L’administració de Donald Trump ha iniciat la segona fase del seu pla de pau per a Gaza, que estableix una administració tecnocràtica palestina encapçalada per Ali Sha’ath i una Junta per a la Pau per supervisar la desmilitarització i reconstrucció de la Franja. Aquesta junta, presidida pel mateix Trump, compta amb figures internacionals com Tony Blair, Javier Milei i Recep Tayyip Erdogan. El pla ha generat polèmica per la petició d’una contribució de 1.000 milions de dòlars als països per ser-ne membres permanents i per la seva ambició de resoldre conflictes globals, rivalitzant amb l’ONU. Malgrat l’alto el foc acordat a l’octubre, la iniciativa enfronta obstacles significatius: la violència persisteix, amb més de 400 palestins morts en atacs israelians, i el govern de Benjamin Netanyahu ha criticat obertament la composició de la junta, afirmant que no va ser coordinada amb Israel.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat la retirada completa de totes les seves forces de Turquia, un pas històric dins del procés de pau amb el govern turc per posar fi a un conflicte de quaranta anys que ha causat més de 40.000 morts. La decisió, impulsada per una crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, es va escenificar des de les bases del grup a Qandil, al nord de l’Iraq. A canvi d’aquest gest, el PKK exigeix a Ankara que prengui mesures legals per permetre la reintegració dels seus activistes a la societat i la seva participació en els processos polítics i democràtics. El govern turc ja ha creat una comissió parlamentària per estudiar aquestes reformes. Aquest anunci es considera un gest polític crucial abans d’una reunió entre el president Recep Tayyip Erdogan i el partit prokurd DEM, que ha tingut un paper clau en les negociacions.