El Govern espanyol, després d’un acord entre el PSOE i Podem, aprovarà una regularització extraordinària que podria beneficiar al voltant de mig milió de persones migrants. La mesura, anunciada per l’eurodiputada Irene Montero, es tramitarà mitjançant un reial decret en el Consell de Ministres, evitant així la tramitació parlamentària de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ja havia estat admesa. Per acollir-s’hi, les persones hauran de demostrar una estada a Espanya d’almenys cinc mesos abans del 31 de desembre de 2025 i no tenir antecedents penals rellevants. La presentació de la sol·licitud suspendrà les ordres d’expulsió i, un cop admesa, atorgarà una autorització provisional de residència i treball. Si la resolució és favorable, es concedirà un permís d’un any, amb l’objectiu de donar seguretat jurídica a una realitat social existent.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha criticat durament el nou model de finançament pactat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo d’un “canvi de relat” i no d’un canvi de model real. Segons l’entitat, a través de portaveus com l’economista David Ros i la vicepresidenta Nohemí Zafra, l’increment previst de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat no és fruit d’una reforma estructural, sinó de la tendència natural de l’economia i la recaptació fiscal. L’ANC adverteix que acceptar aquest acord significa validar un sistema basat en el dèficit fiscal, que xifra entre 25.500 i 30.500 milions d’euros anuals, sense corregir l’anomenat “espoli fiscal”. Tot i reconèixer aspectes positius com el principi d’ordinalitat, els consideren titulars sense garanties reals. Per aquest motiu, l’organització fa una crida a la “unitat estratègica” dels partits independentistes per rebutjar el pacte.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha escenificat un rebuig frontal al nou model de finançament autonòmic pactat entre el PSOE i Esquerra Republicana. En una trobada a Saragossa amb tots els seus presidents autonòmics, els populars han signat la “Declaració de Saragossa”, un document que formalitza la seva oposició i que Feijóo té previst lliurar a Pedro Sánchez. El líder del PP acusa el president del govern espanyol de “comprar la presidència” amb un “finançament a la carta” per a Catalunya, afirmant que es tracta d’una “transacció econòmica” on “el separatisme exigeix i els espanyols paguen”. Segons Feijóo, el pacte amb Oriol Junqueras no busca finançar serveis públics, sinó garantir la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, trencant la igualtat entre espanyols i actuant amb “deslleialtat institucional”.

Davant l’acord de finançament pactat entre el PSOE i ERC, Junts per Catalunya ha adoptat una posició crítica, alineant-se amb la crida de l’expresident Artur Mas per un “acord de país”. La formació considera que el pacte, que suposaria uns 4.500 milions d’euros addicionals per a Catalunya, és una simple actualització del model vigent i no un canvi estructural. La seva principal reivindicació és l’assoliment d’un concert econòmic que atorgui a Catalunya la “clau de la caixa”, reconegui la seva singularitat i tingui en compte el cost de la vida. Per evitar un rebuig frontal que seria impopular, Junts ha presentat una esmena a la totalitat amb text alternatiu per obrir una via de negociació. La decisió final, però, sembla estar pendent del posicionament de Carles Puigdemont, el retorn del qual podria coincidir amb la votació de la proposta al Congrés.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

L’exministre socialista Jordi Sevilla ha presentat el manifest Socialdemocràcia21, una iniciativa que reclama un canvi de rumb polític al PSOE per superar la “crispació” i la política de blocs que atribueix al lideratge de Pedro Sánchez. Sevilla critica que el partit ha abandonat les mesures socialdemòcrates per un “populisme basat en el càlcul electoral”, una estratègia que, segons ell, ha provocat un augment de l’extrema dreta i una pèrdua de suport al socialisme. El manifest advoca per recuperar un projecte autònom, allunyat del “personalisme” i de la confrontació permanent. A més, insta a buscar consensos en qüestions d’estat amb adversaris polítics com el PP, per tal de sortir del que anomena un “carreró sense sortida” i oferir solucions reals als ciutadans en lloc de l’enfrontament calculat.

L’acord sobre un nou finançament singular per a Catalunya, pactat entre ERC i el PSOE, ha generat un xoc polític amb Junts. La formació de Carles Puigdemont rebutja el model per no ser un concert econòmic, argumentant que ERC va rebaixar les seves aspiracions inicials. Aquesta acusació es basa en declaracions de la portaveu republicana Raquel Sans, que el va qualificar de “concert econòmic solidari”, un terme que mai va figurar en el text signat. Davant d’aquest bloqueig, el president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha confirmat reunions amb Pedro Sánchez, ha demanat una trobada amb Puigdemont per convèncer-lo de donar suport a l’acord, que inclou 4.700 milions d’euros addicionals i el principi d’ordinalitat. Junqueras defensa que el pacte “s’hi assembla bastant” a un concert, mentre que entitats com Foment del Treball també el consideren insuficient.

El vicepresident de Junts per Catalunya, Toni Castellà, ha criticat durament el nou acord de finançament segellat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo de “pitjor que un mal acord” i una “aixecada de camisa”. Segons Castellà, el pacte és una simple actualització del model de 2009 que manté Catalunya dins del règim comú i no resol el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. A més, adverteix que el principi d’ordinalitat no està garantit per llei, acusant els signants d’enganyar. Davant d’aquesta situació, Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat per transitar cap a un concert econòmic a l’estil basc. Castellà considera que és una oportunitat històrica perduda i fa una crida a ERC per reconduir la situació i aprofitar la força dels diputats independentistes al Congrés.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.