L’administració de Donald Trump ha intensificat la pressió sobre Cuba a través de múltiples fronts en un moment de greu crisi a l’illa. El Departament de Justícia dels EUA ha imputat l’expresident Raúl Castro per l’abatiment de dues avionetes de l’organització Hermanos al Rescate el 1996, que va causar la mort de quatre ciutadans nord-americans. Aquesta acció judicial, que recorda l’estratègia contra Nicolás Maduro, es complementa amb una ofensiva econòmica, ja que el Tribunal Suprem dels EUA ha habilitat les empreses a demandar l’estat cubà per les expropiacions dels anys seixanta sota la Llei Helms-Burton. Malgrat l’enduriment del discurs i les sancions, Washington manté contactes secrets, com la reunió del director de la CIA amb Raúl Guillermo Rodríguez Castro, nét de l’expresident i figura emergent vinculada al poderós conglomerat militar GAESA. El govern de Miguel Díaz-Canel ha respost organitzant manifestacions de suport a Castro.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat en to irònic que podria “prendre el control” de Cuba “gairebé immediatament”, vinculant una hipotètica acció militar, com l’enviament del portaavions USS Abraham Lincoln, a la finalització prèvia d’un conflicte amb l’Iran. Aquestes declaracions coincideixen amb l’emissió d’una nova ordre executiva que endureix significativament les sancions econòmiques contra l’illa, apuntant a sectors clau com l’energia i la banca i a qualsevol entitat que faci negocis amb el govern cubà. Com a resposta, el govern de l’illa, amb la presència del president Miguel Díaz-Canel i l’expresident Raúl Castro, va organitzar una manifestació l'1 de maig per protestar contra les mesures, que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha qualificat de “coercitives” i “il·legals”, assegurant que no intimidaran el país.

Enmig d’una greu crisi energètica que ha provocat apagades generalitzades i un creixent malestar social amb protestes a diverses ciutats, el govern de Cuba ha confirmat l’existència de converses amb els Estats Units. Aquestes negociacions, dirigides pel president Miguel Díaz-Canel i el líder Raúl Castro, busquen solucions a les diferències bilaterals i han implicat figures com Raúl Guillermo Rodríguez Castro. Paral·lelament, l’Havana ha impulsat reformes econòmiques per atreure capital de la diàspora cubana, una mesura que l’administració de Donald Trump i el secretari d’Estat Marco Rubio han qualificat d’insuficient. La situació crítica de l’illa, atribuïda tant al sever bloqueig nord-americà com a la mala gestió interna, genera opinions dividides entre la comunitat cubana, que expressa un desig de “sobirania amb llibertat” mentre afronta una profunda escassetat.