L’operador d’infraestructures Adif ha implementat canvis significatius a la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona per poder dur a terme tasques de manteniment urgents, motivades per irregularitats a la via denunciades per maquinistes. Com a resultat, s’ha sol·licitat a les operadores Renfe, Iryo i Ouigo la cancel·lació dels últims trens de cada jornada per alliberar la franja nocturna per a les reparacions. A més, s’ha acordat allargar el temps del trajecte en 25 minuts fins al desembre, situant el viatge més ràpid per sobre de les tres hores. Aquestes incidències, que han generat retards i limitacions de velocitat, han provocat que companyies aèries com Iberia i Vueling hagin respost reforçant el pont aeri amb bitllets a preu limitat per garantir la mobilitat entre les dues ciutats.

A petició d’Adif per realitzar tasques de manteniment a la infraestructura, les operadores Renfe, Iryo i Ouigo s’han vist obligades a cancel·lar diversos serveis nocturns d’alta velocitat a la línia Madrid-Barcelona. Aquesta suspensió, que afecta els últims trens del dia per permetre les reparacions a les vies, ha generat una oportunitat per a altres companyies de transport. Com a resposta directa a aquesta situació, l’aerolínia Vueling ha anunciat la creació d’un pont aeri temporal entre les dues ciutats per reforçar la connectivitat. Aquest nou servei operarà entre el 9 i el 22 de febrer, oferint vols diaris amb un preu limitat a 99 euros en la tarifa bàsica, proporcionant així una alternativa de transport als viatgers afectats per les cancel·lacions ferroviàries.

La recent crisi del servei de Rodalies ha posat de manifest una manca històrica d’inversió i manteniment, amb la identificació de 23 punts crítics a la xarxa, com el viaducte del Garraf. Aquesta situació va portar la Generalitat a una aturada del servei per motius de seguretat, fet que va evidenciar la negligència d’Adif en la conservació de la infraestructura i la deslleialtat de Renfe com a operadora. La gestió de la crisi ha tingut un fort impacte polític, desgastant el Govern i la consellera Sílvia Paneque, i ha provocat destitucions i el nomenament d’Òscar Playà al capdavant de Renfe Catalunya. Aquest episodi ha intensificat el debat sobre la necessitat d’accelerar el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, tot i que la substitució dels operadors estatals per FGC presenta reptes tècnics i financers significatius.

La xarxa ferroviària catalana i espanyola afronta una greu crisi de confiança arran de dos accidents mortals recents: la tragèdia d’Adamuz i el descarrilament a Gelida on va morir un maquinista en pràctiques. Aquest últim incident a la línia R4 de Rodalies ha posat en una situació crítica el Govern de Salvador Illa, que veu qüestionada la seva bandera de bona gestió pel caos generat, la manca d’informació i la insuficiència de transports alternatius. Al Senat, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès la crisi de confiança mentre rebia dures crítiques de l’oposició, amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana demanant la seva dimissió. Els problemes de fons, com la desinversió històrica, la baixa execució pressupostària i la mala coordinació entre Renfe i Adif, agreugen la situació i la desconfiança dels usuaris.

La greu crisi del servei de Rodalies ha provocat una forta reacció política per part d’ERC i Junts, que exigeixen la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente. La portaveu d’ERC, Ester Capella, també ha demanat la dimissió de la consellera Sílvia Paneque, atribuint el caos a una desinversió històrica de l’Estat i considerant insuficients els cessaments de càrrecs tècnics a Renfe i Adif. Al Senat, ambdós partits van acusar Puente de “mala gestió” i de prioritzar l’alta velocitat. El traspàs del servei és un punt central de conflicte: mentre Capella defensa l’acord actual amb el PSOE per crear una nova operadora sota control de la Generalitat i adverteix de conseqüències si l’Estat incompleix, Junts qualifica el pacte d’“idea perversa” i reclama la sortida completa de Renfe de Catalunya.

