Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts. La seva renúncia és el resultat de la intensa pressió pública, judicial i política per la seva gestió de la catàstrofe, marcada per l’activació tardana de les alertes mòbils, les seves constants contradiccions i la seva actuació durant les hores crítiques. La investigació judicial i les informacions sobre el seu llarg dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana i la seva arribada tardana al centre d’emergències (CECOPI) van erosionar la seva credibilitat. Tot i admetre errors, Mazón va culpar el govern espanyol, però finalment va perdre el suport del seu propi partit, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo. La pressió ciutadana continua, i ara el PP i Vox negocien la seva successió.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la pressió social arran de la gestió de la DANA, ha obert una crisi política que evidencia la dependència del Partit Popular respecte a Vox. Mazón, que romandrà en funcions, ha evitat convocar eleccions, obligant el PP a pactar un successor amb l’extrema dreta, que ha de ser un diputat de les Corts Valencianes. Aquesta situació atorga un poder decisiu a Santiago Abascal i posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Internament, el PPCV es troba dividit entre la candidata preferida per Gènova, l’alcaldessa de València María José Català, i el secretari general autonòmic, Juanfran Pérez Llorca, qui compta amb el suport de les direccions provincials i és més acceptable per a Vox. Mentrestant, l’expresident Francisco Camps també maniobra per tornar a liderar el partit.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, motivada per una situació personal que va qualificar d’insostenible arran de la gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha obert un període de negociacions clau entre el PP i Vox. Segons fonts populars, va ser el mateix Mazón qui va prendre la iniciativa de renunciar en una conversa amb Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar-lo públicament tot i admetre “errors” en la seva actuació. Ara, els dos partits disposen d’un termini de 12 dies per pactar un substitut i evitar la convocatòria d’eleccions. Les negociacions, liderades per Ignacio Garriga (Vox) i Juanfran Pérez Llorca (PP), es preveuen complexes, ja que Vox no té pressa i exigeix un preu alt per al seu suport, centrat en polítiques d’immigració i llengua. Entre els possibles successors sonen Juanfran Pérez Llorca i María José Catalá.

La dimissió de Carlos Mazón ha obert una crisi de govern al País Valencià, on el Partit Popular necessita el suport de Vox per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. Malgrat la mala sintonia a nivell estatal, els líders de les dues formacions, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, ja han mantingut una primera conversa telefònica. En aquesta, han coincidit en la necessitat de donar estabilitat a la regió, encara immersa en la reconstrucció després de la DANA, i han acordat que un futur pacte d’investidura es basarà en els acords pressupostaris existents. Mentrestant, el govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha demanat la convocatòria d’eleccions per no deixar el futur valencià en mans de l’extrema dreta. La crisi també ha provocat la dimissió del conseller Francisco José Gan Pampols, qui ha criticat durament la gestió del govern central durant la catàstrofe.

Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el cas Koldo assenyala la presumpta influència de l’empresari Víctor de Aldama en el govern canari, llavors presidit per l’actual ministre Ángel Víctor Torres, per a la compra de material sanitari durant la pandèmia. La investigació apunta que Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, va fer d’intermediari a canvi de comissions. Aquestes revelacions han provocat que el PP demani la dimissió de Torres, qui defensa la seva innocència emparant-se en l’aval de diversos òrgans fiscalitzadors com el Tribunal de Comptes. D’altra banda, el Ministeri de Consum ha proposat una sanció de 3,6 milions d’euros a la immobiliària Lloguer Segur per diverses infraccions greus i molt greus. La proposta, que sorgeix d’una denúncia de Facua, castiga pràctiques abusives com el cobrament de despeses il·legals als llogaters en benefici dels propietaris.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat la seva dimissió després d’un període de “reflexió personal” i una conversa amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. La decisió arriba arran de la intensa pressió social i política per la seva gestió de la DANA d’octubre de 2024, que va causar més de 200 morts. La seva credibilitat es va veure greument afectada per les versions contradictòries sobre la seva actuació durant les hores crítiques de la riuada, mentre dinava amb la periodista Maribel Vilaplana, i per la tardança en activar el dispositiu d’emergències. El punt d’inflexió va ser l’escridassada rebuda durant el funeral d’estat per les víctimes. Ara, el PP haurà de negociar amb Vox la investidura d’un nou president per evitar eleccions anticipades, amb noms com Vicent Mompó o María José Catalá com a possibles successors.

La crisi política per la gestió de la DANA ha culminat amb la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. El punt d’inflexió va ser el funeral d’estat per les víctimes, on va ser durament increpat pels familiars, fet que va intensificar la pressió social i mediàtica. Tot i que inicialment va descartar la dimissió i va anunciar un “període de reflexió”, la situació es va precipitar per la contestació ciutadana, una conversa clau amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la declaració judicial de la periodista Maribel Vilaplana. Mazón, un deixeble polític d’Eduardo Zaplana i pioner en formar govern amb Vox, no convocarà eleccions. En canvi, el PP buscarà un acord amb els seus socis per nomenar un successor i mantenir el govern, mentre Mazón, que ha reconegut “errors propis”, ha culpat el govern espanyol de la gestió de la catàstrofe.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets és un esdeveniment sense precedents que reflecteix la intensa batalla política entre el president del govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre un pacte ofert per Alberto González Amador, parella d’Ayuso, per reconèixer un frau fiscal. La defensa sosté que la Fiscalia només va actuar per corregir informacions falses difoses prèviament per l’entorn de la presidenta, com va admetre el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez. Aquest cas transcendeix l’àmbit penal per evidenciar les crisis institucionals de l’Estat, la politització de la justícia i el xoc obert entre el poder executiu i el judicial.

El partit Junts per Catalunya ha iniciat una consulta a la seva militància per ratificar la decisió unànime de la direcció, impulsada per Carles Puigdemont des de Perpinyà, de trencar el pacte d’investidura amb el PSOE. El motiu principal són els “incompliments reiterats” dels socialistes en compromisos clau, com les balances fiscals o l’oficialitat del català a Europa. Aquesta ruptura implica la fi del suport parlamentari al govern de Pedro Sánchez, la suspensió del mecanisme de negociació a Suïssa i fa pràcticament inviable l’aprovació dels pressupostos. El secretari general, Jordi Turull, ha afirmat que l’acord s’ha acabat i ha allunyat la possibilitat d’una moció de censura amb el PP, declarant que mentre “el PSOE ha suspès assignatures”, el PP “hauria de repetir curs”. La militància haurà de respondre a una pregunta binària per avalar la decisió de passar a l’oposició.

La celebració de la Festa Nacional d’Espanya a Madrid ha estat marcada per una alta tensió política, amb la tradicional desfilada militar presidida pel rei Felip VI com a acte central. L’esdeveniment es produeix en un context de crispació per diverses polèmiques judicials que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, qui ha aprofitat l’efemèride per impulsar iniciatives com la Setmana de la Hispanitat. La presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, per segon any consecutiu, ha contrastat amb l’absència continuada del lehendakari, Imanol Pradales. Paral·lelament, la jornada ha generat rebuig en sectors que la consideren un símbol del colonialisme, amb manifestacions a Madrid sota el lema “No hi ha res a celebrar” i crítiques de líders llatinoamericans i partits com EH Bildu i el BNG, que denuncien el seu passat opressor.