Carlos Garaikoetxea, el primer lehendakari basc després de la promulgació de l’Estatut de Gernika, ha mort a Pamplona als 87 anys. Escollit president el 1980 amb el Partit Nacionalista Basc (PNB), el seu mandat va ser fonamental per a la construcció de les institucions clau de l’autogovern d’Euskadi. Sota la seva presidència es van establir l’Ertzaintza, la radiotelevisió pública EiTB i el servei de salut Osakidetza, a més d’aprovar-se el concert econòmic. Després de trencar amb el PNB, va fundar Eusko Alkartasuna (EA) i va ser succeït per José Antonio Ardanza. Advocat i economista de professió, també va destacar per la seva defensa de l’euskera i l’impuls de les ikastoles durant la dictadura. L’actual lehendakari, Imanol Pradales, l’ha recordat com l’“extraordinari arquitecte d’Euskadi”.
El govern de Pedro Sánchez ha patit una significativa derrota parlamentària al Congrés amb el rebuig del decret per prorrogar els contractes de lloguer, una mesura clau impulsada per Sumar. La iniciativa va ser tombada pel vot contrari de Junts per Catalunya i l’abstenció del Partit Nacionalista Basc (PNB), fet que evidencia les creixents tensions dins del bloc d’investidura. Ambdós partits nacionalistes van justificar la seva posició per l’incompliment de pactes previs, com la reforma de l’Estatut basc o la gestió dels aeroports. Malgrat que la votació projecta una imatge de debilitat, algunes anàlisis suggereixen que podria beneficiar el PSOE, que ara podria negociar un nou decret amb bonificacions per als propietaris, més proper a les demandes de Junts i el PNB. Tot i la crisi i les peticions d’eleccions, Sánchez ha reiterat la seva intenció de mantenir la legislatura fins al 2027.
La petició del Govern basc per traslladar temporalment el “Guernica” de Picasso al Museu Guggenheim Bilbao ha generat un intens debat polític i tècnic. La proposta, que busca commemorar el 90è aniversari del primer govern basc i del bombardeig de Gernika, ha estat qualificada de “ximpleria” per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui l’atribueix a interessos nacionalistes. Per la seva banda, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha refredat la iniciativa, argumentant que la seva prioritat és protegir l’obra. Es basa en un informe del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia que desaconsella “rotundament” el trasllat per l’estat de conservació delicat del quadre. Malgrat la negativa, el PNB insisteix que és una qüestió de “voluntat política” i ha portat la petició al Senat, reclamant un nou “informe possibilista” que estudiï les condicions per a una cessió segura.
Després de la derrota parlamentària que va tombar el decret òmnibus, el qual incloïa la revalorització de les pensions i la pròrroga de l’escut social, el govern de Pedro Sánchez ha iniciat una estratègia de cessions per reconstruir la majoria d’investidura amb l’objectiu final d’aprovar els pressupostos. Per atreure Junts, l’executiu ofereix garanties als propietaris per impagaments de lloguer i la delegació de competències en immigració a Catalunya. Aquesta última cessió depèn d’un acord amb Podem, que exigeix la regularització de mig milió de migrants i la modificació del preàmbul de la llei per considerar-lo “racista”. Paral·lelament, Sánchez ha tancat acords amb altres socis clau: un nou model de finançament amb ERC després d’una reunió amb Oriol Junqueras, el traspàs de competències al PNB i la pròrroga de la prohibició de desnonaments amb Bildu.
El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha protagonitzat un acte de desgreuge sense precedents a Gernika en demanar oficialment perdó pel bombardeig nazi que la Legió Còndor va executar el 1937 durant la Guerra Civil. La cerimònia, que va tenir lloc al cementiri de Zallo amb supervivents de l’atac, ha estat qualificada de “crim brutal” pel mandatari alemany. No obstant això, l’esdeveniment històric s’ha vist enterbolit per la controvertida presència del rei Felip VI. Aquesta ha generat dures crítiques per part dels partits nacionalistes bascos. El PNB ha retret al monarca ser un “mer acompanyant” sense oferir disculpes en nom de l’Estat espanyol, mentre que EH Bildu ha boicotejat l’acte i ha convocat una manifestació de rebuig, considerant-lo un “hereu del franquisme”.