El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret llei “òmnibus” del govern espanyol, conegut com a “escut social”, a causa dels vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya. L’oposició, amb portaveus com Míriam Nogueras, va criticar que el text barregés mesures diverses, qualificant-ho de “xantatge”, i va mostrar un rebuig particular a la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables. Aquesta decisió deixa a l’aire diverses polítiques clau. La revalorització de les pensions en un 2,7% queda garantida només per al gener, mentre que decauen la pròrroga del “bo energètic” contra la pobresa energètica i els incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la rehabilitació energètica d’habitatges. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz ha assegurat la continuïtat del salari mínim interprofessional (SMI) mitjançant un criteri ministerial per evitar un buit legal.

La política espanyola i catalana es troba marcada per la tensió al voltant del nou model de finançament. A nivell estatal, el president Pedro Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es reuniran per tractar oficialment la política de defensa i la situació a Ucraïna, tot i que la trobada està emmarcada en un fort desacord per l’acord de finançament amb ERC. Feijóo critica durament el pacte, acusant Oriol Junqueras d’actuar com a “ministre d’Hisenda”, mentre que el govern espanyol acusa el PP de no tenir alternativa i d’atacar els serveis públics. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat, amb Albert Dalmau substituint temporalment el president Salvador Illa per motius de salut, pressiona per aprovar els pressupostos durant el primer trimestre, donant per “tancada la carpeta del finançament”. No obstant això, ERC es nega a negociar-los fins que no es concreti el traspàs integral de l’IRPF.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

L’exministre socialista Jordi Sevilla ha presentat el manifest Socialdemocràcia21, una iniciativa que reclama un canvi de rumb polític al PSOE per superar la “crispació” i la política de blocs que atribueix al lideratge de Pedro Sánchez. Sevilla critica que el partit ha abandonat les mesures socialdemòcrates per un “populisme basat en el càlcul electoral”, una estratègia que, segons ell, ha provocat un augment de l’extrema dreta i una pèrdua de suport al socialisme. El manifest advoca per recuperar un projecte autònom, allunyat del “personalisme” i de la confrontació permanent. A més, insta a buscar consensos en qüestions d’estat amb adversaris polítics com el PP, per tal de sortir del que anomena un “carreró sense sortida” i oferir solucions reals als ciutadans en lloc de l’enfrontament calculat.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, té previst aprovar un reial decret llei amb mesures urgents per a l’habitatge. La iniciativa principal consisteix en una bonificació fiscal del 100% de l’IRPF per als propietaris que decideixin no apujar el preu del lloguer en la renovació dels contractes, una mesura que arriba davant la previsió de renovació de més de 600.000 contractes el 2026. El pla també inclou una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions per evitar abusos i fraus. No obstant això, la proposta ha generat una forta oposició dins del mateix govern de coalició, ja que Sumar, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, la rebutja per considerar-la un “regal fiscal” als rendistes. L’aprovació definitiva del decret dependrà de la seva convalidació al Congrés, on el suport de partits com Junts podria ser clau.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.