El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional se centra en l’origen dels seus diners a Andorra i en les presumptes coaccions de l’anomenada “policia patriòtica”. El primer gestor dels comptes, Josep Maria Pallerola, ha testificat que Jordi Pujol Ferrusola va obrir el primer compte el 1990 amb 100 milions de pessetes, al·legant que provenien d’una herència de l’avi Florenci, una versió que dona suport a la tesi de la defensa. Pallerola també ha confirmat que posteriorment el primogènit va continuar ingressant grans quantitats d’efectiu “amb bosses”. D’altra banda, han emergit versions contradictòries sobre les pressions policials. L’expropietari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, ha reiterat les amenaces de l’agent Celestino Barroso, descrivint la situació com una “pel·lícula de terror” on se’ls va advertir que “el banc moriria”. En canvi, Barroso ha negat rotundament haver fet cap amenaça.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional ha viscut una setmana clau amb la declaració dels principals responsables de l’anomenada “policia patriòtica”. Els excomandaments José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas van negar haver investigat els comptes bancaris de la família a Andorra o haver pressionat testimonis com Victoria Álvarez. Les seves compareixences van estar marcades per contradiccions, faltes de memòria i acusacions mútues sobre la seva implicació en l’‘Operació Catalunya’. Villarejo va destacar per les seves respostes evasives, intentant eludir les preguntes apel·lant a la seva imputació a Andorra i a la seva edat, fet que va obligar el president del tribunal a advertir-lo del seu deure de dir la veritat. Aquestes sessions també van incloure les declaracions dels exconsellers Ramon Espadaler i Salvador Milà.

El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional avança centrat en els negocis de Jordi Pujol Ferrusola, amb dos fronts principals. D’una banda, la defensa es prepara per a la declaració de la cúpula de la “policia patriòtica”, incloent-hi José Manuel Villarejo, amb l’objectiu de vincular l’origen de la causa a l’Operació Catalunya i argumentar que va ser una persecució política, especialment a través de la trama andorrana per obtenir dades bancàries. Tot i que el testimoni de la informant clau, Victoria Álvarez, ha estat finalment descartat, la defensa intentarà desacreditar les acusacions. Paral·lelament, diversos empresaris han testificat per justificar les comissions pagades a Pujol Ferrusola, defensant la seva tasca d’intermediació en negocis a Mèxic i Eivissa. Testimonis com Marcelino Oreja, d’Emte Comsa, han validat la seva feina, mentre la Fiscalia manté que els pagaments eren irregulars.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional s’ha centrat en l’origen de la filtració dels seus comptes a Andorra. El subdirector del diari El Mundo, Esteban Urreiztieta, ha testificat sobre la publicació del 7 de juliol de 2014 del conegut ‘pantallàs’, que va motivar la confessió de l’expresident Jordi Pujol. Durant l’interrogatori, Urreiztieta ha evitat confirmar si la informació va provenir de la “policia patriòtica” o de l’excomissari José Manuel Villarejo, escudant-se en el fet que el periodista que va signar la notícia ja ha mort. Tot i que ha defensat la veracitat de la informació, ha admès no haver pogut corroborar totes les proves aportades per altres fonts, com Gustavo Shanahan, sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola a l’estranger. El judici continua examinant altres operacions del primogènit, com les inversions a Mèxic o els seus vincles amb empreses com Isolux.