La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea durant la seva intervenció al Congrés del Partit Socialista Europeu (PES), celebrat a Amsterdam. Illa ha qualificat aquesta possibilitat com una “magnífica notícia” i un missatge potent per a Europa. A més de la qüestió lingüística, ha defensat fermament l’aplicació de la llei d’amnistia com una estratègia d’èxit per “enfortir la coexistència” i restituir la normalitat institucional a Catalunya. Segons el president, aquesta via, juntament amb els indults previs, ha permès centrar les energies en problemes socials com l’habitatge o el cost de la vida, en línia amb les polítiques del govern de Pedro Sánchez. És la primera vegada que un líder del PSC intervé davant el plenari d’aquest fòrum europeu.
El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.