L’accés a l’habitatge a Catalunya es caracteritza per un increment mitjà del preu del 9,1% el 2025 i una forta disparitat territorial. Segons el Portal Estadístic del Notariat, comprar un immoble a Lleida requereix 3,2 anys de renda, mentre que a Barcelona la xifra s’eleva a 6,9 anys. A la capital catalana, tot i que una hipoteca pot ser mensualment més assequible que un lloguer, la principal barrera és l’estalvi inicial necessari, que supera els 103.000 euros, segons un informe d’Idealista. Aquesta dificultat se suma a un mercat de lloguer tensionat, amb una caiguda de l’oferta del 28%. Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha activat ajudes com el Bo Lloguer Jove, una subvenció de 250 euros mensuals per a joves d’entre 18 i 35 anys.

Els compradors de nacionalitat estrangera ja representen el 23% de les operacions de compravenda d’habitatge a Barcelona, una xifra que es dispara en barris cèntrics i propers al mar. El districte de Ciutat Vella lidera aquesta tendència amb un 42% de les compres, i el barri de la Barceloneta assoleix el màxim, on gairebé la meitat (49,6%) dels pisos venuts són adquirits per estrangers. Experts com Ramon Bastida (UPF-BSM) atribueixen aquest fenomen principalment al pes demogràfic dels residents estrangers, tot i que hi ha un debat sobre si els no residents són inversors o compradors de segones residències. Aquesta dinàmica contribueix a l’encariment dels preus per l’alt poder adquisitiu dels compradors forans i genera preocupació en barris com la Barceloneta, on l’associació de veïns, a través de Manel Martínez, alerta sobre noves formes d’especulació i la pèrdua del teixit social. A nivell de Catalunya, les compres estrangeres suposen un 15% del total, amb Girona com la demarcació amb més incidència.