La justícia espanyola viu un moment de gran tensió, reflectit en dos casos d’alt perfil polític. D’una banda, el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, continua la seva investigació en el cas que involucra José Luis Ábalos, Víctor Aldama i Koldo García. La seva estratègia, que inclou un tracte favorable a col·laboradors, apunta a investigar un presumpte finançament il·legal del PSOE, especialment després que Aldama acusés el president Pedro Sánchez de liderar la trama. Paral·lelament, la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Conde, ha donat suport a un indult parcial per a l’exfiscal general Álvaro García Ortiz, condemnat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La fiscalia argumenta que la condemna ha tingut conseqüències “intenses i desproporcionades” i que García Ortiz va actuar per defensar la institució.

El judici del cas Mascaretes al Tribunal Suprem encara la seva recta final amb les declaracions dels principals acusats. L’empresari Víctor de Aldama, que ha admès la seva culpabilitat i col·labora amb la justícia, ha implicat alts càrrecs socialistes, afirmant que va entregar fins a 250.000 euros en efectiu al Ministeri de Transports per a José Luis Ábalos i Koldo García. Segons la seva versió, part de les comissions il·legals es destinaven al finançament del PSOE i ha assenyalat que Pedro Sánchez n’era coneixedor. En canvi, Koldo García ha mostrat lleialtat a Ábalos, contradient el testimoni d’Aldama en punts clau, com els pagaments a una exparella de l’exministre. La Fiscalia ha mantingut les seves peticions de pena: 24 anys per a Ábalos, 19,5 per a García i 7 per a Aldama, la col·laboració del qual ha portat l’acusació popular a rebaixar la seva petició.

El govern de Pedro Sánchez ha patit una significativa derrota parlamentària al Congrés amb el rebuig del decret per prorrogar els contractes de lloguer, una mesura clau impulsada per Sumar. La iniciativa va ser tombada pel vot contrari de Junts per Catalunya i l’abstenció del Partit Nacionalista Basc (PNB), fet que evidencia les creixents tensions dins del bloc d’investidura. Ambdós partits nacionalistes van justificar la seva posició per l’incompliment de pactes previs, com la reforma de l’Estatut basc o la gestió dels aeroports. Malgrat que la votació projecta una imatge de debilitat, algunes anàlisis suggereixen que podria beneficiar el PSOE, que ara podria negociar un nou decret amb bonificacions per als propietaris, més proper a les demandes de Junts i el PNB. Tot i la crisi i les peticions d’eleccions, Sánchez ha reiterat la seva intenció de mantenir la legislatura fins al 2027.

Barcelona s’ha convertit en l’epicentre d’un front progressista internacional, impulsat per Pedro Sánchez i el PSOE, per plantar cara a l’onada global de l’extrema dreta. La capital catalana ha acollit diversos esdeveniments clau, com la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, la primera Cimera bilateral Espanya-Brasil i la Global Progressive Mobilisation. Aquestes trobades han reunit líders mundials de 22 països, entre els quals destaquen Lula da Silva (Brasil), Claudia Sheinbaum (Mèxic), Gustavo Petro (Colòmbia) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica). L’objectiu comú ha estat defensar les institucions democràtiques, el multilateralisme i la justícia social com a alternativa a l’autoritarisme. En la cloenda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una crida a l’esquerra a “deixar de queixar-se i actuar”, afirmant que “els demòcrates del món no tenim por”.

La marxa de María Jesús Montero per ser candidata del PSOE a Andalusia ha provocat una remodelació del govern de Pedro Sánchez, que situa Carlos Cuerpo com a nou vicepresident primer i ministre d’Economia, i Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda. Aquesta reestructuració atorga a Cuerpo, un perfil tècnic sense afiliació al partit, el repte de guanyar pes polític i traslladar les bones dades macroeconòmiques a la ciutadania. Per la seva banda, España, amb una trajectòria més política, haurà d’abordar qüestions clau com la reforma del finançament autonòmic i la negociació sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. La sortida de Montero, considerada la successora natural, deixa Sánchez sense un relleu clar i consolida una tendència de descapitalització de les vicepresidències socialistes durant la seva presidència.

El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, ha convocat eleccions autonòmiques per al pròxim 17 de maig, una decisió que marca un moment decisiu per al panorama polític espanyol. L’objectiu principal del Partit Popular és revalidar la majoria absoluta obtinguda el 2022 per governar en solitari i evitar la dependència de Vox, amb qui la relació a la regió és actualment tensa. Moreno justifica l’avançament per la necessitat de garantir “estabilitat i anticipació” davant un context econòmic complex. Per la seva banda, el PSOE, amb la vicepresidenta María Jesús Montero com a candidata, afronta el repte d’obtenir un resultat digne que no debiliti el govern de Pedro Sánchez. Aquests comicis són considerats un termòmetre nacional en un context d’inestabilitat parlamentària a Madrid i amb la mirada posada en un possible avançament de les eleccions generals.

El govern espanyol ha aprovat un nou pla anticrisi per mitigar els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Mitjà, en un procés marcat per les tensions entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. La reunió del Consell de Ministres va patir un retard considerable perquè Sumar exigia incloure mesures sobre habitatge, com la pròrroga automàtica dels lloguers, i un límit als beneficis empresarials. El president Pedro Sánchez es va resistir a aquestes propostes per garantir els suports necessaris al Congrés. El pla final se centra en ajudes fiscals, destacant la rebaixa de l’IVA dels carburants, l’electricitat i el gas del 21% al 10%, a més de l’eliminació temporal de l’impost especial sobre l’electricitat. Aquestes mesures, que ja han entrat en vigor, estaran vigents fins a finals de juny i inclouen una clàusula de desactivació si els preus baixen substancialment.

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.

El Partit Popular, encapçalat per Alfonso Fernández Mañueco, ha guanyat les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó obtenint 33 escons, una millora respecte als comicis anteriors però insuficient per assolir la majoria absoluta. Aquest resultat obliga el PP a pactar amb Vox, que creix fins als 14 representants i esdevé decisiu per a la governabilitat de la regió. Per la seva banda, el PSOE millora els seus resultats en comparació amb altres derrotes autonòmiques recents, aconseguint 30 escons, però no aconsegueix superar els populars. Mañueco ha celebrat la victòria descartant qualsevol acord amb el “sanxisme” de Pedro Sánchez. Des de la direcció nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo interpreta aquests resultats com una nova victòria sobre el socialisme, malgrat la dependència de l’extrema dreta, que ha sabut capitalitzar el descontentament del vot rural de l’Espanya Buidada.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una situació crítica a causa del xoc entre el Govern de Salvador Illa i Esquerra Republicana. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha anunciat que el seu partit presentarà una esmena a la totalitat si en un termini de 15 dies no s’arriba a un acord per a la cessió de la recaptació de l’IRPF. Malgrat l’ultimàtum, Illa ha mostrat un to conciliador, estenent la mà als republicans i assegurant que complirà tots els pactes. No obstant això, ERC, a través del seu portaveu parlamentari Josep Maria Jové, manté la seva posició i insisteix que no negociarà sense garanties prèvies, instant Illa a pressionar el PSOE. Aquesta tensió deixa en l’aire el futur dels comptes, que el Govern preveu aprovar aquest divendres sense tenir encara els suports necessaris.