El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, ha convocat eleccions autonòmiques per al pròxim 17 de maig, una decisió que marca un moment decisiu per al panorama polític espanyol. L’objectiu principal del Partit Popular és revalidar la majoria absoluta obtinguda el 2022 per governar en solitari i evitar la dependència de Vox, amb qui la relació a la regió és actualment tensa. Moreno justifica l’avançament per la necessitat de garantir “estabilitat i anticipació” davant un context econòmic complex. Per la seva banda, el PSOE, amb la vicepresidenta María Jesús Montero com a candidata, afronta el repte d’obtenir un resultat digne que no debiliti el govern de Pedro Sánchez. Aquests comicis són considerats un termòmetre nacional en un context d’inestabilitat parlamentària a Madrid i amb la mirada posada en un possible avançament de les eleccions generals.

El rei Felip VI ha reconegut que hi va haver “molt abús” durant la conquesta d’Amèrica, unes paraules considerades un gest diplomàtic cap a Mèxic. Aquesta declaració es produeix després que la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, el convidés a un partit del Mundial de futbol a Guadalajara. Sheinbaum ha valorat positivament les paraules del monarca com un “gest d’acostament”, tot i que ha admès que no compleixen totes les expectatives del seu país, que històricament ha reclamat una disculpa formal. A Espanya, la declaració ha generat una forta controvèrsia política. Mentre el Govern espanyol ha donat suport al rei, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, i Vox han criticat durament les seves paraules, defensant el llegat de la conquesta. Per la seva banda, partits d’esquerra com Sumar o els Comuns han considerat el gest positiu però insuficient per no incloure una petició de perdó.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació dels documents relacionats amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb el 45è aniversari de l’esdeveniment. Aquesta mesura permetrà l’accés públic a informació fins ara secreta, com el sumari complet del judici als colpistes, arxius del servei d’intel·ligència de l’època (CESID) i comunicacions de la Casa Reial. La decisió ha estat celebrada pel ministre Ernest Urtasun com un primer pas cap a la reforma de la llei de secrets oficials i per l’escriptor Javier Cercas com una eina per desmentir teories conspiratòries. En canvi, el PP, a través d’Ester Muñoz, ho ha qualificat de “cortina de fum”. En resposta a les crítiques, Sánchez ha acusat la dreta i l’extrema dreta de tenir “por a la veritat” i a la transparència sobre el passat.

El Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma penal contra la multireincidència, una iniciativa impulsada per Junts per Catalunya que ha rebut un ampli suport de partits com el PSOE, el PP, Vox i el PNB. La nova llei endureix les penes per als lladres reincidents, especialment en furts de menys de 400 euros, i estableix penes de presó per al robatori de telèfons mòbils, a més de permetre que els ajuntaments actuïn com a acusació particular. De manera paral·lela, Esquerra Republicana (ERC), que es va abstenir en la votació, ha pactat amb el govern espanyol una mesura que considera essencial per a l’efectivitat de la reforma: la creació de 180 noves places de jutge a Catalunya en els pròxims dos anys. Aquest acord busca reforçar el sistema judicial per combatre el col·lapse i assegurar que l’augment de penes sigui aplicable.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre els recents accidents mortals de tren a Adamuz i Gelida. Durant la seva intervenció, Sánchez ha defensat el sistema ferroviari espanyol com un dels “millors del món” i ha promès una investigació rigorosa per evitar futures tragèdies, destacant les inversions realitzades. A més, ha atribuït la crisi de Rodalies a una manca d’inversió històrica del PP. La seva gestió ha estat durament criticada per l’oposició. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’ha acusat de “negligència” i ha demanat la dimissió del ministre Óscar Puente, mentre que Santiago Abascal de Vox ha qualificat l’accident d’Adamuz de “crim”. Per la seva banda, partits com ERC i Junts han centrat les seves crítiques en el caos de Rodalies, reclamant millores i el traspàs de la gestió.

Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria per al PP de Jorge Azcón, que ha obtingut 26 escons, tot i que el gran triomfador de la jornada ha estat Vox, que ha doblat la seva representació fins als 14 diputats. Aquest escenari confirma els temors del PP de repetir una “victòria amarga” com la d’Extremadura, ja que ara la seva dependència de l’extrema dreta per formar govern és significativament més gran. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta desfeta electoral, caient fins als 18 escons i igualant el seu pitjor resultat històric, la qual cosa representa un cop per a l’estratègia de Pedro Sánchez. La Chunta Aragonesista també ha duplicat els seus escons, mentre que formacions com Podem i el PAR han desaparegut de les Corts. Alegría ha assegurat que exercirà una oposició “responsable”.

El tancament de la campanya per a les eleccions a l’Aragó va estar dominat per l’estratègia dels principals partits per contrarestar el previsible creixement de Vox. El Partit Popular, amb Alberto Núñez Feijóo i el candidat Jorge Azcón, va fer una crida al “vot útil”, qualificant el suport a Vox d’“inútil” i “populista”. No obstant això, en una acció paral·lela per atreure el vot jove, les Noves Generacions del partit van organitzar un polèmic acte a Saragossa amb l’activista ultra Vito Quiles, vinculat a Alvise. Des del PSOE, la candidata Pilar Alegría, acompanyada per Pedro Sánchez, va acusar Azcón d’adoptar un discurs d’odi per competir amb l’extrema dreta. Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, va respondre als atacs titllant el PP de “pallassos”.

El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha traslladat a Brussel·les la seva oposició a la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Durant una reunió de líders del Partit Popular Europeu (PPE) a Zagreb, Feijóo ha sol·licitat a la Comissió Europea que analitzi la mesura, qualificant-la de “massiva, sense control ni garanties” i contrària al Pacte de Migració i Asil de la UE. El dirigent popular adverteix que la iniciativa, que pretén regularitzar prop de 500.000 persones, generarà un “efecte crida” a la frontera sud, pressionarà els serveis públics i tindrà conseqüències negatives per a Espanya i Europa. Malgrat la petició, la Comissió Europea, a través del comissari Magnus Brunner, ha mostrat cautela i ha recordat que la regularització de persones que ja resideixen en un estat membre és una competència nacional.