El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

L’exministre socialista Jordi Sevilla ha presentat el manifest Socialdemocràcia21, una iniciativa que reclama un canvi de rumb polític al PSOE per superar la “crispació” i la política de blocs que atribueix al lideratge de Pedro Sánchez. Sevilla critica que el partit ha abandonat les mesures socialdemòcrates per un “populisme basat en el càlcul electoral”, una estratègia que, segons ell, ha provocat un augment de l’extrema dreta i una pèrdua de suport al socialisme. El manifest advoca per recuperar un projecte autònom, allunyat del “personalisme” i de la confrontació permanent. A més, insta a buscar consensos en qüestions d’estat amb adversaris polítics com el PP, per tal de sortir del que anomena un “carreró sense sortida” i oferir solucions reals als ciutadans en lloc de l’enfrontament calculat.

L’acord sobre un nou finançament singular per a Catalunya, pactat entre ERC i el PSOE, ha generat un xoc polític amb Junts. La formació de Carles Puigdemont rebutja el model per no ser un concert econòmic, argumentant que ERC va rebaixar les seves aspiracions inicials. Aquesta acusació es basa en declaracions de la portaveu republicana Raquel Sans, que el va qualificar de “concert econòmic solidari”, un terme que mai va figurar en el text signat. Davant d’aquest bloqueig, el president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha confirmat reunions amb Pedro Sánchez, ha demanat una trobada amb Puigdemont per convèncer-lo de donar suport a l’acord, que inclou 4.700 milions d’euros addicionals i el principi d’ordinalitat. Junqueras defensa que el pacte “s’hi assembla bastant” a un concert, mentre que entitats com Foment del Treball també el consideren insuficient.

El vicepresident de Junts per Catalunya, Toni Castellà, ha criticat durament el nou acord de finançament segellat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo de “pitjor que un mal acord” i una “aixecada de camisa”. Segons Castellà, el pacte és una simple actualització del model de 2009 que manté Catalunya dins del règim comú i no resol el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. A més, adverteix que el principi d’ordinalitat no està garantit per llei, acusant els signants d’enganyar. Davant d’aquesta situació, Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat per transitar cap a un concert econòmic a l’estil basc. Castellà considera que és una oportunitat històrica perduda i fa una crida a ERC per reconduir la situació i aprofitar la força dels diputats independentistes al Congrés.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre de 2024. Les converses revelen que, mentre Mazón informava d’una situació “desbordada” i de l’aparició de les primeres víctimes mortals, la principal preocupació de Feijóo era l’estratègia política. En repetides ocasions, el líder popular va aconsellar a Mazón que prengués el control del discurs mediàtic amb frases com “Porta la iniciativa de comunicació. És la clau” i “Lidera informativament com vas fer amb l’incendi”. Aquesta revelació, que es va produir després que Feijóo ometés inicialment els seus propis missatges, ha generat una forta condemna per part del PSOE, que l’acusa de prioritzar “el relat abans que la tragèdia” i de mostrar una gran fredor davant les 230 morts.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.