Després de més de deu dies d’interrupció, Adif ha reobert parcialment el túnel ferroviari de Rubí, restablint la circulació de trens de mercaderies entre Catalunya i França. La reobertura, que permet el pas de combois durant el dia mentre les obres d’emergència continuen de nit, arriba després que el gestor d’infraestructures reforcés un tram de 130 metres per segellar una fissura. No obstant això, el servei de passatgers de Rodalies continua suspès fins que es garanteixi la total seguretat. El tancament va tenir un greu impacte econòmic, afectant el 100% del trànsit nord del Port de Barcelona i provocant que empreses com Railsider Mediterraneo o la química Inovyn haguessin d’immobilitzar material o aturar la producció. Patronals com Pimec van alertar del risc d’una crisi de subministrament, evidenciant la necessitat de millorar la infraestructura ferroviària.
Les principals organitzacions empresarials i econòmiques de Catalunya, incloent-hi Foment del Treball, Pimec i les tretze cambres catalanes, han consensuat una posició comuna sobre el nou model de finançament. En una nota conjunta, qualifiquen la proposta com “una millora important, però no suficient” i la consideren un “punt de partida” per a futures negociacions. Tot i que valoren positivament l’augment de la suficiència financera i la transparència del sistema, assenyalen mancances significatives. Critiquen que no s’hagi incorporat el cost de la vida com a criteri d’ajustament i que el principi d’ordinalitat no estigui garantit a llarg termini. A més, adverteixen que el model no resol el dèficit fiscal ni el greu dèficit acumulat en infraestructures, xifrat en uns 42.500 milions d’euros, i es manté dins del marc de la LOFCA. Finalment, insten els partits a treballar plegats per millorar l’acord.
L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.
La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.
El president de Pimec, Antoni Cañete, ha estat reelegit vicepresident de la patronal europea de petites i mitjanes empreses, SME United, durant l’assemblea anual celebrada a Brussel·les. Aquesta decisió reforça l’estratègia de la patronal catalana per consolidar la seva presència i la influència de les pimes catalanes en el diàleg social de la Unió Europea. En la mateixa sessió, l’italià Davide Galli va ser nomenat nou president de l’organització per al període 2026-2027. Cañete ha manifestat la seva intenció de continuar impulsant el pla estratègic de l’entitat, que se centra en objectius clau com la lluita contra la morositat, la reducció de la burocràcia i la promoció de la participació de les pimes en la compra pública, assegurant així una veu pròpia i estable per al teixit empresarial català i espanyol a Brussel·les.