El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha adoptat una posició pròpia davant la crisi amb l’Iran, distanciant-se de Washington amb una ferma postura de “no a la guerra”. Aquesta decisió, que implica un xoc polític amb la Casa Blanca i la negativa a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón, s’interpreta com una estratègia per convertir la política exterior en una eina de política domèstica. Aquesta maniobra, anomenada “Operació Bandera”, busca reapropiar-se de la bandera espanyola com a símbol d’una sobirania progressista i redefinir el patriotisme. L’executiu aprofita l’efecte rally round the flag per cohesionar el seu electorat, però aquesta estratègia comporta riscos significatius, com un possible aïllament diplomàtic dins de l’OTAN i la Unió Europea i conseqüències econòmiques negatives per la dependència comercial i energètica amb els Estats Units.
La política exterior de Donald Trump durant el seu segon mandat ha virat cap a un intervencionisme agressiu, culminant en un conflicte amb l’Iran, que contrasta amb la seva promesa inicial de “America First”. Aquesta decisió, influenciada per Benjamin Netanyahu, ha provocat una fractura sense precedents dins del moviment MAGA. Figures influents com Tucker Carlson i Megyn Kelly critiquen obertament la guerra, considerant-la una traïció als votants i un servei als interessos d’Israel. A escala internacional, l’ofensiva compromet la seguretat energètica de la Xina, un dels principals compradors de petroli iranià, tot i que Pequín ha preparat reserves estratègiques. Malgrat l’aparent impuls bèl·lic, el mateix Trump es debat entre el desig de victòries simbòliques i la preocupació per l’impacte econòmic negatiu d’una guerra prolongada en les seves inversions i en la borsa.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb llançar atacs terrestres contra els càrtels de la droga a Mèxic, als quals responsabilitza de centenars de milers de morts al seu país. No obstant això, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que aquesta intervenció militar ha quedat “descartada” després d’una conversa telefònica amb Trump, en la qual van acordar mantenir la col·laboració. Sheinbaum també ha rebutjat l’ús del terme “narcoterrorisme” per descriure la delinqüència organitzada. Aquesta situació s’emmarca en una política exterior nord-americana més assertiva, que recentment ha inclòs la captura del president veneçolà Nicolás Maduro, una relació canviant amb el president colombià Gustavo Petro —convidat a la Casa Blanca— i la pressió sobre Dinamarca per la sobirania de Groenlàndia, on l’opció militar segueix sobre la taula.
L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.