El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

Les administracions del Consorci de la Mina, liderades per la Generalitat, han presentat un nou pla de transformació per al barri de Sant Adrià del Besòs amb un horitzó fins al 2030 i una inversió de 113 milions d’euros. El projecte se centra en l’enderrocament del bloc Venus, un símbol de la degradació del barri. Per accelerar el procés, s’ha canviat l’estratègia de reallotjament de les 200 famílies restants, que seran reubicades en pisos de segona mà per poder buidar l’edifici el 2027 i enderrocar-lo el 2028. A més, el pla inclou la construcció de 356 habitatges socials, una residència per a gent gran, una escola bressol i un Centre Internacional de Lluites Olímpiques. El president Salvador Illa ha destacat el compromís institucional, mentre que l’alcaldessa Filo Cañete ha subratllat que l’enderroc del bloc Venus suposa “enderrocar l’estigmatització”.