La relació entre Junts per Catalunya i el PSOE es troba en un moment crític, amb Carles Puigdemont convocant l’executiva del partit a Perpinyà per revaluar el suport al govern de Pedro Sánchez. La trobada sorgeix del presumpte incompliment de l’Acord de Brussel·les, especialment en qüestions clau com l’aplicació de l’amnistia, l’oficialitat del català a Europa i la delegació de competències en immigració. Davant l’amenaça de ruptura, partits com el PSC, ERC i els Comuns han pressionat Junts perquè mantingui la negociació, advertint del risc de facilitar un govern del PP i Vox. Malgrat un intent del govern espanyol per calmar la tensió dialogant amb Alemanya sobre el català, la direcció de Junts ha comunicat la seva intenció de trencar. La decisió definitiva, però, serà ratificada mitjançant una consulta a la militància.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha citat a declarar com a testimonis el 29 d’octubre l’exgerent del PSOE, Mariano Moreno, i una treballadora del partit, Celia Rodríguez, en el marc del cas Koldo. Aquesta decisió es basa en un informe de la UCO de la Guàrdia Civil que revela comunicacions sobre possibles pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García. La investigació se centra en el fet que aquests suposats lliuraments de diners no consten, ni per data ni per import, en la informació comptable que el partit va facilitar al tribunal, generant un “desquadrament”. La citació busca aclarir aquestes discrepàncies, especialment després que Ábalos i García s’acollissin al seu dret a no declarar. El jutge no descarta canviar la condició dels testimonis a investigats. Paral·lelament, Vox ha denunciat el PSOE per presumpte finançament il·legal.

El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit convalidar al Congrés dels Diputats el decret llei per a l’embargament total d’armes a Israel, una mesura que prohibeix la compravenda de material de defensa i el trànsit de combustible militar. L’aprovació va ser incerta fins a l’últim moment a causa de la postura crítica de Podem, que finalment va votar a favor malgrat considerar el text un “embargament fake” i insuficient. La formació liderada per Ione Belarra va justificar el seu canvi de posició per no convertir-se en “l’excusa” del PSOE per a la inacció, cedint a la pressió d’altres grups i col·lectius socials. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria dels socis d’investidura, com Junts, ERC i el PNB, i va rebre el vot en contra del PP i Vox.