La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una fase crítica, centrada en el pols entre el president Salvador Illa i ERC, liderada per Oriol Junqueras. L’escull principal és l’exigència dels republicans de rebre garanties sobre la recaptació íntegra de l’IRPF per part de Catalunya, un compromís de la investidura que depèn del govern de Pedro Sánchez. Després d’una escalada de tensió, on Illa va anunciar que aprovaria els comptes aquest divendres sense el suport lligat i amb el suport de patronals i sindicats, les dues parts han pactat una desescalada. El Govern aprovarà el projecte, però s’ha acordat allargar la tramitació parlamentària fins a l’abril per donar més marge a la negociació. D’aquesta manera, ERC no presentarà un veto immediat, evitant un trencament i mantenint oberta la possibilitat d’un acord que desbloquegi uns comptes que ja tenen el suport dels Comuns.

El Govern de la Generalitat, ara liderat pel PSC, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a l’any 2022 en 21.092 milions d’euros, una dada presentada juntament amb els pressupostos. Aquesta quantitat, que representa el 8,2% del PIB català, és lleugerament inferior al rècord històric registrat el 2021 però s’alinea amb la mitjana de les darreres dècades, evidenciant la cronificació del desequilibri. El càlcul s’ha fet seguint el mètode del flux monetari, que mesura la diferència entre els impostos pagats i la despesa rebuda al territori; un mètode alternatiu, el de càrrega-benefici, redueix la xifra a uns 14.600 milions. Aquesta publicació es produeix en un context on el Ministeri d’Hisenda espanyol, que no publica dades oficials des del 2012, estaria recalculant el dèficit a la baixa en el marc de les negociacions amb Junts.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt crític, generant la primera gran crisi entre el govern de Salvador Illa (PSC) i ERC. El principal escull és el compliment del traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, un acord d’investidura que el govern de Pedro Sánchez es nega a garantir. Per això, ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat als comptes, tot i que la retiraria si hi ha un acord. Malgrat la tensió, el govern d’Illa aprovarà el projecte de pressupostos aquest divendres amb el suport dels Comuns i ha pactat amb els republicans ampliar el termini de negociació, posposant la votació clau fins a mitjans de març. La manca d’entesa, influïda per interessos electorals a Andalusia que involucren la ministra María Jesús Montero, amenaça amb una pròrroga pressupostària i un possible bloqueig de la legislatura.

El govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), encapçalat per Salvador Illa, afronta un moment de gran dificultat a causa del malestar generalitzat pel deteriorament dels serveis públics. Les crisis a Rodalies, sumades a les vagues i mobilitzacions en sectors clau com la sanitat i l’educació, a més de les protestes dels pagesos, han esquerdat el relat de bona gestió socialista. Aquesta situació ha estat capitalitzada per l’oposició, amb Junts demanant una qüestió de confiança al president. El retorn d’Illa a l’activitat política ha intensificat la pressió de tots els partits, inclosos els seus socis potencials. L’aprovació dels pressupostos es perfila com un baló d’oxigen crucial per a l’executiu, però la seva viabilitat depèn del suport d’ERC, que el condiciona al compliment dels acords d’investidura per part del PSOE a Madrid.

El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei del Govern per gestionar les necessitats financeres del sector públic durant la pròrroga pressupostària. La mesura, defensada per la consellera Alícia Romero, ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts i la CUP s’han abstingut. Aquest decret autoritza l’executiu a realitzar operacions d’endeutament i atorgar avals, a més de garantir l’increment retributiu del personal funcionari i l’actualització de les pensions. Malgrat el seu suport, ERC ha condicionat la negociació dels futurs pressupostos a l’aprovació d’una llei per recaptar tots els impostos a Catalunya. Per la seva banda, els Comuns exigeixen el compliment d’acords previs abans de negociar, i Junts ha criticat la manca de pressupostos, demanant una rebaixa fiscal per oferir el seu suport.

Una campanya de ciberatacs ha culminat amb la filtració de dades personals sensibles de 47 alts càrrecs polítics de 15 comunitats autònomes. Entre els afectats hi ha presidents autonòmics com Isabel Díaz Ayuso, Juan Manuel Moreno Bonilla i Imanol Pradales, a més de diversos consellers, inclosos membres del PSC. La informació exposada, que varia segons la víctima, inclou des de correus electrònics i números de DNI fins a adreces particulars, matrícules de cotxes i comptes bancaris. L’autor de la filtració, que s’identifica com a Eurogosth, no ha ofert una motivació clara més enllà d’un missatge que finalitza amb un “Viva España” i l’amenaça de noves publicacions. Aquest incident s’emmarca en una sèrie d’atacs similars que prèviament han afectat altres figures polítiques, com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

L’acord de finançament assolit entre el govern espanyol i Esquerra Republicana, anunciat per Oriol Junqueras, ha provocat reaccions contraposades en el panorama polític català. El pacte, que preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a Catalunya i garanteix el principi d’ordinalitat, ha estat celebrat pel president Salvador Illa (PSC) com “el millor finançament de la història”, destacant que és un model on “tothom guanya”. En una línia similar, David Cid (Comuns) ha valorat positivament l’arribada d’un “volum ingent de recursos” que s’han de destinar a blindar els serveis públics. En canvi, l’expresident Artur Mas ha qualificat l’acord d’“insuficient”, argumentant que no representa un canvi de model real i ha instat a un “acord de país” per aprofitar la força parlamentària i aconseguir millores substancials, com “la clau de la caixa”.

Els grups parlamentaris de Junts i la CUP han denunciat públicament haver rebut la felicitació de Nadal del president Salvador Illa en castellà. Les presidentes d’ambdós grups, Mònica Sales i Pilar Castillejo, han criticat el gest, qualificant-lo com una mostra de la política d’“espanyolització de la Generalitat” per part del PSC i han exigit una rectificació immediata. Per la seva banda, el Departament de Presidència ha atribuït l’incident a un “error humà”, explicant que es van barrejar les postals preparades en diferents idiomes. Aquesta situació contrasta amb la dels socis de govern, ja que tant ERC com els Comuns han confirmat que van rebre la seva felicitació en català. La polèmica ha servit a Junts i la CUP per criticar també el que consideren un “fals” Pacte Nacional per la Llengua i una “política lingüicida”.

L’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha criticat públicament l’estratègia de Junts per Catalunya, demanant un gir cap al pragmatisme i la centralitat política que representava l’antiga CDC. En una entrevista, ha defensat donar suport al finançament singular que negocien ERC i el PSOE, sempre que suposi una millora substancial de recursos, i ha instat a buscar grans acords amb el PSC. Giró considera que els discursos vinculats al procés del 2017 han quedat obsolets i que el partit, liderat per Carles Puigdemont, hauria de centrar-se en les prioritats reals dels ciutadans en lloc de qüestions com l’oficialitat del català a Europa. En l’àmbit personal, ha revelat que va rebutjar una proposta d’Aliança Catalana per ser candidat a Barcelona i ha reafirmat que no es presentarà a les primàries de Junts per a l’alcaldia sense el suport de la cúpula del partit.

Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.