L’acord d’alto el foc a Gaza, impulsat per Donald Trump, ha estat signat a Sharm al-Sheikh en una cimera presidida pel president nord-americà i el seu homòleg egipci, Abdel Fattah al-Sisi. El pacte, que posa fi a dos anys de guerra, va ser rubricat pels Estats Units, Egipte, Qatar i Turquia, sense la signatura formal d’Israel ni de Hamàs, tot i que ambdues parts han acceptat els termes. Aquesta primera fase ha culminat amb l’alliberament de 20 ostatges israelians, mentre que l’alliberament de presoners palestins encara està pendent. Trump ja ha anunciat l’inici d’una segona fase de negociacions centrada en la reconstrucció de la Franja i el desarmament de Hamàs. Aquesta iniciativa s’alinea amb propostes anteriors, com la discutida en una cimera a París liderada per Emmanuel Macron per crear una força internacional d’estabilització a la regió.

Després de l’entrada en vigor d’un alto el foc, milers de palestins desplaçats han iniciat un retorn massiu i incert cap a les seves llars a Gaza. Aquest èxode, majoritàriament a peu, es produeix a través d’un paisatge desolador, amb més del 90% de les infraestructures i habitatges destruïts després de dos anys de guerra que han causat més de 67.000 morts. Mentre la població s’enfronta a la runa i al perill de municions sense explotar, el futur de la Franja planteja reptes monumentals. Una cimera a Egipte haurà d’abordar qüestions clau com la garantia de seguretat per evitar nous atacs, la formació d’un govern palestí i, sobretot, qui finançarà una reconstrucció estimada en més de 50.000 milions de dòlars, un procés que podria durar una dècada. Propostes internacionals, com les que involucren Donald Trump, generen escepticisme sobre la priorització de les necessitats locals.