El servei ferroviari a Catalunya pateix greus alteracions que afecten tant l’alta velocitat com Rodalies. Els trens AVE entre Barcelona i Madrid registren retards de fins a dues hores a causa d’una combinació de factors. A les limitacions de velocitat imposades per Adif per revisar la xarxa després de l’accident d’Adamuz, i a una avaria ja reparada a l’Espluga de Francolí, s’hi han sumat els efectes del temporal Kristin. La neu ha obligat a reduir la marxa en trams com el de Guadalajara i Calatayud. Paral·lelament, el servei de Rodalies recupera progressivament la normalitat després de l’accident de Gelida, amb la reobertura de trams com el d’Arenys de Mar a Blanes (R1 i RG1), tot i que persisteixen la confusió i la dependència d’autobusos en diversos punts, generant un gran malestar entre els usuaris.

El servei de Rodalies de Barcelona va registrar el nivell de puntualitat més baix de tot l’Estat durant el 2025, amb només un compliment horari del 50%. Aquesta xifra situa la xarxa catalana a la cua dels 13 nuclis analitzats per Renfe, molt per sota de ciutats com Madrid (68%) o Sevilla (58%). A més de la baixa freqüència de puntualitat, els trens que van patir endarreriments van acumular un retard mitjà de 20 minuts, el més elevat d’Espanya. El mes de juliol va ser el més problemàtic, amb una puntualitat de només el 41,7%. Pel que fa a les causes, Renfe va atribuir-se directament la responsabilitat del 37,4% dels minuts de retard, mentre que més del 60% es van deure a problemes d’infraestructura, gestió de la circulació o altres factors externs.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els Comuns allargar la bonificació del 50% en els abonaments del transport públic durant tota la legislatura, fins a l’any 2028. El compromís, anunciat pel conseller Albert Dalmau en resposta a una petició de Jéssica Albiach, sorgeix arran de la greu crisi de mobilitat provocada pel caos a Rodalies i l’augment del cost de la vida. La mesura, que afecta títols d’ús habitual com la T-Usual i la T-Jove, es continuarà finançant amb una aportació del 30% per part de la Generalitat i un 20% del govern espanyol. Els Comuns han celebrat l’acord com una mesura estructural necessària, considerant insuficient la proposta de gratuïtat temporal, i han criticat la gestió de la xarxa ferroviària per part de Renfe i Adif.

El caos de Rodalies, intensificat per l’accident mortal a Gelida, ha generat un xoc polític directe entre Junts i el Govern. La formació liderada parlamentàriament per Salvador Vergés ha presentat un paquet de 14 mesures que inclouen instar el Govern a portar Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat civil i penal criminal, argumentant una “desinversió premeditada”. A més, exigeixen la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. En resposta, el Govern, a través de la mateixa Paneque, ha descartat rotundament la via judicial, considerant que “no solucionaria res”, i ha rebutjat qualsevol dimissió al seu departament. La consellera atribueix la crisi a “dècades de desinversió” i defensa la col·laboració amb el govern central, mentre que Junts qualifica els cessaments a Renfe i Adif com a insuficients, considerant-los “caps de turc tècnics”.

La recent crisi ferroviària, desencadenada per l’accident d’Adamuz (Còrdova) i les greus incidències a Rodalies de Catalunya, ha posat sota pressió el Ministeri de Transports, liderat per Óscar Puente. En resposta, el govern espanyol ha aprovat 20 milions d’euros en ajudes per a les víctimes, assegurant que “no hi haurà un altre Angrois” en referència a la gestió del PP. A més, s’ha pactat amb la Generalitat una inversió de fins a 8.000 milions d’euros a Rodalies fins al 2030 i s’han ordenat cessaments a les direccions de Renfe i Adif a Catalunya. Aquesta situació suposa una prova d’estrès per a l’equip directiu de Puente, format per col·laboradors de confiança política com el secretari d’Estat José Antonio Santano i els presidents de Renfe, Álvaro Fernández, i Adif, Pedro Marco de la Peña, qüestionant un model de gestió basat en la lleialtat política en un sector altament tècnic.