El Congrés dels Diputats ha estat l’escenari d’un dur enfrontament entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, centrat en acusacions mútues de corrupció. Feijóo ha acusat Sánchez de practicar la “delinqüència d’Estat” en relació amb el cas Leire i ha exigit la seva dimissió i la convocatòria immediata d’eleccions, referint-se a ell amb les inicials “P.S.” trobades en una agenda. En resposta, Sánchez ha rebutjat les acusacions recordant els escàndols del PP, com Gürtel i Kitchen, i ha contraatacat preguntant per “M. Rajoy”. El president ha garantit que continuarà governant fins al 2027 i ha qualificat l’oposició de “tramposa”. La sessió també ha inclòs les crítiques de socis parlamentaris com Junts, per la gestió de temes catalans, i EH Bildu, que ha demanat responsabilitats per la corrupció però sense donar suport a un avançament electoral.

Alfonso Fernández Mañueco ha estat investit president de Castella i Lleó per tercera vegada, reeditant el govern de coalició entre el Partit Popular i Vox. La investidura es va aconseguir amb el suport dels 33 procuradors del PP i els 14 de Vox, sumant 47 vots a favor i superant així la majoria absoluta, mentre que l’oposició en bloc hi va votar en contra. L’acord entre ambdues formacions ha estat marcat per la inclusió del polèmic principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes socials i habitatge. Durant el seu discurs, Mañueco va defensar aquesta mesura, aclarint que s’aplicarà respectant la legalitat i que no afectarà serveis públics essencials com la sanitat o l’educació, requerint només una “vinculació legal, efectiva i estable” amb la comunitat autònoma.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva determinació per esgotar la legislatura i governar fins al 2027, malgrat la creixent pressió judicial i política que envolta el PSOE i el seu entorn. En diversos actes, com la cloenda del congrés de les Joventuts Socialistes i les jornades del Cercle d’Economia, Sánchez ha adoptat una estratègia de resistència, prometent “temps, determinació i acció” i anunciant l’inici de la tramitació dels pressupostos del 2027 com a senyal de fortalesa. Aquesta ofensiva respon a les “maniobres” de l’oposició, liderada pel PP d’Alberto Núñez Feijóo, que espera el desgast provocat per casos com el cas Leire o el cas Mascaretes per forçar un avanç electoral. Mentrestant, socis d’investidura com Junts mantenen una posició estratègica, obrint-se a dialogar amb el PP sobre una possible moció de censura.

El PSOE afronta un escenari polític complex, marcat per la pressió judicial i un desgast electoral. Segons el darrer baròmetre del CIS, realitzat abans de les investigacions a José Luis Rodríguez Zapatero i el registre a la seu socialista, el partit de govern guanyaria les eleccions, però el PP ha retallat la distància a 11 punts, mentre que Vox també experimenta un creixement. Aquest context, alimentat per nous escàndols de corrupció que afecten els socialistes, ha intensificat el debat sobre una possible moció de censura impulsada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Feijóo admet que li “falten vots”, ha llançat una oferta als partits nacionalistes com Junts i el PNB, prometent “decència i eleccions” anticipades si la moció prospera, situant així la pressió sobre aquestes formacions.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una forta pressió a causa de diverses investigacions judicials que afecten el PSOE, incloent-hi casos que involucren la seva dona, Begoña Gómez, i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Durant el Congrés de les Joventuts Socialistes, Sánchez ha acusat l’oposició de “jugar brut” per intentar “enderrocar el govern”, tot defensant els èxits del seu mandat i assegurant que el partit actua amb “contundència” davant comportaments inadequats. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que els socialistes no tenen “cap por” a la justícia. Paradoxalment, una eina clau per a la transparència, la llei de lobbys, que regularia l’activitat d’ex-alts càrrecs, es troba bloquejada al Congrés per la falta d’acord entre el PSOE i el PP, principalment sobre quin organisme hauria de supervisar-ne el compliment.

