L’exministre socialista Jordi Sevilla ha presentat el manifest Socialdemocràcia21, una iniciativa que reclama un canvi de rumb polític al PSOE per superar la “crispació” i la política de blocs que atribueix al lideratge de Pedro Sánchez. Sevilla critica que el partit ha abandonat les mesures socialdemòcrates per un “populisme basat en el càlcul electoral”, una estratègia que, segons ell, ha provocat un augment de l’extrema dreta i una pèrdua de suport al socialisme. El manifest advoca per recuperar un projecte autònom, allunyat del “personalisme” i de la confrontació permanent. A més, insta a buscar consensos en qüestions d’estat amb adversaris polítics com el PP, per tal de sortir del que anomena un “carreró sense sortida” i oferir solucions reals als ciutadans en lloc de l’enfrontament calculat.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, té previst aprovar un reial decret llei amb mesures urgents per a l’habitatge. La iniciativa principal consisteix en una bonificació fiscal del 100% de l’IRPF per als propietaris que decideixin no apujar el preu del lloguer en la renovació dels contractes, una mesura que arriba davant la previsió de renovació de més de 600.000 contractes el 2026. El pla també inclou una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions per evitar abusos i fraus. No obstant això, la proposta ha generat una forta oposició dins del mateix govern de coalició, ja que Sumar, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, la rebutja per considerar-la un “regal fiscal” als rendistes. L’aprovació definitiva del decret dependrà de la seva convalidació al Congrés, on el suport de partits com Junts podria ser clau.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.

El govern de Pedro Sánchez i el PSOE afronten una greu crisi política a causa d’una acumulació d’escàndols de corrupció i una onada de denúncies internes per assetjament sexual, com el cas de Paco Salazar. Aquesta situació ha provocat una forta pressió per part dels seus socis. El soci de coalició, Sumar, a través del ministre Ernest Urtasun, exigeix una remodelació urgent de l’executiu per evitar el desgast. Mentrestant, els socis d’investidura com ERC, Junts i el PNB adverteixen que la legislatura perilla; Aitor Esteban (PNB) dubta que el govern pugui aguantar fins al 2027. Des de l’oposició, el PP considera l’executiu “KO”. Alberto Núñez Feijóo parla de “degradació total” i Cuca Gamarra acusa directament Sánchez d’“encobrir assetjadors”. Els socialistes, per la seva banda, defensen les mesures preses i reafirmen la seva “tolerància zero”.

El president d’Aragó, Jorge Azcón, convocarà eleccions anticipades per al 8 de febrer després del fracàs de les negociacions pressupostàries entre el Partit Popular i Vox. Aquesta decisió, que suposa el primer avançament electoral en la història de la comunitat, es va confirmar després d’una reunió final entre Azcón i el portaveu de Vox, Alejandro Nolasco, que va certificar el bloqueig. El govern del PP, en minoria, necessitava el suport de la formació d’extrema dreta per aprovar els comptes, però va considerar les seves propostes “inassumibles”. Per la seva banda, Vox va acusar el president de no voler negociar. Aquest escenari de trencament s’ha repetit en altres comunitats governades pel PP, com Extremadura i Castella i Lleó, forçant també comicis pel veto als pressupostos. Com a conseqüència, Pilar Alegría deixarà el govern espanyol per ser la candidata del PSOE a Aragó.

El govern de Pedro Sánchez afronta una setmana de gran inestabilitat política, marcada per derrotes parlamentàries i l’avanç de causes judicials. D’una banda, el Congrés ha rebutjat novament el sostre de despesa amb els vots en contra de Junts, el PP i Vox, fet que complica l’aprovació dels pressupostos i redueix la capacitat d’endeutament de Catalunya. Malgrat aquest trencament, Junts ha aconseguit desbloquejar una de les seves principals exigències: la reforma penal contra la multireincidència. Aquesta proposta ha tirat endavant a la Comissió de Justícia gràcies a un acord a tres bandes amb el PSOE i el PP, que endureix les penes per furts i estafes menors. Aquesta dinàmica de pactes puntuals contrasta amb la fragilitat del govern, agreujada per les investigacions de la UCO que afecten el PSOE.

El Partit Popular i Vox han intensificat la seva ofensiva política contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A Extremadura, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha donat suport a la candidata María Guardiola presentant la regió com la “zona zero de la decadència sanchista” i ha afirmat que les eleccions extremenyes són clau per iniciar un canvi a Espanya, criticant Sánchez per afavorir els independentistes. Paral·lelament, a les Balears, l’Ajuntament de Palma ha aprovat declarar Pedro Sánchez persona non grata gràcies a una moció de Vox, liderada per Fulgencio Coll, que ha comptat amb el suport del PP. Aquesta iniciativa acusa el president de controlar institucions i mitjans, afeblir l’Estat i dur a terme una política exterior contrària als interessos nacionals, exigint la seva dimissió immediata.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.