La tensió a l’Orient Mitjà ha augmentat dràsticament amb una sèrie d’atacs a infraestructures energètiques vitals. Els Estats Units han bombardejat objectius militars a l’illa de Kharq, el centre neuràlgic des d’on l’Iran exporta el 90% del seu petroli. Tot i que les instal·lacions petrolieres no van ser afectades, el president Donald Trump ha amenaçat de reconsiderar-ho. Paral·lelament, Trump ha advertit que autoritzarà la destrucció del jaciment de gas South Pars, el més gran del món, si l’Iran torna a atacar Qatar. Aquesta amenaça sorgeix després que un atac previ d’Israel a South Pars provoqués una represàlia iraniana contra la planta de gas de Ras Laffan a Qatar, causant-hi “greus danys”. Aquesta escalada posa en perill el subministrament energètic global i ja ha tingut repercussions en els mercats.

Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, centrada en el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha provocat un augment sobtat dels preus de l’energia a escala mundial. El cost del petroli de qualitat Brent s’ha incrementat notablement i els futurs del gas s’han disparat un 40% després que Qatar aturés la seva producció, tot i que ambdós valors es mantenen lluny dels màxims històrics registrats durant la guerra d’Ucraïna. Aquesta crisi ja té un impacte directe a Catalunya, on s’ha registrat una pujada considerable en el preu del gasoil i la gasolina. En l’àmbit financer, les borses europees han reaccionat amb pèrdues, especialment l’Ibex-35, mentre que les empreses petrolieres i de defensa han obtingut guanys. Paral·lelament, l’or s’ha enfortit com a valor refugi.

L’escalada militar entre l’Iran, els Estats Units i Israel ha desencadenat una estratègia arriscada per part de Teheran, que busca expandir el conflicte per generar un caos insostenible. Aquesta tàctica inclou atacs a bases nord-americanes, infraestructures civils a les petromonarquies del Golf com Qatar i l’Aràbia Saudita, i el bloqueig de facto de l’estratègic estret d’Ormuz. L’objectiu iranià és pressionar els seus adversaris perquè aturin l’agressió. Aquesta inestabilitat ha tensionat immediatament els mercats financers globals, provocant una pujada del preu del petroli Brent. Els experts adverteixen que un bloqueig prolongat de l’estret d’Ormuz, per on circula una part crucial del subministrament mundial, podria disparar el preu del barril fins als 80 o 90 dòlars, afectant la inflació a escala global.

L’acord de pau entre Israel i Hamàs, negociat per Qatar, Turquia i Egipte, posa fi a un període de profund aïllament internacional per a l’estat hebreu. Malgrat els seus èxits militars, el govern de Benjamin Netanyahu va enfrontar-se a una condemna global per la seva ofensiva a Gaza, considerada un genocidi per l’ONU, fet que va provocar que aliats històrics com el Regne Unit i França reconeguessin l’Estat palestí i que Alemanya suspengués la venda d’armes. La tensió amb els Estats Units va escalar quan Israel va ignorar les advertències sobre Rafah i va bombardejar Qatar durant les converses. Finalment, la pressió del president Donald Trump, que va forçar Netanyahu a disculpar-se, ha culminat en un alto el foc. Trump ha celebrat aquest pacte davant la Knesset com l’inici d’una “era daurada” per al Pròxim Orient.

Després de dos anys de guerra iniciada el 7 d’octubre de 2023, Israel i Hamàs han assolit un acord d’alto el foc que posa fi a una ofensiva que ha causat més de 67.000 morts palestins a Gaza. El pacte, fruit de la mediació de Qatar, Turquia i Egipte, ha estat celebrat per líders regionals com Recep Tayyip Erdogan i compta amb el suport clau del president nord-americà Donald Trump. L’element central de l’acord és un intercanvi a gran escala: Hamàs ha alliberat els 20 ostatges israelians que quedaven vius, mentre que Israel ha començat l’alliberament de prop de 2.000 palestins, entre presoners condemnats i civils detinguts a Gaza. Aquest esdeveniment obre una porta a l’esperança, tot i que una delegació de líders palestins a Barcelona ha recordat que l’ocupació i la repressió a Cisjordània continuen.

Després de dos anys de conflicte, un pla de pau impulsat pel president dels EUA, Donald Trump, ha forçat un alto el foc a Gaza que inclou un intercanvi de presoners. Aquest acord situa en una posició compromesa tant al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, com a Hamàs. Netanyahu afronta un profund desgast intern i un aïllament internacional, evidenciat per una ordre de detenció del TPI, i ha estat eclipsat per la figura de Trump, aclamat a Israel com l’artífex de l’acord. La intervenció nord-americana es va intensificar després que Israel bombardegés Qatar, un aliat estratègic i econòmic dels EUA. Per la seva banda, Hamàs, tot i estar severament debilitat i aïllat, es nega a rendir-se i el seu desarmament es presenta com el principal escull per a una pau duradora, mentre Trump veu oportunitats econòmiques en la reconstrucció de la Franja.

S’ha iniciat un alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs, com a part de la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. En compliment de l’acord, les Forces de Defensa Israelianes (FDI) han començat una retirada parcial fins a l’anomenada “línia groga”, reduint el seu control sobre la Franja al 53% i permetent que milers de gazians desplaçats iniciïn el retorn cap al nord. El pacte estipula l’alliberament dels ostatges israelians per part de Hamàs, seguit de l’excarceració d’uns 2.000 presoners palestins per part d’Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha confirmat l’operació agraint la mediació de Trump i altres països com Qatar i Egipte, però ha advertit que les seves tropes continuen desplegades. Per la seva banda, Hamàs ha anunciat la fi definitiva de la guerra.

Després de negociacions indirectes al Caire, Israel i Hamas han acordat la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest acord històric, aconseguit amb la mediació clau d’Egipte i Qatar, estableix un alto el foc immediat i l’alliberament de tots els ostatges retinguts a Gaza a canvi de prop de 2.000 presoners palestins. A més, l’exèrcit israelià es retirarà a una línia pactada dins de la Franja, permetent l’entrada diària de 400 camions d’ajuda humanitària. L’entesa arriba després d’un augment de la pressió nord-americana, especialment arran d’un bombardeig israelià a Doha. Tant el primer ministre Benjamin Netanyahu com Hamas han celebrat el pacte, que ha rebut un ampli suport de la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i la Unió Europea.