Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular de Jorge Azcón, que, tot i ser la força més votada, ha perdut dos escons i ha quedat amb 26. Aquesta situació frustra el seu objectiu d’aconseguir una majoria per governar en solitari i l’obliga a dependre de Vox, el gran guanyador de la jornada. La formació d’extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha duplicat la seva representació fins als 14 diputats, fet que li atorga una posició de força decisiva per a la formació del govern. Per la seva banda, el PSOE de Pilar Alegría ha patit una severa desfeta, perdent cinc diputats i igualant el seu pitjor resultat històric a la comunitat. Aquests resultats confirmen un canvi de cicle polític, posen en qüestió l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar ministres com a candidats i es perfilen com un indicador del panorama polític espanyol.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria per al PP de Jorge Azcón, que ha obtingut 26 escons, tot i que el gran triomfador de la jornada ha estat Vox, que ha doblat la seva representació fins als 14 diputats. Aquest escenari confirma els temors del PP de repetir una “victòria amarga” com la d’Extremadura, ja que ara la seva dependència de l’extrema dreta per formar govern és significativament més gran. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta desfeta electoral, caient fins als 18 escons i igualant el seu pitjor resultat històric, la qual cosa representa un cop per a l’estratègia de Pedro Sánchez. La Chunta Aragonesista també ha duplicat els seus escons, mentre que formacions com Podem i el PAR han desaparegut de les Corts. Alegría ha assegurat que exercirà una oposició “responsable”.

L’exministre José Luis Ábalos ha renunciat a la seva acta de diputat al Congrés des de la presó provisional, on es troba investigat pel cas Koldo. Segons ha comunicat, la seva situació processal actual l’obliga a centrar-se en la seva defensa per demostrar la seva innocència, una decisió presa després que el Tribunal Suprem rebutgés el seu recurs contra l’empresonament. Aquesta dimissió té conseqüències polítiques i judicials significatives. Políticament, el PSOE recupera un escó clau, ja que Ábalos formava part del Grup Mixt, fet que reforça l’ajustada majoria parlamentària del govern. En l’àmbit judicial, tot i perdre l’aforament, la causa principal per la compra de mascaretes continuarà al Tribunal Suprem, mentre que altres peces de la investigació es traslladaran a l’Audiència Nacional. La seva substituta serà l’alcaldessa de Llaurí (València), Ana María González Herdaro, qui va ser condemnada el 2021 per conduir sota els efectes de l’alcohol.

Podemos ha anunciat un canvi de postura i ara s’obre a negociar la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Aquest gir es produeix després d’arribar a un acord amb el PSOE per a una regularització extraordinària de més de mig milió de migrants residents a Espanya, que s’aprovarà mitjançant un reial decret. La secretària política de la formació, Irene Montero, ha confirmat que, un cop garantits els drets amb aquesta regularització, estan disposats a negociar. Cal recordar que el setembre passat, Podemos va ajudar a tombar aquesta mateixa iniciativa al Congrés, considerant que tenia una motivació “racista”. Ara, posen com a condició modificar el text pactat entre socialistes i Junts per eliminar-ne qualsevol “element racista”. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha donat la “benvinguda” a aquest canvi de posició.

El Govern de la Generalitat ha formalitzat la seva incorporació com a membre associat a la UNESCO i a l’Organització Mundial del Turisme (OMT), després de la signatura d’un conveni a Madrid entre el conseller Jaume Duch i el ministre espanyol José Manuel Albares. Aquest acord, considerat un pas “inèdit” i “molt rellevant” per a l’acció exterior catalana, materialitza un dels compromisos adquirits pel PSOE amb Junts en l’Acord de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez, tot i que també va ser pactat amb ERC. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha celebrat l’avenç, atribuint-lo a la fermesa del seu partit, i ha recordat al govern espanyol que encara hi ha deutes pendents, com l’aplicació plena de l’amnistia, l’oficialitat del català a la UE o la delegació de competències en immigració.

El Govern espanyol, després d’un acord entre el PSOE i Podem, aprovarà una regularització extraordinària que podria beneficiar al voltant de mig milió de persones migrants. La mesura, anunciada per l’eurodiputada Irene Montero, es tramitarà mitjançant un reial decret en el Consell de Ministres, evitant així la tramitació parlamentària de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ja havia estat admesa. Per acollir-s’hi, les persones hauran de demostrar una estada a Espanya d’almenys cinc mesos abans del 31 de desembre de 2025 i no tenir antecedents penals rellevants. La presentació de la sol·licitud suspendrà les ordres d’expulsió i, un cop admesa, atorgarà una autorització provisional de residència i treball. Si la resolució és favorable, es concedirà un permís d’un any, amb l’objectiu de donar seguretat jurídica a una realitat social existent.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha criticat durament el nou model de finançament pactat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo d’un “canvi de relat” i no d’un canvi de model real. Segons l’entitat, a través de portaveus com l’economista David Ros i la vicepresidenta Nohemí Zafra, l’increment previst de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat no és fruit d’una reforma estructural, sinó de la tendència natural de l’economia i la recaptació fiscal. L’ANC adverteix que acceptar aquest acord significa validar un sistema basat en el dèficit fiscal, que xifra entre 25.500 i 30.500 milions d’euros anuals, sense corregir l’anomenat “espoli fiscal”. Tot i reconèixer aspectes positius com el principi d’ordinalitat, els consideren titulars sense garanties reals. Per aquest motiu, l’organització fa una crida a la “unitat estratègica” dels partits independentistes per rebutjar el pacte.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha escenificat un rebuig frontal al nou model de finançament autonòmic pactat entre el PSOE i Esquerra Republicana. En una trobada a Saragossa amb tots els seus presidents autonòmics, els populars han signat la “Declaració de Saragossa”, un document que formalitza la seva oposició i que Feijóo té previst lliurar a Pedro Sánchez. El líder del PP acusa el president del govern espanyol de “comprar la presidència” amb un “finançament a la carta” per a Catalunya, afirmant que es tracta d’una “transacció econòmica” on “el separatisme exigeix i els espanyols paguen”. Segons Feijóo, el pacte amb Oriol Junqueras no busca finançar serveis públics, sinó garantir la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, trencant la igualtat entre espanyols i actuant amb “deslleialtat institucional”.

Davant l’acord de finançament pactat entre el PSOE i ERC, Junts per Catalunya ha adoptat una posició crítica, alineant-se amb la crida de l’expresident Artur Mas per un “acord de país”. La formació considera que el pacte, que suposaria uns 4.500 milions d’euros addicionals per a Catalunya, és una simple actualització del model vigent i no un canvi estructural. La seva principal reivindicació és l’assoliment d’un concert econòmic que atorgui a Catalunya la “clau de la caixa”, reconegui la seva singularitat i tingui en compte el cost de la vida. Per evitar un rebuig frontal que seria impopular, Junts ha presentat una esmena a la totalitat amb text alternatiu per obrir una via de negociació. La decisió final, però, sembla estar pendent del posicionament de Carles Puigdemont, el retorn del qual podria coincidir amb la votació de la proposta al Congrés.