Sílvia Ripoll, de Junts per Roses, ha estat investida nova alcaldessa de Roses en substitució de Josep Maria Martínez, del PSC. Aquest relleu s’ha formalitzat en un ple extraordinari i dona compliment al pacte de govern que el PSC, Junts i Gent del Poble van signar després de les eleccions del 2023. L’acord, basat en una fórmula de 3+1, estipulava que el socialista ocuparia l’alcaldia els tres primers anys de mandat i la representant de Junts ho faria durant l’últim any. Aquesta aliança va deixar a l’oposició ERC, tot i ser la força més votada, gràcies al suport decisiu de Gent del Poble. Martínez ha renunciat al càrrec però manté la seva acta de regidor, mentre que Ripoll ha manifestat la seva voluntat d’exercir una alcaldia “pròxima, accessible i oberta”.

Una investigació judicial dirigida pel jutge Santiago Pedraz i la Unitat Central Operativa (UCO) apunta a una presumpta trama criminal dins del PSOE per desmuntar procediments judicials que afectaven el partit i protegir els interessos del president Pedro Sánchez. La trama estaria liderada per l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán, i l’exmilitant Leire Díez, qui hauria rebut pagaments mensuals. La investigació, que implica figures com la gerent del partit, Ana María Fuentes, i l’exdirigent Gaspar Zarrías, ha portat a un escorcoll de la seu del PSOE a Ferraz, on es va requerir documentació, inclosa la de la campanya del PSC del 2024. El PSOE nega qualsevol implicació institucional, ho qualifica de lawfare i intenta aïllar les responsabilitats en individus concrets. A Catalunya, el president Salvador Illa ha hagut de defensar-se de les acusacions de l’oposició i els socis, assegurant que el PSC està “lliure de corrupció”.

A un any de les eleccions municipals, Junts per Catalunya i el PSC preparen les seves estratègies enfrontant-se a reptes de naturalesa diversa. Junts ha celebrat la seva convenció municipalista a Vilafranca del Penedès per mobilitzar les seves bases, però la trobada està marcada per la incertesa sobre la candidatura a Barcelona. La retirada de Josep Rius, el preferit de la direcció, ha obert una cursa de primàries amb diversos aspirants per liderar la llista a la capital. Per la seva banda, els alcaldes del PSC, especialment a la seva àrea d’influència metropolitana, expressen preocupació per l’impacte que puguin tenir les causes judicials que afecten el PSOE a nivell estatal, com la que involucra l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Per evitar una possible desmobilització de votants, la seva estratègia, defensada per figures com Lluïsa Moret, se centra a reivindicar la gestió local i allunyar-se de les polèmiques nacionals.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) afronta reptes significatius tant a nivell intern com als seus feus tradicionals. A Ripoll, ha esclatat una greu crisi interna després que la direcció del partit forcés la dimissió dels seus dos regidors, Enric Pérez i Anna Belén Avilés, per haver facilitat l’aprovació dels pressupostos de Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Aquesta decisió va provocar la renúncia en bloc de tota la llista electoral, obligant la federació gironina a dissoldre l’agrupació local i a designar dos nous representants, Paco Morillo i Jorge Iglesias, provinents de l’àmbit sindical de la UGT. Paral·lelament, a la seva principal fortalesa, l’àrea metropolitana de Barcelona, el PSC lluita per mantenir l’hegemonia davant l’amenaça de Vox, que busca créixer amb un discurs antiimmigració. Per contrarestar-ho, els socialistes centren la seva estratègia en la seguretat, la cohesió social i l’habitatge.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat al Parlament que un acord per a la participació de Catalunya en la governança de l’Aeroport del Prat és “bastant immediat”. En resposta a ERC, Illa ha assegurat que les negociacions “van pel bon camí” per garantir la presència del Govern en la planificació i presa de decisions de les grans infraestructures, malgrat la forta oposició d’Aena, que defensa un model de gestió centralitzat. L’acord, que s’emmarca en els pactes d’investidura, preveu la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Paral·lelament, la cambra ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d’euros amb els vots de PSC, Comuns i ERC. La sessió de control també ha inclòs debats sobre política lingüística amb Junts, habitatge amb els Comuns i baixes mèdiques amb la CUP.

Catalunya ha implementat un increment de la taxa turística, aprovat pel Parlament amb el suport del PSC, ERC i els Comuns. Aquesta mesura té un impacte especialment significatiu a Barcelona, on l’impost es duplica en alguns casos, arribant als 12 euros per nit en hotels de luxe, amb previsions d’augments futurs. A la resta del territori, la pujada és més moderada i s’aplicarà de manera progressiva fins al 2027, amb la possibilitat que els ajuntaments afegeixin un recàrrec municipal. Una de les novetats principals és que el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge. El sector turístic, representat per organitzacions com el Gremi d’Hotels de Barcelona i la CONFECAT, ha mostrat una gran preocupació, alertant d’una pèrdua de competitivitat respecte a altres destinacions espanyoles.

El Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, ha acordat amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) la retirada del projecte de pressupostos per evitar una derrota parlamentària imminent. La negociació es trobava en un punt mort a causa de l’esmena a la totalitat presentada per ERC, que exigia com a condició prèvia el compliment de l’acord per a la gestió del 100% de l’IRPF. Amb aquest nou pacte, ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant, ha flexibilitzat la seva postura i ja no considera l’IRPF una línia vermella per negociar, tot i que continua sent un objectiu important. A canvi, ambdues formacions es comprometen a negociar uns nous comptes abans de l’estiu. Mentrestant, l’executiu aprovarà un suplement de crèdit d’entre 5.000 i 6.000 milions d’euros per finançar els serveis públics, mantenint els acords previs amb els Comuns.

Amb motiu del seu 95è aniversari, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es reafirma com una força central en la política catalana, una posició assolida després d’evolucionar des d’un partit “residual” fins a trencar el binomi “sociovergent”. Aquesta trajectòria queda reflectida en el nou llibre de Joan Tardà, Una crònica republicana des de Madrid, que detalla moments clau com els “recels” inicials amb Oriol Junqueras, la controvertida formació de Junts pel Sí o la proposta d’un front d’esquerres. Actualment, el partit, liderat per Junqueras, manté un pols decisiu amb el Govern del PSC, condicionant el seu suport als pressupostos de la Generalitat a obtenir garanties fermes perquè Catalunya recapti l’IRPF. Aquesta exigència, defensada per figures com Pere Aragonès i Carme Forcadell, demostra el rol determinant d’ERC en la governabilitat mentre gestiona la digestió del procés i les seves dinàmiques internes.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort a pocs dies del debat clau del 20 de març. El Govern del PSC i Esquerra Republicana continuen enrocats, amb el principal escull sent la demanda d’ERC per obtenir garanties del govern espanyol sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. El president d’ERC, Oriol Junqueras, manté la seva posició ferma, exigint un gest concret de la ministra María Jesús Montero. Per la seva banda, el Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, considera improbable una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera abans de la votació. Malgrat el bloqueig, el president Salvador Illa ha descartat convocar eleccions anticipades si els comptes no s’aproven, insistint en el seu projecte d’estabilitat a llarg termini per a Catalunya.

La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.