El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i l’eurodiputada de Podem, Irene Montero, protagonitzaran un debat conjunt a Barcelona el pròxim 9 d’abril sota el títol “Què s’ha de fer?”. L’acte, que serà moderat per Xavier Domènech, s’emmarca en la insistència de Rufián per promoure una aliança plurinacional de les esquerres davant les pròximes eleccions espanyoles. Aquesta trobada segueix una de similar a Madrid amb Emilio Delgado de Més Madrid, on Rufián va exposar el seu pla per evitar la fragmentació electoral, citant els mals resultats a Castella i Lleó com a exemple de la “negligència” de la desunió. Malgrat que la seva proposta d’unitat d’acció i “renúncies” ha rebut negatives per part del seu propi partit, ERC, així com de Bildu i el BNG, el dirigent republicà continua defensant la necessitat d’un front comú per frenar l’onada ultra.

En ple procés de refundació de l’espai a l’esquerra del PSOE, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat que no serà la candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Aquesta decisió, que ha qualificat de “pas molt meditat”, arriba després de la seva sonada absència a l’acte “Un pas endavant”, organitzat per Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns per rellançar la coalició. Díaz justifica la seva renúncia per donar temps a les formacions polítiques perquè defineixin el seu propi full de ruta i lideratge, tot i que ha assegurat que continuarà al govern fins al final de la legislatura. Aquesta reconfiguració es produeix en un context d’incertesa, amb l’exclusió de Podem, la relació trencada, i els dubtes sobre la continuïtat d’aliats clau com Compromís i la Chunta Aragonesista.

Després de la derrota parlamentària que va tombar el decret òmnibus, el qual incloïa la revalorització de les pensions i la pròrroga de l’escut social, el govern de Pedro Sánchez ha iniciat una estratègia de cessions per reconstruir la majoria d’investidura amb l’objectiu final d’aprovar els pressupostos. Per atreure Junts, l’executiu ofereix garanties als propietaris per impagaments de lloguer i la delegació de competències en immigració a Catalunya. Aquesta última cessió depèn d’un acord amb Podem, que exigeix la regularització de mig milió de migrants i la modificació del preàmbul de la llei per considerar-lo “racista”. Paral·lelament, Sánchez ha tancat acords amb altres socis clau: un nou model de finançament amb ERC després d’una reunió amb Oriol Junqueras, el traspàs de competències al PNB i la pròrroga de la prohibició de desnonaments amb Bildu.

El Govern espanyol, després d’un acord entre el PSOE i Podem, aprovarà una regularització extraordinària que podria beneficiar al voltant de mig milió de persones migrants. La mesura, anunciada per l’eurodiputada Irene Montero, es tramitarà mitjançant un reial decret en el Consell de Ministres, evitant així la tramitació parlamentària de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ja havia estat admesa. Per acollir-s’hi, les persones hauran de demostrar una estada a Espanya d’almenys cinc mesos abans del 31 de desembre de 2025 i no tenir antecedents penals rellevants. La presentació de la sol·licitud suspendrà les ordres d’expulsió i, un cop admesa, atorgarà una autorització provisional de residència i treball. Si la resolució és favorable, es concedirà un permís d’un any, amb l’objectiu de donar seguretat jurídica a una realitat social existent.

El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit convalidar al Congrés dels Diputats el decret llei per a l’embargament total d’armes a Israel, una mesura que prohibeix la compravenda de material de defensa i el trànsit de combustible militar. L’aprovació va ser incerta fins a l’últim moment a causa de la postura crítica de Podem, que finalment va votar a favor malgrat considerar el text un “embargament fake” i insuficient. La formació liderada per Ione Belarra va justificar el seu canvi de posició per no convertir-se en “l’excusa” del PSOE per a la inacció, cedint a la pressió d’altres grups i col·lectius socials. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria dels socis d’investidura, com Junts, ERC i el PNB, i va rebre el vot en contra del PP i Vox.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.

El Govern espanyol afronta una votació crítica al Congrés per aprovar un decret d’embargament d’armes a Israel, una iniciativa que ha generat una forta tensió amb Podem. La formació liderada per Ione Belarra qualifica la mesura d’“embargament fake”, ja que considera que no atura ni la compra a empreses filials israelianes ni el trànsit d’armament per ports espanyols. Per la seva banda, l’executiu, representat per figures com Pilar Alegría i Carlos Cuerpo, defensa el decret com un pas coherent i contundent per aturar el “genocidi” a Palestina, alhora que condemna el terrorisme de Hamàs. La convalidació del decret depèn d’un equilibri parlamentari complex, amb el suport crític d’ERC, que el veu insuficient, i els dubtes de Junts, mentre que el PP i Vox s’hi oposen frontalment.