El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat una ambiciosa reforma de l’administració pública catalana, basada en un full de ruta de 50 propostes elaborat pel grup d’experts CETRA. Aquesta transformació busca modernitzar el sector públic i reduir la burocràcia a través de diverses mesures clau. Entre les més destacades hi ha la implementació de la direcció pública professional, un sistema per seleccionar alts càrrecs basat en la meritocràcia i la transparència, permetent la captació de talent del sector privat per evitar els vaivens polítics. A més, la reforma preveu modificar el sistema de selecció pública, amb oposicions menys memorístiques i més centrades en competències, i introduir nous models d’avaluació del rendiment dels funcionaris. Per supervisar el procés, s’ha creat el Consell Assessor de la Reforma (CARE), presidit per Carles Ramió.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei, impulsada pel PSC, ERC i els Comuns, que transforma la relació entre la ciutadania i l’Administració pública. Aquesta reforma introdueix el dret a l’error, que permetrà a les persones rectificar equivocacions comeses de bona fe sense ser sancionades, canviant el model de desconfiança per un de confiança. A més, l’Administració passarà a ser proactiva, anticipant-se a les necessitats ciutadanes en tràmits clau com el naixement d’un fill, on s’oferiran automàticament ajuts i serveis. La normativa també prohibeix la cita prèvia obligatòria per garantir l’accés als serveis presencials, especialment per a col·lectius vulnerables, i exigeix l’ús d’un llenguatge clar i entenedor. Finalment, s’estableix que no s’hauran de retornar les prestacions essencials rebudes per error administratiu.