El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.

L’ingrés a presó preventiva de l’exministre i diputat José Luis Ábalos ha generat un cas inèdit al Congrés i ha desestabilitzat la ja fràgil majoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez. Tot i que manté l’escó, Ábalos ha estat suspès de les seves funcions, la qual cosa li impedeix votar. Aquesta absència resulta crítica, ja que sense el seu vot, el bloc de govern no pot tirar endavant iniciatives amb majoria simple si compta només amb l’abstenció de Junts. En aquest escenari, es produiria un empat en les votacions, que equival a una derrota per a l’executiu. Aquesta nova aritmètica parlamentària atorga un poder decisiu a Junts, el vot favorable del qual esdevé imprescindible. La situació ha intensificat la pressió del PP, que demana la dimissió de Sánchez, mentre que el PSOE defensa la seva gestió contundent contra la corrupció.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

La investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana depèn del suport de Vox, que ha condicionat el seu vot a l’adopció pública de la seva agenda per part del candidat del PP. Durant el debat d’investidura, Pérez Llorca ha buscat garantir-se els vots de l’extrema dreta sense un pacte previ per escrit, assumint en el seu discurs postulats clau de la formació ultra. Concretament, ha criticat la “immigració mal gestionada” i s’ha compromès a eliminar les càrregues derivades del Pacte Verd europeu, qualificant-lo d’“impostura ecologista”. Aquesta cessió a les exigències de Vox, que inclouen una agenda racista i negacionista del canvi climàtic, es produeix en un context marcat per l’absència del president sortint, Carlos Mazón, qui es troba sota pressió per la seva gestió de la DANA i la investigació judicial de Catarroja.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat a la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, Sánchez ha expressat el seu suport al fiscal, afirmant que creu en la seva innocència basant-se en testimonis del judici. Tot i declarar que el govern acata la sentència, ha manifestat la seva profunda discrepància amb l’orientació d’aquesta. En aquest sentit, ha anunciat l’inici del mecanisme per nomenar un nou fiscal general i ha insinuat que la sentència es recorrerà davant d’instàncies superiors, com el Tribunal Constitucional o la justícia europea. Finalment, ha descartat un indult per a García Ortiz per no tenir sentit actualment i ha llançat una crítica indirecta al PP.

Juanfran Pérez Llorca ha registrat formalment la seva candidatura per presidir la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, qui va dimitir per la gestió de la DANA. La seva investidura depèn crucialment d’un pacte amb Vox, però ha presentat la candidatura l’últim dia de termini sense tenir l’acord garantit. Malgrat que el candidat del PP destaca la “bona sintonia” en les converses, la formació d’ultradreta adverteix que no hi ha res tancat i aprofita les negociacions per impulsar propostes ideològiques com la prohibició del burca. Considerat un “home corrent” però també un hàbil negociador, Pérez Llorca afronta el repte de consolidar el suport de Vox mentre es perfila com un líder que haurà de distanciar-se del llegat de Mazón per afrontar la reconstrucció post-DANA, una prioritat per a ambdós partits.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de novembre indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 32,6% dels vots, tot i que pateix una caiguda significativa que redueix el seu avantatge sobre el Partit Popular a deu punts. El PP creix fins al 22,4%, mentre que Vox també augmenta la seva intenció de vot fins al 18,8%, consolidant un gir a la dreta en el panorama polític. Per contra, els socis de govern, Sumar i Podem, perden força. Pel que fa a la valoració de líders, Pedro Sánchez és el preferit malgrat que cap polític aprova, superant Yolanda Díaz i Alberto Núñez Feijóo. L’enquesta, realitzada a 4.000 persones, assenyala l’habitatge com la principal preocupació ciutadana (40%), per davant dels “problemes polítics”.

Després d’anunciar la seva dimissió, el president en funcions Carlos Mazón ha comparegut al Congrés dels Diputats per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, mentre el PP negocia amb Vox la investidura del seu successor. L’elecció de Juanfran Pérez Llorca, impulsada per la direcció nacional del PP des de Madrid, ha generat una forta preocupació entre les associacions de víctimes. Representants com Rosa Álvarez i Mariló Gradolí el consideren “el candidat perfecte de Vox” i critiquen que la decisió sigui una imposició aliena als interessos valencians. Les associacions temen que aquest nomenament comporti un “peatge” per a la ciutadania, recordant polítiques de Mazón com el desmantellament d’unitats d’emergència. Mentrestant, els damnificats continuen exigint responsabilitats penals més enllà de les dimissions polítiques, mentre la investigació judicial avança.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.