El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una setmana de màxima pressió política i judicial a causa de diversos escàndols de corrupció que afecten el PSOE i el seu entorn més proper. En una tensa sessió de control al Congrés, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, el va acusar de “covard” i de presidir un govern sota sospita, exigint un avançament electoral. Sánchez, que va titllar Feijóo de “Torquemada”, va defensar-se negant una “corrupció generalitzada” i va reafirmar que la legislatura s’esgotarà el 2027. Aquesta crisi s’agreuja per la condemna de 24 anys de presó a l’exministre José Luis Ábalos, la investigació a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències i unes joies valorades en 1,3 milions d’euros, i l’enviament a judici de la seva dona, Begoña Gómez. A més, s’investiga Santos Cerdán pel cas Leire Díez.

El Ministeri Fiscal és un actor clau en dues causes judicials d’alt perfil. D’una banda, la Fiscalia General de l’Estat ha confirmat al jutge Santiago Pedraz que Diego Villafañe, mà dreta de l’exfiscal general Álvaro García Ortiz, es va reunir el 2025 amb l’exmilitant socialista Leire Díez i el seu advocat, tots dos investigats per presumptament intentar obstruir investigacions contra el PSOE. Segons la Fiscalia, García Ortiz va ser informat d’aquestes trobades “a posteriori” i no va donar cap instrucció. D’altra banda, en el cas de la mort del fundador de Mango, Isak Andic, la fiscal Teresa Yoldi s’ha oposat a la retirada de les mesures cautelars contra el seu fill, Jonathan Andic, acusat d’homicidi. La fiscalia justifica la seva posició per l’elevat risc de fuga de l’investigat, a causa de la seva “altíssima capacitat econòmica”, i per l’existència d’indicis policials que contradiuen la seva versió dels fets.

El Congrés dels Diputats ha estat l’escenari d’un dur enfrontament entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, centrat en acusacions mútues de corrupció. Feijóo ha acusat Sánchez de practicar la “delinqüència d’Estat” en relació amb el cas Leire i ha exigit la seva dimissió i la convocatòria immediata d’eleccions, referint-se a ell amb les inicials “P.S.” trobades en una agenda. En resposta, Sánchez ha rebutjat les acusacions recordant els escàndols del PP, com Gürtel i Kitchen, i ha contraatacat preguntant per “M. Rajoy”. El president ha garantit que continuarà governant fins al 2027 i ha qualificat l’oposició de “tramposa”. La sessió també ha inclòs les crítiques de socis parlamentaris com Junts, per la gestió de temes catalans, i EH Bildu, que ha demanat responsabilitats per la corrupció però sense donar suport a un avançament electoral.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva determinació per esgotar la legislatura i governar fins al 2027, malgrat la creixent pressió judicial i política que envolta el PSOE i el seu entorn. En diversos actes, com la cloenda del congrés de les Joventuts Socialistes i les jornades del Cercle d’Economia, Sánchez ha adoptat una estratègia de resistència, prometent “temps, determinació i acció” i anunciant l’inici de la tramitació dels pressupostos del 2027 com a senyal de fortalesa. Aquesta ofensiva respon a les “maniobres” de l’oposició, liderada pel PP d’Alberto Núñez Feijóo, que espera el desgast provocat per casos com el cas Leire o el cas Mascaretes per forçar un avanç electoral. Mentrestant, socis d’investidura com Junts mantenen una posició estratègica, obrint-se a dialogar amb el PP sobre una possible moció de censura.

Una investigació judicial dirigida pel jutge Santiago Pedraz i la Unitat Central Operativa (UCO) apunta a una presumpta trama criminal dins del PSOE per desmuntar procediments judicials que afectaven el partit i protegir els interessos del president Pedro Sánchez. La trama estaria liderada per l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán, i l’exmilitant Leire Díez, qui hauria rebut pagaments mensuals. La investigació, que implica figures com la gerent del partit, Ana María Fuentes, i l’exdirigent Gaspar Zarrías, ha portat a un escorcoll de la seu del PSOE a Ferraz, on es va requerir documentació, inclosa la de la campanya del PSC del 2024. El PSOE nega qualsevol implicació institucional, ho qualifica de lawfare i intenta aïllar les responsabilitats en individus concrets. A Catalunya, el president Salvador Illa ha hagut de defensar-se de les acusacions de l’oposició i els socis, assegurant que el PSC està “lliure de corrupció”.