L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama com a presumpte líder d’una organització criminal i una xarxa de tràfic d’influències. La investigació se centra en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra, que va rebre 53 milions d’euros del govern durant la pandèmia. Segons la interlocutòria judicial, Zapatero i el seu entorn familiar haurien obtingut gairebé dos milions d’euros en comissions il·legals a canvi de la seva mediació, canalitzats a través de diverses societats, incloent-hi l’empresa de les seves filles, What The Fav. El jutge ha ordenat l’escorcoll del seu despatx i l’ha citat a declarar com a investigat el 2 de juny, un fet sense precedents per a un exmandatari espanyol. Zapatero ha negat les acusacions, mentre que el PP ha aprofitat per citar persones del seu entorn a la comissió d’investigació del Senat.

L’escena política espanyola es troba en un punt de màxima tensió a causa de dos esdeveniments simultanis. D’una banda, la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra per organització criminal i tràfic d’influències ha provocat una forta reacció. Mentre el PSOE i el president Pedro Sánchez defensen el seu “bon nom” i al·leguen una persecució judicial, el Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ho considera d’una “gravetat extrema” i ho aprofita per atacar el govern, amb declaracions com la de Miguel Tellado afirmant que “els capos comencen a caure”. Paral·lelament, ha esclatat una agra polèmica arran d’un viatge a Mèxic de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que acusa els governs espanyol i mexicà d’haver posat en perill la seva seguretat, una afirmació que l’executiu nega mentre Sánchez la qualifica de “professional de crear problemes”.

Les eleccions andaluses han donat la victòria al Partit Popular de Juanma Moreno Bonilla, però sense la majoria absoluta que ostentava, fet que el deixa dependent de Vox per governar. Aquest escenari, ja anticipat per les enquestes preelectorals que mostraven un electorat dividit sobre els pactes, suposa una derrota per a l’estratègia de Pedro Sánchez, ja que la seva candidata i ministra, María Jesús Montero, ha portat el PSOE al seu pitjor resultat històric a la regió. Per a Alberto Núñez Feijóo, la victòria té un regust agredolç, ja que incrementa la dependència del seu partit de l’extrema dreta i reobre el debat intern sobre l’estratègia a seguir. Els comicis reflecteixen un càstig al bipartidisme, amb pèrdua d’escons tant per al PP com per al PSOE, i un enfortiment dels extrems, amb guanys per a Vox i Endavant Andalusia.

El brot d’hantavirus detectat al creuer MV Hondius, que ha provocat tres morts i compta amb cinc casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha desencadenat una notable tensió política a Espanya. Mentre el govern de Pedro Sánchez organitza un complex dispositiu per evacuar els 147 ocupants a les Canàries, amb la col·laboració de la Unió Europea, la seva gestió ha estat durament criticada. Partits com el PP i Vox l’han qualificada de “caòtica”, i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha rebutjat que els passatgers espanyols facin la quarantena en un hospital militar de la seva comunitat. Malgrat la descoordinació inicial i la crispació política, la ministra de Sanitat, Mónica García, defensa l’operatiu, mentre l’OMS ha emès un missatge de calma, assegurant que el virus és conegut i que el risc de pandèmia és “baix”.

Els pactes autonòmics entre el Partit Popular i Vox a regions com Extremadura i l’Aragó han consolidat l’adopció del concepte de “prioritat nacional” per part de la formació d’Alberto Núñez Feijóo. Aquesta política, impulsada pel partit de Santiago Abascal, defensa prioritzar els ciutadans espanyols en l’accés a ajudes i serveis públics, excloent els immigrants en situació irregular excepte en casos d’urgència vital. Malgrat que el PP intenta matisar-ho amb el terme “arrelament” per ajustar-se a la legalitat, aquesta aliança permet a Vox marcar l’agenda ideològica i obtenir conselleries clau. L’estratègia, però, genera tensions internes al PP, amb el rebuig de figures com Isabel Díaz Ayuso, i alhora mobilitza l’electorat progressista, un efecte que podria beneficiar electoralment Pedro Sánchez.