La marxa de María Jesús Montero per ser candidata del PSOE a Andalusia ha provocat una remodelació del govern de Pedro Sánchez, que situa Carlos Cuerpo com a nou vicepresident primer i ministre d’Economia, i Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda. Aquesta reestructuració atorga a Cuerpo, un perfil tècnic sense afiliació al partit, el repte de guanyar pes polític i traslladar les bones dades macroeconòmiques a la ciutadania. Per la seva banda, España, amb una trajectòria més política, haurà d’abordar qüestions clau com la reforma del finançament autonòmic i la negociació sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. La sortida de Montero, considerada la successora natural, deixa Sánchez sense un relleu clar i consolida una tendència de descapitalització de les vicepresidències socialistes durant la seva presidència.

Amb motiu del seu 95è aniversari, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es reafirma com una força central en la política catalana, una posició assolida després d’evolucionar des d’un partit “residual” fins a trencar el binomi “sociovergent”. Aquesta trajectòria queda reflectida en el nou llibre de Joan Tardà, Una crònica republicana des de Madrid, que detalla moments clau com els “recels” inicials amb Oriol Junqueras, la controvertida formació de Junts pel Sí o la proposta d’un front d’esquerres. Actualment, el partit, liderat per Junqueras, manté un pols decisiu amb el Govern del PSC, condicionant el seu suport als pressupostos de la Generalitat a obtenir garanties fermes perquè Catalunya recapti l’IRPF. Aquesta exigència, defensada per figures com Pere Aragonès i Carme Forcadell, demostra el rol determinant d’ERC en la governabilitat mentre gestiona la digestió del procés i les seves dinàmiques internes.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort a pocs dies del debat clau del 20 de març. El Govern del PSC i Esquerra Republicana continuen enrocats, amb el principal escull sent la demanda d’ERC per obtenir garanties del govern espanyol sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. El president d’ERC, Oriol Junqueras, manté la seva posició ferma, exigint un gest concret de la ministra María Jesús Montero. Per la seva banda, el Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, considera improbable una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera abans de la votació. Malgrat el bloqueig, el president Salvador Illa ha descartat convocar eleccions anticipades si els comptes no s’aproven, insistint en el seu projecte d’estabilitat a llarg termini per a Catalunya.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, impulsa l’aprovació dels pressupostos del 2026 en un context de negociacions complexes. Després de pactar amb els Comuns la limitació de la compra especulativa d’habitatge, el Govern necessita el suport indispensable d’ERC. No obstant això, els republicans, amb Oriol Junqueras al capdavant, es neguen a negociar mentre no es compleixi el traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una condició que el govern espanyol del PSOE considera inviable. Malgrat aquest bloqueig, Illa ha anunciat que aprovarà el projecte de llei en un Consell Executiu extraordinari per forçar el debat al Parlament, una decisió que compta amb el suport d’agents socials i econòmics. ERC ha advertit que aquesta via podria repetir l’escenari que va obligar Pere Aragonès a convocar eleccions anticipades.

La negociació per aprovar els primers pressupostos del govern de Salvador Illa es troba bloquejada per la manca d’un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Els republicans, liderats per Oriol Junqueras, exigeixen un compromís públic i tangible del govern espanyol per complir el pacte d’investidura que permetria a la Generalitat recaptar el 100% de l’IRPF. Malgrat una reunió secreta a la Moncloa entre Junqueras i Pedro Sánchez, el PSOE es nega a assumir aquest compromís públicament, principalment per la resistència de la ministra María Jesús Montero davant les properes eleccions andaluses. A canvi de posposar la seva pròpia llei sobre l’IRPF al Congrés, ERC també demana accelerar la creació d’un consorci d’inversions Estat-Generalitat per garantir l’execució pressupostària a Catalunya. Mentrestant, Illa ja ha tancat un acord amb els Comuns per als comptes.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, han escenificat a la Moncloa un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya. Aquesta trobada pública, que simbolitza la rehabilitació política de Junqueras, va ser precedida per almenys dues reunions secretes prèvies entre ambdós líders per tancar el pacte. El nou sistema, presentat per la ministra María Jesús Montero, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros anuals per a la Generalitat i, segons els republicans, garanteix el principi d’ordinalitat. L’acord és clau per a l’estabilitat parlamentària de Sánchez i per a la negociació dels pressupostos de Salvador Illa. Tanmateix, ERC també reclama la recaptació del 100% de l’IRPF i el model necessita l’aprovació del Congrés, on afronta l’oposició de Junts, que exigeix un concert econòmic.

Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.