El Govern de la Generalitat ha pactat amb els Comuns allargar la bonificació del 50% en els abonaments del transport públic durant tota la legislatura, fins a l’any 2028. El compromís, anunciat pel conseller Albert Dalmau en resposta a una petició de Jéssica Albiach, sorgeix arran de la greu crisi de mobilitat provocada pel caos a Rodalies i l’augment del cost de la vida. La mesura, que afecta títols d’ús habitual com la T-Usual i la T-Jove, es continuarà finançant amb una aportació del 30% per part de la Generalitat i un 20% del govern espanyol. Els Comuns han celebrat l’acord com una mesura estructural necessària, considerant insuficient la proposta de gratuïtat temporal, i han criticat la gestió de la xarxa ferroviària per part de Renfe i Adif.

La crisi a Rodalies ha centrat la sessió de control al Parlament, on el conseller Albert Dalmau, en substitució de Salvador Illa, ha defensat la gestió del Govern davant del col·lapse ferroviari. Dalmau ha proposat un gran acord de país per reformar el servei, considerant la crisi un “punt d’inflexió” i ha insistit en la urgència de completar el traspàs de la gestió a la Generalitat. Tot i admetre que la xarxa patia vulnerabilitats prèvies, ha atribuït la fallida a un episodi de pluges intenses. La seva intervenció ha rebut dures crítiques de tota l’oposició (Junts, ERC, PP, CUP i Comuns), que ha acusat l’executiu d’incompetència i submissió al govern espanyol, demanant de forma generalitzada la dimissió de la consellera Sílvia Paneque. Com a resposta a les crítiques, Dalmau ha garantit que es mantindrà la rebaixa dels abonaments del transport públic durant tota la legislatura.

El caos de Rodalies, intensificat per l’accident mortal a Gelida, ha generat un xoc polític directe entre Junts i el Govern. La formació liderada parlamentàriament per Salvador Vergés ha presentat un paquet de 14 mesures que inclouen instar el Govern a portar Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat civil i penal criminal, argumentant una “desinversió premeditada”. A més, exigeixen la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. En resposta, el Govern, a través de la mateixa Paneque, ha descartat rotundament la via judicial, considerant que “no solucionaria res”, i ha rebutjat qualsevol dimissió al seu departament. La consellera atribueix la crisi a “dècades de desinversió” i defensa la col·laboració amb el govern central, mentre que Junts qualifica els cessaments a Renfe i Adif com a insuficients, considerant-los “caps de turc tècnics”.

La suspensió total del servei de Rodalies i trens regionals a Catalunya ha provocat una greu crisi operativa i política. L’aturada va ser iniciada pels maquinistes, que es neguen a treballar sense garanties de seguretat per escrit d’Adif després del mortal accident de Gelida. Aquesta situació ha desencadenat una onada de crítiques polítiques, amb partits com ERC, liderat per Oriol Junqueras, i Junts demanant la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. La gestió de Puente també està qüestionada per un altre accident greu a Adamuz (Còrdova), tot i que compta amb el suport explícit del president Pedro Sánchez. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha obert un expedient a Renfe per la interrupció del servei, mentre es busquen solucions de transport alternatiu per als usuaris afectats.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente, per la seva “incapacitat manifesta” en la gestió de la greu crisi de mobilitat que afecta Rodalies i l’AP-7. Junqueras atribueix el col·lapse a dècades de desinversió de l’Estat en la infraestructura ferroviària catalana, argumentant que la pluja no n’és la causa fonamental. El líder republicà acusa els responsables polítics d’oferir excuses en lloc de solucions i de protegir el govern espanyol. Per fer front a la situació, ERC reclama accions immediates com la reobertura de les línies afectades, l’aixecament de peatges en vies alternatives, facilitar el teletreball i accelerar la creació d’un consorci d’inversions amb majoria catalana per executar les partides pressupostades i revertir el dèficit històric.

La xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya ha quedat totalment suspesa per motius de seguretat després de diverses esllavissades, una d’elles mortal. La decisió va ser exigida pel Govern de la Generalitat, a través dels consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque, a les operadores Renfe i Adif, posant fi a dies de caos i confusió per als usuaris a causa d’informacions contradictòries. Aquesta paràlisi de la mobilitat ha posat de manifest la manca crònica d’inversió i manteniment de la infraestructura, una vulnerabilitat admesa pel ministre Óscar Puente, qui també afronta crítiques per l’accident d’Adamuz. Mentre els viatgers pateixen la manca d’alternatives de transport, la circulació continua aturada a l’espera que es revisin 21 punts crítics de la xarxa per garantir la seguretat abans de reprendre el servei.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

L’accident ferroviari de la línia R4 a Gelida va ser provocat per l’esfondrament d’un mur de contenció de l’autopista AP-7. Segons l’informe preliminar de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), la hipòtesi principal és que el mur es va desplomar just en el moment en què arribava el tren, fet que va donar al maquinista només cinc segons de temps de reacció abans de la col·lisió. La investigació apunta que la causa més probable de la caiguda del mur va ser la pressió exercida per l’aigua acumulada a causa de les pluges intenses dels dies anteriors. El sinistre, que va tenir lloc de nit i en condicions de visibilitat reduïda, va causar la mort d’un maquinista en pràctiques que viatjava a la cabina i va deixar cinc ferits greus, la majoria treballadors de la companyia.

Un tren de passatgers de Feve ha col·lidit amb una grua de l’enllumenat públic a Alumbres (Cartagena), un incident que ha deixat sis ferits lleus. Segons el ministre de Transports, Óscar Puente, el braç del vehicle va envair la via i va impactar contra el comboi, que no va arribar a descarrilar. Aquest sinistre marca el tercer accident ferroviari en pocs dies a l’Estat, després de les tragèdies mortals d’Adamuz, amb 43 víctimes, i de Gelida, on va morir un maquinista. Aquesta successió d’esdeveniments ha augmentat la tensió a Catalunya, on els maquinistes han iniciat una vaga de zel que ha paralitzat el servei de Rodalies. Com a resposta, el Departament de Territori del Govern ha obert un expedient a Renfe per no prestar el servei, malgrat que Adif havia garantit la seguretat de les vies.

El Servei Català de Trànsit ha ordenat el tall de l’autopista AP-7 en sentit sud a l’altura de Martorell com a mesura de seguretat, una decisió que s’allargarà durant diversos dies. La restricció, anunciada pel director Ramon Lamiel, és conseqüència directa de l’accident ferroviari ocorregut a Gelida, on el despreniment d’un mur de contenció va provocar la mort d’una persona. Els Bombers van detectar una “possible inestabilitat” a l’estructura de l’autopista, fet que va portar el Ministeri de Transports a sol·licitar el tancament per un risc d’esfondrament, especialment un cop es retiri el tren sinistrat. La mesura, que afecta aproximadament 120.000 vehicles diaris, ha obligat a establir diverses rutes alternatives, com la C-32 (amb peatge gratuït), l’A-2 i la C-15, per tal de gestionar el flux de trànsit desviat.