar combustible. Aquesta amenaça arriba en un moment crític per a Cuba, que pateix una greu crisi econòmica i energètica. Segons l’experta Tamarys Bahamonde, l’illa depèn en un 33% del petroli veneçolà, i la pèrdua d’aquest subministrament la situaria al límit del col·lapse, tot i que no preveu una caiguda imminent del règim.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

L’operació militar dels Estats Units a Veneçuela, que ha inclòs bombardejos a Caracas i la captura de Nicolás Maduro, ha provocat una crisi política complexa. El govern veneçolà, a través del ministre de Defensa Vladimir Padrino, ha denunciat l’agressió, ordenada per Donald Trump, com un intent d’apoderar-se del petroli del país, declarant l’estat de commoció i cridant a la “lluita armada”. Sorprenentment, Trump ha descartat donar suport a la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, argumentant que no té suport intern. En el seu lloc, ha avalat Delcy Rodríguez, mà dreta de Maduro, com a presidenta interina. Aquesta decisió es basaria en un informe de la CIA que considera els lleials al chavisme més capaços de mantenir l’estabilitat, així com en la influència del secretari d’Estat Marco Rubio.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat a través de la xarxa social Truth Social un acord pel qual Veneçuela transferirà entre 30 i 50 milions de barrils de petroli sancionat d’alta qualitat al país nord-americà. Aquest cru serà venut al preu de mercat i els ingressos seran controlats directament per Trump, qui assegura que es destinaran al benefici dels pobles veneçolà i nord-americà. La mesura, que serà executada pel secretari d’Energia Chris Wright, arriba en un context d’alta tensió després de les recents operacions militars nord-americanes que van culminar amb la captura de Nicolás Maduro. L’administració Trump exigeix al govern de Delcy Rodríguez que trenqui els seus llaços amb la Xina i Rússia, aprofitant que Veneçuela necessita vendre urgentment les seves reserves per evitar la insolvència. L’anunci ha provocat una lleugera caiguda dels preus del petroli i ha generat controvèrsia internacional.

Després de la captura del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, durant l’Operació Determinació Absoluta executada per forces especials dels Estats Units, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha estat nomenada presidenta interina pel Tribunal Suprem de Justícia. Aquesta acció, orquestrada per l’administració de Donald Trump, no busca instaurar un govern de l’oposició, sinó assegurar els interessos nord-americans, principalment el control del petroli. Per aquest motiu, Washington ha descartat líders opositores com Maria Corina Machado i prefereix una entesa amb Rodríguez, a qui pressiona amb l’amenaça de nous atacs militars. Malgrat que els EUA afirmen que ella està disposada a col·laborar, Rodríguez ha condemnat públicament l’operació, ha exigit l’alliberament de Maduro i ha reafirmat la sobirania veneçolana, mentre el poder real del chavisme continua en mans de figures clau com Diosdado Cabello i Vladimir Padrino López.

Després d’un atac militar dels Estats Units a Veneçuela que va culminar amb la captura del president Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores, i va causar 40 morts, el país afronta un futur incert sota la tutela nord-americana. El president Donald Trump ha anunciat que els EUA gestionaran la transició i ha designat la fins ara vicepresidenta, Delcy Rodríguez, com a interlocutora principal, ignorant l’oposició de María Corina Machado i Edmundo González. Rodríguez ha estat nomenada presidenta interina pel Tribunal Suprem veneçolà i compta amb el suport de l’exèrcit, assegurant la continuïtat del chavisme. La intervenció ha provocat una profunda divisió internacional: la majoria de països llatinoamericans, juntament amb Rússia i l’Iran, la condemnen, mentre que la Unió Europea demana una solució pacífica. Mentrestant, Maduro serà jutjat per narcotràfic a Nova York, en una operació que Trump ha vinculat a l’interès pel petroli veneçolà.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha augmentat dràsticament després que Donald Trump ordenés un “bloqueig total i complet” dels vaixells sancionats que transporten petroli veneçolà. L’expresident nord-americà ha designat el règim de Nicolás Maduro com a “organització terrorista estrangera” i reclama la devolució d’actius que considera “robats” per Veneçuela. Com a resposta, el govern veneçolà ha qualificat l’amenaça de violació del dret internacional i ha desplegat la seva Armada per escortar els petroliers al mar Carib, garantint el lliure comerç. Aquesta escalada, que segueix la recent confiscació d’un vaixell veneçolà per part dels EUA, ha generat incertesa als mercats i una lleugera pujada del preu del cru. Maduro ha alertat de la situació al secretari general de l’ONU, António Guterres, mentre l’empresa estatal PDVSA manté la seva intenció de continuar exportant.