El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat en to irònic que podria “prendre el control” de Cuba “gairebé immediatament”, vinculant una hipotètica acció militar, com l’enviament del portaavions USS Abraham Lincoln, a la finalització prèvia d’un conflicte amb l’Iran. Aquestes declaracions coincideixen amb l’emissió d’una nova ordre executiva que endureix significativament les sancions econòmiques contra l’illa, apuntant a sectors clau com l’energia i la banca i a qualsevol entitat que faci negocis amb el govern cubà. Com a resposta, el govern de l’illa, amb la presència del president Miguel Díaz-Canel i l’expresident Raúl Castro, va organitzar una manifestació l'1 de maig per protestar contra les mesures, que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha qualificat de “coercitives” i “il·legals”, assegurant que no intimidaran el país.

Després de la captura de Nicolás Maduro, la nova presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha mostrat un to conciliador i ha proposat una col·laboració amb els Estats Units basada en el dret internacional i la no-interferència. Aquesta oferta contrasta amb les declaracions del president nord-americà, Donald Trump, qui ha assegurat que el seu govern “té el control” del país. A més, Trump ha estès les seves advertències a altres nacions llatinoamericanes, suggerint una intervenció militar a Mèxic per combatre els càrtels de la droga i amenaçant Colòmbia amb una missió similar a la veneçolana, acompanyada de desqualificacions cap al seu president, Gustavo Petro. També ha pronosticat la caiguda imminent del govern de Cuba. Aquestes afirmacions ja han generat una resposta contundent per part de la cancellera colombiana, Rosa Villavicencio, que les ha qualificat d’ingerència inacceptable.