A un any de les eleccions municipals, Junts per Catalunya i el PSC preparen les seves estratègies enfrontant-se a reptes de naturalesa diversa. Junts ha celebrat la seva convenció municipalista a Vilafranca del Penedès per mobilitzar les seves bases, però la trobada està marcada per la incertesa sobre la candidatura a Barcelona. La retirada de Josep Rius, el preferit de la direcció, ha obert una cursa de primàries amb diversos aspirants per liderar la llista a la capital. Per la seva banda, els alcaldes del PSC, especialment a la seva àrea d’influència metropolitana, expressen preocupació per l’impacte que puguin tenir les causes judicials que afecten el PSOE a nivell estatal, com la que involucra l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Per evitar una possible desmobilització de votants, la seva estratègia, defensada per figures com Lluïsa Moret, se centra a reivindicar la gestió local i allunyar-se de les polèmiques nacionals.

El PSOE afronta un escenari polític complex, marcat per la pressió judicial i un desgast electoral. Segons el darrer baròmetre del CIS, realitzat abans de les investigacions a José Luis Rodríguez Zapatero i el registre a la seu socialista, el partit de govern guanyaria les eleccions, però el PP ha retallat la distància a 11 punts, mentre que Vox també experimenta un creixement. Aquest context, alimentat per nous escàndols de corrupció que afecten els socialistes, ha intensificat el debat sobre una possible moció de censura impulsada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Feijóo admet que li “falten vots”, ha llançat una oferta als partits nacionalistes com Junts i el PNB, prometent “decència i eleccions” anticipades si la moció prospera, situant així la pressió sobre aquestes formacions.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una forta pressió a causa de diverses investigacions judicials que afecten el PSOE, incloent-hi casos que involucren la seva dona, Begoña Gómez, i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Durant el Congrés de les Joventuts Socialistes, Sánchez ha acusat l’oposició de “jugar brut” per intentar “enderrocar el govern”, tot defensant els èxits del seu mandat i assegurant que el partit actua amb “contundència” davant comportaments inadequats. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que els socialistes no tenen “cap por” a la justícia. Paradoxalment, una eina clau per a la transparència, la llei de lobbys, que regularia l’activitat d’ex-alts càrrecs, es troba bloquejada al Congrés per la falta d’acord entre el PSOE i el PP, principalment sobre quin organisme hauria de supervisar-ne el compliment.

L’escena política espanyola es troba en un punt de màxima tensió a causa de dos esdeveniments simultanis. D’una banda, la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra per organització criminal i tràfic d’influències ha provocat una forta reacció. Mentre el PSOE i el president Pedro Sánchez defensen el seu “bon nom” i al·leguen una persecució judicial, el Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ho considera d’una “gravetat extrema” i ho aprofita per atacar el govern, amb declaracions com la de Miguel Tellado afirmant que “els capos comencen a caure”. Paral·lelament, ha esclatat una agra polèmica arran d’un viatge a Mèxic de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que acusa els governs espanyol i mexicà d’haver posat en perill la seva seguretat, una afirmació que l’executiu nega mentre Sánchez la qualifica de “professional de crear problemes”.

Les eleccions andaluses han donat la victòria al Partit Popular de Juanma Moreno Bonilla, però sense la majoria absoluta que ostentava, fet que el deixa dependent de Vox per governar. Aquest escenari, ja anticipat per les enquestes preelectorals que mostraven un electorat dividit sobre els pactes, suposa una derrota per a l’estratègia de Pedro Sánchez, ja que la seva candidata i ministra, María Jesús Montero, ha portat el PSOE al seu pitjor resultat històric a la regió. Per a Alberto Núñez Feijóo, la victòria té un regust agredolç, ja que incrementa la dependència del seu partit de l’extrema dreta i reobre el debat intern sobre l’estratègia a seguir. Els comicis reflecteixen un càstig al bipartidisme, amb pèrdua d’escons tant per al PP com per al PSOE, i un enfortiment dels extrems, amb guanys per a Vox i Endavant Andalusia.